L'ombra dels Beatles a Castellar

Rocío Gómez, per L'Actual 

L‘herència dels Beatles és encara indubtable a moltes de les composicions que formen part de la banda sonora del segle XX i fins i tot el XXI. Amb la voluntat de demostrar-ho, a cop de cançó, l’espectacle ‘Litus, L’ombra dels Beatles a la meva maleta de cançons’, ha fet parada a Castellar aquest matí de dimarts. L’activitat, que forma part de la Guia Didàctica, s'ha representat en diferents passis a l’Auditori municipal Miquel Pont per als prop de 500 alumnes de 5è i 6è de primària. “És un espectacle per a nens i nenes que fa quatre anys que l’estem duent a terme . Fem participar molt els nens, que tenen una energia desbordant, i fem que descobreixin els Beatles a través de les millors cançons”, explica Litus, el músic terrassenc, veu, guitarra acústica i alma mater de l’espectacle. L’acompanyen a l’escenari, Dani Galiot, a la veu i la guitarra acústica, i Tòfol Martínez amb la guitarra elèctrica.

L’espectacle arrenca amb cançons de principis dels 60’ com Love me do, o I want to hold your hand, de l’època més primerenca del quartet de Liverpool. Dels primers èxits, a la ‘beatlemania’, al fenomen massiu de les fans, que amb els seus clams i crits feien gairebé impossible gaudir en directe de cançons 'ye-yé' com Help! o She loves you. “Després de l’esclat de la ‘beatlemania’, els Beatles van deixar de fer gires i de tocar en directe durant una temporada... I és justament quan comença la seva millor època, quan composen les millors cançons”, assegura en Litus. “Ara els grups treuen un disc cada tres anys. Els Beatles publicaven dos àlbums a l’any, una autèntica bogeria. Imagina’t!”, explica el músic terrassenc.

Així, la part final de l’espectacle i del trajecte musical, ens parla d’uns Beatles que han viatjat arreu del món, fortament marcats per la seva experiència a l’Índia, a pocs anys que anunciessin la seva dissolució el 1970. Litus, Dani Galiot i Tòfol Martínez, han cantat, amb l’ajuda dels petits espectadors, veritables himnes com Imagine, Hey Jude, Let it Be i Yellow Submarine, demostrant que els èxits dels Beatles passen amb èxit i solvència de generació a generació.

Sospechoso 11: Fabián

Esta vez en las fichas policiales de Todos Somos Sospechosos de Radio 3, nos vamos a pasar frío a León, a conocer al cantautor indie Fabián, que mientras prepara las demos de su quinto disco, nos invita a descubrir su último trabajo "La brisa leve (Luz distinta)", editado por La Viejita Records. El álbum cuenta con la colaboración de Quique González y Zahara... ¡Vamos, un discazo! 

Entrevista a Ventura Durall per 'Els Anys Salvatges'

“Cada documental és un viatge, per al director i per a l’espectador”

Aquest vespre (21 h) es projectarà a la Sala d’Actes d’El Mirador, en el Cinefòrum del CCCV, el documental multipremiat de Ventura Durall ‘Els anys salvatges’. El llarg repassa tres anys de la vida de tres infants que sobreviuen als carrers d’Etiòpia. Durall participarà a la sessió del Cinefòrum.

 Rocío Gómez, per L'Actual

· Per què decideixes fer un documental sobre els nens del carrer d’Etiòpia?
Volia aconseguir una visió més enllà dels estereotips, o d’un missatge superficial del dia a dia dels protagonistes. Són personatges al límit, nens del carrer, els més pobres entre els pobres. No vull caure en el miserabilisme o el paternalisme, sinó intentar tenir una visió de l’alegria per sobre del dolor, de l’esperança davant de la desesperació.

· Com vas contactar amb els tres protagonistes?
Ja havia estat a Etiòpia i coneixia la situació què es viu. Vaig contactar amb un amic, que després va ser l’ajudant de direcció del documental, i vam fer un càsting amb els nens del barri, que ens van explicar les seves històries. Vam gravar durant tres estius consecutius, del 2010 fins el 2012, tres estius que m’han marcat molt.

· Són tres històries plenes de violència i cruesa amb un sedàs de normalitat, que planteja molts dilemes a l’espectador.
Aquest és l’objectiu! Que entris a la sala pensant d’una manera i surtis qüestionant algunes de les teves idees. Van ser tres anys molt intensos amb una relació constant amb els nens. A més dels estius, vam fer algun viatge per veure com estaven entre rodatge i rodatge, i mensualment rebíem informació i ens explicaven com estaven. Teníem una responsabilitat moral perquè ells van acceptar acompanyar-nos durant tres anys, i per ells havia de ser una experiència que els permetés tenir una nova sortida a la vida.

· Fins i tot els heu enviat ajuda econòmica regularment.
Els enviàvem mensualment diners perquè anessin a l’escola i perquè poguessin menjar i tenir un lloc un on viure. Al final del rodatge també els vam donar una quantitat de diners perquè tinguin una nova oportunitat, perquè puguin canviar el rumb de la seva vida. Esperem que aconsegueixin sortir del carrer.

· Desemmascarar estereotips és una constant als teus documentals, com en el cas de ‘El perdón’.
Cada documental i pel·lícula és un viatge per al director i per a l’espectador, i et canvia. A ‘El perdón’ tractàvem la història d’Andrés Rabadán, que va assassinar el seu pare, més enllà dels titulars grocs amb què es queden la majoria de mitjans. Darrere d’això hi ha realitats molt complexes, i ens vam apropar des d’un punt de vista psicològic, intentant comprendre com funciona la ment humana. Gràcies a aquest documental, Rabadán va començar a sortir de la presó. Ara ja li queda poc per complir tota la condemna.

· Estàs treballant en algun nou llargmetratge?
Després d’acabar la pel·lícula ‘El cas dels catalans’ per a TV3, no he parat de viatjar arreu del món, de festival en festival, recollint premis i projectant ‘Els anys salvatges’ i pel ‘Somriure amagat’, i també el documental ‘Bugarach’. Estic molt satisfet que estiguin viatjant tant i que la crítica valori les històries que s’expliquen. El proper documental que tinc en ment és sobre metafísica.

Entrevista a Oriol Martori, arquitecte especialitzat en sociologia urbana

"Hem de prioritzar el vianant per sobre del cotxe"

Amb el seu estudi Urbaning, a Terrassa, l’Oriol Martori (33 anys), ha avaluat urbanísticament  espais tan emblemàtics com les Glòries, Ciutat Vella o la Rambla de Barcelona, o el Passeig de Sabadell 

Rocío Gómez, per a L'Actual 

· Quins són els reptes urbanístics de Castellar?
En 15 anys la població ha crescut un 30%, en plena bombolla immobiliària. En 15 anys ha augmentat la població i el territori més que en 2.000 anys. Per la immediatesa dels canvis, els arquitectes no hem estat prou intel·ligents per planificar el creixement de les ciutats. En aquest sentit, Castellar creix en direcció a Sabadell, s’està produint una descentralització del casc urbà apostant per reconvertir el pla de la Bruguera en habitatges. Crec que hem de transformar el model d’urbanització per fer-les més pròximes a la ciutat, integrant-les a la trama urbana com han fet altres ciutats. Per fer-ho cal començar per l’accessibilitat.

· El Ripoll també formaria part d’aquesta lluita per integrar el paisatge a la trama urbana, oi?
Exacte! Durant anys hem viscut d’esquenes al riu Ripoll. Altres ciutats del Vallès ja s’estan transformant per aconseguir-ho. A Castellar tenim una via verda que connecta amb el mar. Hem d’obrir-la i fer-la accessible.

· La mobilitat, per tant, és la gran assignatura pendent.
És important millorar la mobilitat per reduir el temps que invertim en la mobilitat obligada com per exemple anar a treballar. El temps que ens estalviem el podem dedicar a viure a Castellar. Pel nostre tarannà mediterrani, fem molta vida al carrer, hi ha molta convivència a l’espai públic. Per això és important prioritzar el vianant i la bicicleta per sobre del cotxe. Aquí les ciutats són denses i compactes, i hem de reconquerir els carrers i les places.

· Vas estudiar la carrera a Londres. Prefereixes el seu model de ciutat?
A Anglaterra regna la filosofia de ‘la meva casa és el meu castell’. Són molt més tancats en si mateixos i el seu espai públic és a dins de casa, on passen moltes hores. Per això tenen cases més grans i hi ha menys densitat de població. Les edificacions tant en el paisatge com en l’espai públic són de més qualitat. Ara la tendència és transformar la ciutat de poca densitat en una de més compacta. Ara que ho fan, ja disposen de molts parcs urbans, no com als països més mediterranis. Aquí la densitat fa que quan volem més espai hàgim d’escapar-nos de les grans ciutats, a una segona residència. La compacitat pot arribar a ofegar als ciutadans. Són models amb avantatges i defectes.

· Què caracteritza l’arquitectura de Castellar ?
La zona antiga, el casc històric, és l’única que ha sabut conservar el conjunt, mantenir una imatge característica de poble, amb una identitat que han perdut altres zones de Castellar.

· Has treballat per a ciutats com Barcelona per identificar els seu problemes arquitectònics.
Som els metges de la ciutat, experts en la compacitat i la mobilitat de les ciutats. Fem sociologia urbana. Quantifiquem, identifiquem i analitzem qüestions com per exemple perquè a certes zones de la ciutat els comerços funcionen, hi ha un índex més alt de delinqüència o hi ha mancances en la mobilitat. Hem avaluat per a l’Ajuntament de Barcelona els barris de Sant Andreu, la transformació de les Glòries, Ciutat Vella i la Rambla, i el Passeig de Sabadell i les seves macroilles. S’han de corregir algunes de les decisions urbanístiques que s’han pres en els últims 20 anys i que han tingut un gran impacte en les ciutats. Per exemple, a la Rambla de Barcelona hi passen 100 milions de persones a l’any, en un carrer de 1,5 quilòmetres. Imagina’t quantes coses hi passen, i quina incidència té en la morfologia i la trama urbana de la ciutat, o amb els veïns! Nosaltres busquem solucions urbanístiques.

· També treballes amb Urbanins.
És un projecte que he creat amb tres arquitectes més per explicar als nens què és l’urbanisme. A través d’un joc per a construir la ciutat, posem en valor l’espai públic o els equipaments perquè és de tots i s’ha de cuidar.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Impulsiu

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista

Algú a qui admiris?
Isidre Esteve

La teva paraula preferida?
Ídem

Quin plat t’agrada més?
L’arròs

Un color
El blanc

Un animal?
L’ocell

Un grup de música?
Coldplay

Una pel·lícula?
‘El club dels poetes morts’

Un llibre?
‘Moments estel·lars de la humanitat’

Un edifici?
Pavelló Van Der Rohe