jueves, 23 de julio de 2015

Sospechosos 13: Oques Grasses



Esta vez los protagonistas de la Ficha Policial de Todos Somos Sospechosos de Radio 3 son los Oques Grasses, que después de una extensa gira para presentar su segundo disco, Digue-n'hi com vulguis, que les ha llevado por NY, Milwaukee, Londres o Florencia, se encierran a grabar su tercer disco de pop-reggae festivo. Por cierto, toda su música (incluido el adelanto de su nuevo disco) es de descarga gratuita en oquesgrasses.com

 




Turisme de sol i platja



Els castellarencs prefereixen les destinacions de Fuerteventura, Menorca i Sardenya per passar les vacances d'estiu 
 
Rocío Gómez, per L'Actual 
 
Juliol i agost encara són els mesos preferits per planificar les vacances tot i que cada cop és més habitual trobar adeptes a gestionar aquest període d'esbarjo durant la temporada baixa, per aconseguir un preu més econòmic i menor afluència de turistes. Els que segueixen la tradició i gaudiran de les vacances durant els mesos més calorosos de l'any, han decidit apostar pel turisme de platja, segons apunten des de l'agència de viatges Masetur Castellar, ajustant l'estada a 5-7 dies.

Les illes Balears i Canàries són les destinacions preferides pels castellarencs. En concret, Menorca i Fuerteventura amb paquets de tot inclòs o de pensió complerta, són les opcions que han acumulat més reserves a Masetur. Això es deu, segons apunten des de l'agència, a què els hotels ofereixen grans ofertes i descomptes per a aquest tipus de modalitat, que compensa amb escreix la diferència de preu si s'opta només per l'estada a l'hotel sense cap àpat.

D'altra banda, pels que volen sol i platja però més a prop de casa i sense haver d'agafar un avió, la costa peninsular és una opció econòmica i amb força acceptació. En aquest sentit, Tossa de Mar, Salou o Peñíscola rebran aquest estiu una comitiva castellarenca força àmplia, asseguren des de Masetur. Com en el cas de les illes, les ofertes que inclouen la nit d'hotel i tots els àpats, són les més ue s'ajusten a les butxaques dels castellarencs, que tenen molt en compte la relació entre qualitat i preu.

SARDENYA || Si ve l'any passat la Costa Dàlmata de Croàcia va ser la destinació estrangera que van triar més vilatans, enguany l'illa italiana de Sardenya ha despertat més simpaties, segons han constatat a Masetur. La possibilitat de gaudir d'una àmplia oferta de platges espectaculars però també d'una gran oferta cultural variada, seguint l'herència mediterrània i romana de l'illa, com en el cas de la ciutat de Tharros, fan de Sardenya una molt bona opció per passar les vacances d'estiu. A més, l'illa compta amb aeroports per a companyies de baix cost, a l'Alghero i a la capital, Cagliari, el que fa que el preu dels bitllets d'avió sigui força més assequible.

Entre els racons més singulars de l'illa es troba Cala Luna, la platja més popular del golf d'Orosei. Amb aigües de color turquesa i sorra fina, està envoltada de penya-segats i coves, on només hi falten peixos tropicals com a colofó daurat d'aquest paratge paradisíac.

lunes, 20 de julio de 2015

IOL obre la porta a l'electrònica


 
El baterista i productor Oriol Casas, estrena projecte en solitari amb la publicació de l'EP 'Estramoni' 
 

Rocío Gómez, per L'Actual

 
L'estiu no acostuma a arribar carregat de novetats discogràfiques més enllà de recopilatoris i la temuda 'cançó de l'estiu'. Però enguany, amb origen castellarenc, despunta un projecte de música electrònica que signa IOL. Sota aquestes sigles s'amaga Oriol Casas, baterista, compositor de música electrònica i productor sabadellenc, afincat a Castellar on ha instal·lat un modest però potent estudi de so que pren el nom de la casa que l'acull, Cal Gravadet.


Així, a través del segell discogràfic Underground Avenue, IOL publica el seu primer EP que porta per nom 'Estramoni'. De moment es pot comprar i escoltar a través de plataformes digitals com Spotify, Bandcamp o iTunes, i també de la seva pàgina web iol.cat. 'Estramoni' serà el primer de tres EP de tres cançons que veuran la llum en els propers mesos. "Són tres EP que porten el nom de les plantes al·lucinògenes que feien servir les bruixes per 'col·locar-se'. L'Estramoni és més potent i per això és de temps més ràpids", explica Oriol Casas. "Jugo amb l'estat que et fa tenir cada planta. Amb Belladona seran cançons de mig temps, i amb Jusquiam les cançons seran més atmosfèriques", puntualitza el compositor. Les cançons d'aquest puzle electrònic "ja fa temps que estan composades però per manca de temps no les havia pogut publicar. És un projecte de tres EP englobats en el mateix concepte, que de moment ha rebut una bona resposta", afegeix IOL.

Amb tot, cal destacar que la trajectòria d'Oriol Casas no sempre ha estat lligada a aquest gènere musical. De fet, és baterista de formació clàssica, llicenciat en el Conservatori de Liceu, i ha format part de grups com Batzak, Pomada, La Carrau, Conxita, Kalhash, Mr.Sequah, Saiaia i Lluís Oliva i les Arbequines. Actualment combina la seva faceta com a professor de bateria a l'escola Artcàdia de Castellar amb altres projectes com Fem Sonar les Musiquetes, la cia L'Ou Ferrat, Pol·len, Quimicefa i Joan Boada.

Justament a Fem Sonar les Musiquetes i la cia L'Ou Ferrat, amb Rah-Mon Roma i Werens, s'adreça a públic infantil, amb espectacles musicals que atrapen els més menuts perquè es capbussin en el món de la música de manera divertida, participativa "però sempre professional", diu Casas. En aquest sentit, el compositor reivindica la màxima que "si tu t'ho passes bé, el públic, ja sigui infantil, juvenil o adult, també s'ho passarà bé. Per norma general als nens també els agrada la música per a adults". De fet, al grup Fem sonar les musiquetes, el compositor explica que s'introdueixen bases d'electrònica o de reggae "Intentem que les lletres siguin entenedores, perquè no perdin el fil conductor, però la música la tractem com si fos per a adults. No cal tirar sempre de les 'pallassades'", conclou Casas.

viernes, 17 de julio de 2015

"Acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera"

 


 És diplomat en Estadística i doctorat en Demografia. Des del 2013 és investigador al Minnesota Population Center de la Universitat de Minnesota. Amb tot, per en Joan Garcia Román (38 anys) el seu futur passa per tornar a Castellar

· Quina és la teva feina al Minnesota Population Center?
El que fem al centre és difondre dades de població recollides per registres d'estadística o d'agències, i harmonitzar-les entre països i entre temps, per posar-les a disposició de la comunitat científica. En el meu cas recullo dades sobre els usos del temps i realitzo una investigació sobre com les parelles distribueixen el seu temps, recerca que també vaig fer per a la meva tesi. 

· I quina és la conclusió?
Em vaig centrar en parelles en què tots dos membres treballen, comparant-les amb parelles on només treballen els homes. En el cas de les primeres, la divisió del temps és més igualitària, més similar. Per exemple, pel que fa a les tasques domèstiques, quan els dos membres treballen la repartició és més igualitària.


· I en el cas de la criança dels fills?
Quan hi ha nens, la situació canvia, i les dones hi dediquen molt més temps, assumeixen la responsabilitat. En comparació amb altres països europeus com Alemanya, Regne Unit o França, aquí estem molt endarrerits. La incorporació massiva de la dona al mercat laboral va ser més tard i això ens va afectar. Amb tot, ens hem recuperat força en les últimes dècades però encara hi ha reminiscències del model antic.


· El nivell d'estudis hi influeix?
En les parelles on la dona té uns estudis superiors, universitaris, la repartició del temps és més igualitària. Però quan arriben els fills, quan s'ha de reduir una jornada laboral, acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera professional.


· Quin paper juguen els horaris en la conciliació de la vida laboral i familiar? Estàs a favor de la reforma horària?
Per molt que canviem els horaris és voluntat de la gent fer les coses o no. Potser la flexibilitat horària ajudaria. Als EUA, al centre de recerca de la universitat de Minnesota, la jornada és molt flexible. Hi ha gent que té permès treballar en remot, des de casa. Aquí treballar des de casa està fins i tot mal vist. Existeix certa desconfiança perquè pensem que qui es queda a casa és perquè no treballarà. Per exemple, si un company té el fill malalt, no ve a l'oficina i treballa des de casa. No hi ha cap problema. Està molt estès i és normal.

· Després de dos anys, et planteges quedar-te als EUA?
M'agrada viure allà però no m'imagino allà tota la vida. Les diferències culturals són grans. La relació amb la gent és molt diferent. La idea és passar un any més a Minnesota però tornar a Catalunya. La situació per als investigadors és complicada. Som molts els que volem tornar i les convocatòries oficials cada cop són més competitives.


· Quines són aquestes diferències culturals?
Són molt més freds, és més difícil fer amics. De vegades són una mica racistes tot i que ells diuen que no. Els americans són molt políticament correctes i tenen un sentit de l'humor molt diferent
.

· Com és viure a Minneapolis?
Minneapolis és una ciutat molt tranquil·la. Allà pots veure el pas de les estacions molt clarament, quan és hivern sempre tens dos pams de neu. He arribat a sortir a córrer a -10 graus! Minnesota és un estat força sa. A tots els restaurants trobes menjar orgànic, sense gluten, que s'ha posat molt de moda. No hi ha gent massa grassa com a Texas, tot i que es menja molt més fora de casa, més cuina preparada que aquí. D'altra banda, la taxa d'atur, per exemple, és només del 5%. Però hi ha molta desigualtat, perquè la gent que és pobra és molt pobra i està desemparada.


· Coneixen Catalunya?
Tothom coneix Barcelona i Gaudí, però no sé si sabrien situar Catalunya al mapa. Molts americans no tenen ni passaport! Són bastant tancats i el que passa fora dels EUA no els importa, no mostren interès.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil·litat

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

El teu lloc preferit de Castellar?
El camí de Casamada a Togores

Un animal?
La tortuga

Quin plat t'agrada més?
Els canelons

Un color?
El verd

Un grup?
El último de la fila

Un llibre?
'L'ombra del vent'

Una pel·lícula?
'La vida es bella'

Un viatge pendent?
El Gran Canyon

Un comiat?
 
See you

jueves, 16 de julio de 2015

Entrevista a Joan Garcia Roman


"Acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera"

És diplomat en Estadística i doctorat en Demografia. Des del 2013 és investigador al Minnesota Population Center de la Universitat de Minnesota. Amb tot, per en Joan (38 anys) el seu futur passa per tornar a Castellar

Rocío Gómez, per L'Actual


· Quina és la teva feina al Minnesota Population Center?
El que fem al centre és difondre dades de població recollides per registres d'estadística o d'agències, i harmonitzar-les entre països i entre temps, per posar-les a disposició de la comunitat científica. En el meu cas recullo dades sobre els usos del temps i realitzo una investigació sobre com les parelles distribueixen el seu temps, recerca que també vaig fer per a la meva tesi. 
· I quina és la conclusió?
Em vaig centrar en parelles en què tots dos membres treballen, comparant-les amb parelles on només treballen els homes. En el cas de les primeres, la divisió del temps és més igualitària, més similar. Per exemple, pel que fa a les tasques domèstiques, quan els dos membres treballen la repartició és més igualitària.

· I en el cas de la criança dels fills?
Quan hi ha nens, la situació canvia, i les dones hi dediquen molt més temps, assumeixen la responsabilitat. En comparació amb altres països europeus com Alemanya, Regne Unit o França, aquí estem molt endarrerits. La incorporació massiva de la dona al mercat laboral va ser més tard i això ens va afectar. Amb tot, ens hem recuperat força en les últimes dècades però encara hi ha reminiscències del model antic.

· El nivell d'estudis hi influeix?
En les parelles on la dona té uns estudis superiors, universitaris, la repartició del temps és més igualitària. Però quan arriben els fills, quan s'ha de reduir una jornada laboral, acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera professional.

· Quin paper juguen els horaris en la conciliació de la vida laboral i familiar? Estàs a favor de la reforma horària?
Per molt que canviem els horaris és voluntat de la gent fer les coses o no. Potser la flexibilitat horària ajudaria. Als EUA, al centre de recerca de la universitat de Minnesota, la jornada és molt flexible. Hi ha gent que té permès treballar en remot, des de casa. Aquí treballar des de casa està fins i tot mal vist. Existeix certa desconfiança perquè pensem que qui es queda a casa és perquè no treballarà. Per exemple, si un company té el fill malalt, no ve a l'oficina i treballa des de casa. No hi ha cap problema. Està molt estès i és normal.

· Després de dos anys, et planteges quedar-te als EUA?
M'agrada viure allà però no m'imagino allà tota la vida. Les diferències culturals són grans. La relació amb la gent és molt diferent. La idea és passar un any més a Minnesota però tornar a Catalunya. La situació per als investigadors és complicada. Som molts els que volem tornar i les convocatòries oficials cada cop són més competitives.

· Quines són aquestes diferències culturals?
Són molt més freds, és més difícil fer amics. De vegades són una mica racistes tot i que ells diuen que no. Els americans són molt políticament correctes i tenen un sentit de l'humor molt diferent.

· Com és viure a Minneapolis?
Minneapolis és una ciutat molt tranquil·la. Allà pots veure el pas de les estacions molt clarament, quan és hivern sempre tens dos pams de neu. He arribat a sortir a córrer a -10 graus! Minnesota és un estat força sa. A tots els restaurants trobes menjar orgànic, sense gluten, que s'ha posat molt de moda. No hi ha gent massa grassa com a Texas, tot i que es menja molt més fora de casa, més cuina preparada que aquí. D'altra banda, la taxa d'atur, per exemple, és només del 5%. Però hi ha molta desigualtat, perquè la gent que és pobra és molt pobra i està desemparada.

· Coneixen Catalunya?
Tothom coneix Barcelona i Gaudí, però no sé si sabrien situar Catalunya al mapa. Molts americans no tenen ni passaport! Són bastant tancats i el que passa fora dels EUA no els importa, no mostren interès.



*** Vols conèixer una mica més al protagonista de La Contra? Fes clic i podràs veure un vídeo de l'entrevista

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil·litat

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

El teu lloc preferit de Castellar?
El camí de Casamada a Togores

Un animal?
La tortuga

Quin plat t'agrada més?
Els canelons

Un color?
El verd

Un grup?
El último de la fila

Un llibre?
'L'ombra del vent'

Una pel·lícula?
'La vida es bella'

Un viatge pendent?
El Gran Canyon

Un comiat?
See you

Comparteix