Contra l'estigma, en primera persona

'Amb experiència pròpia' treballa per empoderar les persones que conviuen amb una malaltia mental a través de la formació i la implicació activa en associacions

Rocio Gómez, per L'Actual 

L'abril de l'any passat es va posar en marxa a Castellar del Vallès el programa 'Amb experiència pròpia', projecte de la Federació de Salut Mental de Catalunya. La iniciativa, que també es desenvolupa a altres municipis catalans, té per objectiu lluitar contra els estigmes associats a la salut mental a través dels testimonis en primera persona, de les històries personals de superació que s'emporten d'una revolada tots els prejudicis i tabús que envolten la salut mental.

A Castellar, el projecte compta amb cinc voluntaris, la Susana, en Joan, l'Andrea, l'Esther i la Sandra, tot i que l'objectiu és ampliar l'equip de treball. El projecte aposta per "empoderar la persona a través de la formació, la lluita contra l'estigma", fer que les persones que conviuen amb una malaltia mental "participin als moviments associatius", explica Sandra López, educadora del Club Social de Suport Castellar i tècnica responsable de 'Amb experiència pròpia'. De fet, una de les voluntàries del projecte és usuària de Suport Castellar i també membre de la junta de l'entitat, per tal d'aportar la visió dels usuaris i opinar sobre les decisions que es prenen. "És important que ells hi diguin la seva, conèixer les seves històries de superació perquè és l'arma més potent per trencar tòpics", afegeix l'educadora. 

L'Esther té 26 anys i ha estudiat un mòdul formatiu de Jardí d'Infància. Fa 10 anys li van diagnosticar esquizofrènia. "Em vaig sumar al projecte perquè em semblava interessant, estic molt d'acord amb el que defensa. A més, em sentia acollida, que no era cap 'bitxo raro', que el que em passava a mi també li passava a més gent", explica l'Esther Palma. 

Cada dimarts, els membres de 'Amb experiència pròpia' es troben al PIPAD per decidir i proposar les activitats que programaran. De moment han dut a terme dues xerrades: una a la junta de Suport Castellar, i una altra l'Hospital de Sabadell, davant de professionals clínics i representants d'associacions i de la Federació."L'experiència ha estat molt positiva perquè s'han canviat els papers, ara som nosaltres els que parlem", apunta l'Esther. La propera xerrada serà el 20 de maig a les 18 hores a la Sala d'Actes d'El Mirador. Una de les ponents serà l'Esther, que explicarà la cara i la creu de la seva malaltia. "Explicaré la part del dol, de quan et diagnostiquen la malaltia i com de vegades els amics i el teu entorn et donen l'esquena. Però acabo amb un missatge positiu, perquè al final sempre trobes algú amb qui pots comptar. No tot és dolent", reconeix l'Esther. 

Entre els estigmes que pretenen esfondrar 'Amb experiència pròpia', la tècnica del projecte assegura que es troben "la discriminació en l'accés a llocs de treball, la presumpció que tota teràpia psicològica és perquè la persona està boja", la por a la malaltia o la connotació negativa a bona part de les notícies sobre salut mental que apareixen als mitjans de comunicació. "Calen notícies en positiu", puntualitza l'Esther."Sempre s'associa salut mental amb perillositat i això els crea un autoestigma, es tanquen", lamenta Sandra López. "Al projecte volem recuperar aquestes habilitats perdudes, aprofitar les capacitats que han desenvolupat, i que pot ser que ni ells mateixos sàpiguen que les tenien perquè ho havien oblidat", explica l'educadora. 

Cal destacar que la filosofia de la iniciativa de la Federació de Salut Mental és el treball en xarxa. Així, es fomenta el contacte entre seccions locals del projecte i una oferta de formació que està a l'abast de tots els voluntaris, per ser un punt de trobada i establir vincles de treball.

"Les doules no som llevadores ni psicòlogues"

Aida Gallego és doula i ha acompanyat una desena d'embarassos a Castellar 

Rocío Gómez, per L'Actual 

El Consell General d'Infermeria ha posat les doules en el punt de mira de l'opinió pública. El col·lectiu ha elaborat un informe adreçat a la Fiscalia en què les acusen "d'intrusisme professional perquè atenen parts sense titulació" i de "posar en risc la seguretat de les dones embarassades i els seus fills". De fet, a l'informe es denuncien pràctiques que, segons el Consell General d'Infermeria, són "pròpies de rituals sectaris de societats subdesenvolupades i contraris a la salut pública", com ara "induir a les dones a menjar la seva pròpia placenta després de donar a llum".

Arran de la difusió de l'informe als mitjans de comunicació, molts han estat els que han pres partit a favor i en contra de la figura de la doula. L'Aida Gallego fa 5 anys que és doula i és membre de l'associació Mares Doules, la primera associació de doules que es va crear a Espanya el 2007. Abans de prendre aquest camí professional, treballava per a la Fundació Vicente Ferrer com a assistent adjunta al director general a Barcelona. L'Aida va decidir contractar una doula perquè l'acompanyés en el seu primer embaràs ara fa gairebé 8 anys. Després de la seva pròpia experiència va decidir que ella també volia ser doula. A Castellar, ha acompanyat una desena de mares en el seu embaràs. "Com a doules no aconsellem. Som algú que t'escolta, que et retorna la pregunta. La doula està al teu costat i et dóna suport a totes les decisions que prens en l'embaràs i en la criança. En realitat la doula no és necessària, és complementària", explica Gallego. "La doula acompanya durant l'embaràs i la criança, sense jutjar, sense opinar, amb empatia i amor. No som personal sanitari, ni llevadores ni psicòlogues", puntualitza la doula vallesana.

Quant a les acusacions del Consell General d'Infermeria, Gallego assegura que, "com a doula, m'entristeix però no m'enfada perquè les doules no fem res d'això" però coincideix amb el Consell en què és necessària una regulació quant a la formació i definició del paper de la doula. "A Mares Doules tenim un codi ètic, i tenim clar què no s'ha de fer. Si hi ha doules que s'extralimiten, que aconsellen a les mares, s'ha de denunciar perquè és mala praxi", assevera Gallego. "Una doula no pot assistir un part ni pot substituir mai una llevadora ni un ginecòleg. No és la nostra feina. Em sembla molt bé que es reguli la figura de la doula, com ja es fa a la resta d'Europa i als EUA. La doula ve de l'antiga Grècia", diu Gallego.

La regulació de les doules també tindria una incidència directa en la formació. En el cas de Gallego, ella es va formar durant nou mesos a l'escola Arc de Seda de Mares Doules. "Si una mare ens expliqués que ha tingut una mala experiència amb una doula de l'associació, seria expulsada directament de Mares Doules", sentencia la doula. Gallego reconeix que cap mare li ha expressat el desig d'un part natural però apunta "que com a doula mai estaria en un part no assistit per una llevadora o un ginecòleg". La vallesana reconeix que és difícil entendre que "les doules no fan res, hi són". Gallego insisteix en què "donen silenci perquè les dones es puguin escoltar a si mateixes, i donen un espai d'objectivitat en un moment d'intensitat emocional".