sábado, 27 de febrero de 2016

Sílvia Munt: 'No ens salvaran per encàrrec'





Sílvia Munt inaugura la 8a mostra BRAM! amb el documental 'La Granja del Pas'


Rocío Gómez, per L'Actual 

 La 8a mostra castellarenca de cinema BRAM! va arrencar el vespre de divendres amb la presentació de La Granja del Pas, el documental sobre la PAH de Sabadell que signa Sílvia Munt. La directora, coneguda també per la seva faceta com a actriu i guionista, va ser present en la sessió inaugural del festival que va arrencar amb la música del violoncel·lista Guillem Pareja, que va interpretar algunes de les bandes sonores més famoses de la història del cinema com Indiana Jones, Alló que el vent s'endugué o Lawrence d'Aràbia. Després de l'aperitiu musical, el director del BRAM!, Pere Joan Ventura, acompanyat per l'alcalde Ignasi Giménez, va reivindicar el cinema "de compromís, proper i d'autor" que marca fortament la programació de la mostra d'enguany. En aquest sentit, l'estrena castellarenca de la Granja del Pas va ser el primer esglaó d'un festival que projectarà títols com Truman, Techo y ComidaL'adopció.


LA GRANJA DEL PAS
Sílvia Munt va reconèixer en l'entrevista oberta a L'Auditori, abans de la projecció del documental, que no va ser fàcil aconseguir finançament de televisions públiques com TVE i TV3 per dur a terme el rodatge del documental. "És un tema 'non grato', sobretot pels bancs, però fer-lo era el meu deure com a cineasta". Amb tot, la directora va seguir endavant amb el projecte "amb una mà al davant i una al darrere" perquè volia transmetre "allò que li està passant a la gent del nostre costat, volia deixar un testimoni del que viuen què és molt dolorós". Per la seva vinculació amb la ciutat, Munt va decidir centrar el documental a la PAH de Sabadell. La Granja del Pas, que dóna nom al llargmetratge, és el local on es reuneixen els membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. "No és un documental sobre la PAH, és un documental sobre les persones, sobre com fan un viatge curatiu i admirable. És un documental sobre la transformació de les persones", va apuntar la directora.

Les situacions que protagonitzen els membres de la plataforma van des de reunions on narren la veritat brutal de la crisi econòmica i sistèmica que els deixa sense feina, sense casa, amb la nevera buida però amb rebuts per pagar que no perdonen i no tenen pietat, fins a mobilitzacions multitudinàries on el ciutadà pren la paraula i aconsegueix un petit triomf en el gran desert què és l'engranatge financer. "Les persones en situacions límit traiem el millor. No ens salvaran per encàrrec, ens hem de salvar nosaltres mateixos. És important posar el focus on es troba la llavor dels petits i grans canvis", va afegir Munt. "El món ha canviat. Hem assumit que el poder financer ens ha 'matxacat'. Abans érem més innocents", va sentenciar la directora.

Dos dels membres de la PAH de Sabadell, el matrimoni format per Rosa Bernaus i Julio Moya també van voler participar en la sessió inaugural i van explicar la seva experiència a la plataforma i durant el rodatge del documental. "A la PAH ningú no ens va jutjar. Ens van dir que no teníem la culpa, ens van treure aquest pes de sobre. Tot s'enfonsa i tens molta por, i a la PAH poc a poc vas perdent aquesta por, i comences a lluitar per tu i pels demés. A Sabadell cada dia es produeixen cinc desnonaments", va assegurar Bernaus. Els dos membres de la PAH van coincidir en que "les administracions han començat a posar-se les piles, han fet un pas endavant. La por ha canviat una mica de bàndols i la situació ha millorat ens els últims anys. Abans sorties plorant del banc, ara hem començat a negociar". L'entrevista oberta van cloure amb el tradicional obsequi dels saquets de mongetes del ganxet per part de l'organització, tant a la directora com als protagonistes de la Granja del Pas, i la projecció del documental.

viernes, 12 de febrero de 2016

Entrevista a Jordi Batet, gerent de la multinacional SISTEL




"Has de tenir agilitat per posar al mercat el teu producte" 

Té 67 anys i no ha perdut ni la il·lusió ni les ganes de treballar en l'electrònica i l'I+D. És gerent de SISTEL. Per feina i per plaer en Jordi Batet ha visitat més de 82 països. La propera parada serà a Toronto, on presentarà el dispositiu KFEW 


Rocío Gómez, per L'Actual 

· Presideixes el grup SA SISTEL. A què us dediqueu?
És un grup d'empreses relacionades amb l'electrònica. L'empresa matriu de SISTEL és purament d'enginyeria i formació. Per exemple, a Castellar tenim Digiproces que ofereix serveis de fabricació d'electrònica, Smart Lift que fabrica controladors d'ascensors o 6TL Engineering que és la marca de màquines automàtiques de sistemes de test per electrònica. Ara presentarem a Toronto un dispositiu capaç de predir i donar resposta a les avaries dels motors, el KFEW.


· Com et capbusses al món industrial. Tenies família que hagués obert camí al sector?
No, partia de zero. Mentre estudiava enginyeria de màquines elèctriques, vaig començar a treballar al grup GRAU, a Satina, en un àmbit tècnic. També vaig fer classes d'electrònica a l'Escola Industrial Sabadell. Quan vaig tenir els coneixements i l'experiència suficients, em vaig decidir a crear la meva primera empresa. A hores d'ara, l'empresa més gran que he creat és Indic Electronics, es troba a l'Índia i hi treballen més de 500 persones. Tenim una participació del 34%. Actualment, la meva feina és coordinar el grup de I+D del grup SISTEL. Pensa que vaig nèixer el 1948, l'any que es va inventar el transistor, un any representatiu en el món de l'electrònica!


· De quin producte de SISTEL et sents més orgullós?
Hem estat sempre una empresa petita, en comparació amb Alemanya, però molt innovadora. Amb 6TL treballem amb el nord d'Europa, amb països com Dinamarca, i ens permet estar al dia de tot el que s'està coent. Per exemple, en els ascensors hem aportat tecnologia que no hi era com la comunicació amb usos de camp, la reducció del cablejat... En aquest moment destacaria el KFEW, és molt important per la seva repercussió mundial.


· Com us condiciona la carrera per la innovació?
A internet el coneixement s'escampa molt ràpid. Has de tenir molta agilitat per posar al mercat el teu producte, i treure els seus fruits abans que algú es desperti i vagi un pas endavant. Hi ha molts competidors, i és molt fàcil que hagis treballat per posar la llavor pels altres. L'evolució és molt ràpida. Un producte que avui és molt innovador, servirà perquè algú s'inspiri i hi vagi al darrere. Has d'estar molt ben posicionat. Pleitejar amb patents és molt car i complicat. Has de tenir els recursos d'una multinacional. Nosaltres som David, no Goliat.


· L'espionatge industrial existeix o és ciència ficció?
I tant! És absolutament cert. Pensa que avui en dia el sol fet d'estar connectat en xarxa fa que tot el que tens a l'ordinador pugui ser públic. Treballem amb clients de països com Israel, on la seguretat per a ells és vital, i cap dels centres de desenvolupament està connectat a internet. Els que treballen amb hight tech sempre ho fan aillats de la xarxa.


· Quin és l'estat del teixit industrial de Castellar?
Tenim molts serveis i empreses amb projecció a tot el món, però els polígons industrials no estan prou cuidats. Quan fas venir un client al poble has de demostrar que ets capaç de fer les coses amb qualitat en un entorn no agradable. Per això a les indústries ens costa més de vendre, i de vegades ho fas per preu oferint la mateixa qualitat. On preferiries anar a comprar, a la 5a Avinguda o al Bronx?



· Què t'agradaria inventar?
Tots els desenvolupaments que podem fer basats en la física o l'electrònica no són transcendents. Un amic meu diu que té més importància una mongeta que tota l'electrònica que podem fer a l'empresa. I té raó. La mongeta amb humitat i terra és capaç de reproduir-se. Per tant, qualsevol invent relacionat amb la medicina, amb la millora de la qualitat de vida. Aquests són els invents importants. Podríem viure sense la comoditat de l'electrònica.


11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perfeccionista

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

Una persona que admires?
El matrimoni Curie

Quin plat t'agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil

Un color?
La gama de verds

Un animal?
El gos

Un viatge pendent?
Polinèsia

Un músic?
Chopin

Una pel·lícula?
'El pont dels espies' d'Spielberg

Un llibre?
'Què en penses, Europa?'

Un comiat?
Fins aviat