"Em va xocar la tradició de menjar raïm per Cap d'Any"

 

Nascuda a l'antiga URSS, a l'Uzbekistan, Castellar és casa seva des de 2008, on han crescut els seus fills, Irina i Marc. La Gala Krutova (34 anys), viu el Nadal amb el bo i millor de les tradicions russes, valencianes i catalanes

Rocío Gómez, per L'Actual 

· Com se celebren les festes de Nadal a Rússia?
Per començar, les dates són diferents. El Pare Noel se celebra per cap d'any, el 31 de desembre. És el dia que comencen les festes de Nadal, que s'allarguen fins el 7 de gener. De fet, el 6 de gener és quan celebren que ha nascut el nen Jesús. Aquí les festes se celebren en base a la tradició cristiana i allà a la tradició ortodoxa. 

 · I el menú és diferent, oi?
Són molt típiques les amanides però són més elaborades. La meva especialitat és una amanida que porta peix salat, patata ratllada, maionesa i altres verdures, que va coberta per una capa de remolatxa. És com un 'braç de gitano' però amb amanida. El que tampoc pot faltar a taula és el caviar, és molt típic. També fem un pollastre i ànec farcit de poma verda o de verdures. Per picar, per exemple, mengem cogombres salats. Una altra diferència és que si bé a Catalunya beus el cava i els licors després de l'àpat, a Rússia pots beure vodka o cava durant tot el dinar o el sopar. Pots començar i acabar amb cava la festa!

· Sou molt protocol·laris en les celebracions?
A Catalunya quan acabes l'aperitiu, el retires i serveixes el primer plat, i així fins les postres. A Rússia, si sobra primer plat, segon plat o postres, es posen a un cantó de la taula. Per tant, durant tota la celebració, si et ve de gust, pots menjar-ho de nou. Tant a Rússia com a Catalunya, les celebracions són molt familiars però trobo que allà es viu amb molta més intensitat i més energia. Per exemple, aquí per Cap d'Any molta gent pren el raïm i se'n va a dormir. Allà això és impensable! Del 31 a l'1 de desembre gairebé no dormim. Pensa què és quan donem els regals i a més comença un any nou.

· Per cap d'any, teniu tradicions per entrar a l'any nou amb bon peu?
Hi ha qui es posa xocolata a la copa de cava, perquè l'any que ve sigui més dolç, més suau. Quan era més jove, amb les amigues, la tradició era sortir al carrer amb una sabata vella, anar fins un creuament de carrers, i allà llençàvem la sabata i depenent de la direcció on es quedava al terra, significava que des d'allà vindria el nostre futur marit. A casa nostra, per exemple, escrivim en un paper un desig elaborat, cremem el paper i les cendres cauen a la copa de cava, i ens ho bevem tot. Aquesta tradició l'hem incorporat a la meva família catalana.

· A casa teva, conviuen les tradicions russes i catalanes?
I tant, i fins i tot valencianes! El meu marit és valencià, i durant uns anys vam viure allà. Per tant, els nens tenen regals per Pare Noel el 24 i el 31, i també fan els Reis i el Tió, i estan encantats. D'altra banda, aquest Nadal el passarem a València on recollirem el 'aguinaldo'. A més, enguany, farem una taula per dinar a l'estil rus, amb l'ajuda de la meva mare... Això sí, no hi faltaran les gambes.

· Com va ser el teu primer Nadal a València?
Em va xocar moltíssim la tradició de menjar raïm per cap d'any, i vaig ser incapaç de demanar els 12 desitjos i de menjar-me els 12 grans. A més era la primera vegada que provava alguns dels plats i dels menjars, com per exemple, el pernil o algun tipus de marisc. Pensa que a Rússia el marisc és car i escàs, d'importació.

·Trobes a faltar el teu país?
La veritat és que no. Aquí hi tinc la meva família i m'agrada moltíssim el clima mediterrani i la manera de fer. He viscut a Corea i també a València, i em quedo amb Castellar. Aquí tens muntanya i un clima on no es nota tant la calor com a València. L'ambient és més pur i és un poble molt familiar. Amb tot, sempre havia volgut viure al costat del mar, i d'allà m'emporto la paella, que cuino millor que el meu marit. El meu sogre, que ha guanyat alguns concursos de fer paelles, em va ensenyar a fer-ne de coliflor i anguila i està boníssima. Podria alimentar-me només d'això.

11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora

Un defecte que no pots dominar?
Tinc molt geni

Una persona que admires?
La meva mare

Quin plat t'agrada més?
El mantí, és un plat típic rus

Un color
Blau

Un animal?
El gos

Un grup?
Camila

Una pel·lícula?
'Pretty Woman'

Un llibre?
Tots els de Sherlock Holmes

Un viatge pendent?
Londres

Un comiat?
Adéu

La diabetis: una malaltia silenciosa

 

Rocío Gómez, per L'Actual

La diabetis és una de les malalties que enguany protagonitzaran La Marató de TV3, juntament amb l'obesitat. És una malaltia metabòlica que pot afectar a tothom, tant adults com gent gran, tant homes com dones.  Hi ha diferents tipus de diabetis. Les més comunes són la diabetis tipus 1, la diabetis tipus 2 i la diabetis que afecta les embarassades , la diabetis gestacional. "En la tipus 1, el pàncrees no fabrica gens d'insulina, acostuma a ser gent jove i el tractament comença amb insulina", explica Antoni Moya, metge de família del CAP. Els diabètics de tipus 2 també han de prendre fàrmacs i, quan la malaltia avança, hi ha pacients que necessiten insulina, a més de controlar en ambdós casos la dieta. "El gran nombre de diabètics és de tipus 2. Hi ha una manca d'insulina però no total, existeix una resistència perifèrica a la insulina què és una hormona que fa que el sucre entri a les cèl·lules", puntualitza el doctor. 

Justament el sucre, que obtenim a través del menjar, és l'aliment essencial de les cèl·lules. Per tant la diabetis pot ser la porta d'entrada a altres malalties del nostre organisme. De fet, si no es tracta correctament la diabetis pot provocar problemes de cor, ceguesa, insuficiència renal i pèrdua d'extremitats. En el cas d'una hipoglucèmia, el pacient pot arribar a perdre el coneixement i entrar en coma. "Tot l'entorn del pacient ha de conèixer la malaltia per saber actuar en cas d'emergència. Una de cada 10 persones de més de 40 anys pateix diabetis", assegura el doctor del CAP. Moya constata que és "una malaltia silenciosa, que passa desapercebuda pels seus símptomes com ara sequedat a la boca o tenir molta gana i set, orinar molt o perdre pes".

 
DIAGNOSI A TEMPS || A Josep Carreras li van diagnosticar la malaltia fa només dos mesos. El seu cas és especial perquè li van descobrir la diabetis quan estava ingressat a l'hospital recuperant-se d'un atac de cor. "Bevia molta aigua, em cansava molt, estava neguitós sobre tot de nit, tenia formigueig als dits... Eren símptomes de la diabetis que havia normalitzat", reconeix Carreras. Tot i ser diabètic de tipus 2, Carreras es punxa insulina a causa de la patologia cardiovascular que el va portar a l'hospital. "Al principi sentia angoixa per haver-me de punxar. Però el personal de l'hospital t'orienta molt bé, i li perds la por. És una nova rutina, i a més, ara em trobo molt bé", assegura el castellarenc. De fet, Carreras ha canviat dràsticament els seus hàbits alimentaris i esportius, deixant de banda la vida sedentària que portava, "que afavoreix aquesta malaltia, que ha de tenir un tractament integral", diu Moya.

Quant a la nova rutina de Carreras, explica que menja cinc cops als dia, petites quantitats, i es controla el nivell de sucre abans de cada àpat. "Vaig arribar a estar per sobre dels 400! Faig esport, he canviat la meva dieta amb més fruita i menys hidrats de carboni. Em sento molt millor i més positiu, amb més energia".


D'altra banda, les trobades familiars per les festes de Nadal, afavoreixen una dieta d'excessos, rica en dolços i també hidrats de carboni, alcohol i altres aliments "que els diabètics saben que han d'evitar". "Conviuen amb la malaltia i no s'hi val això del per un dia no passa res. Si fan un petit excés, sempre han de compensar-lo l'endemà, per exemple, amb una bona passejada. És una malaltia seriosa i els pacients no han d'abaixar la guàrdia aquests dies", conclou Moya. Consulta la programació d'actes per La Marató de TV3 que s'organitzen a Castellar fent clic!