Sospechoso 4: La nit de trovadores

Sospechoso 4: La nit de trovadores 

Les llega el turno, en las fichas policiales de 'Todos somos sospechosos' de Radio 3, al colectivo más gamberro de los que han pasado por el programa: los cantautores. Ellos son los Nueve Gatos de la ‘Nit de Trovadores’ y se reúnen dos domingos al mes para tramar canciones en el Cafè de les Delícies de Barcelona. No os dejéis engañar. Bajo esa apariencia de mininos inofensivos se esconde la esencia del crimen... 

Entrevista a Vicenç Villatoro

“Hi ha qui veu el genocidi jueu com un episodi menor”

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro parla sobre camps de concentració i literatura en una xerrada a la Sala d'Actes d'El Mirado

Rocío Gómez, per L'Actual 

L’escriptor, periodista i exdirector de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va participar la tarda de dimecres passat al cicle de conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Perspectives de futur’, que organitza el Servei Educatiu del Vallès Occidental VIII, amb la xerrada ‘Literatura concentracionària: memòria, experiència i exemple’ a la Sala d’Actes d’El Mirador. La Segona Guerra Mundial, i en concret, els camps de concentració, ha esdevingut un gènere narratiu per a la literatura i el cinema. “És un gènere amb empremta catalana, amb protagonistes com Joaquim Amat-Piniella”, explica Villatoro. “És una literatura que té per objectiu el testimoni, i o bé la creació literària de caràcter global a través d’una experiència extrema”, puntualitza l’escriptor.

D’altra banda, Villatoro recorda que el pas del temps porta a l’oblit, un dels riscos de la nostra relació amb el passat, “que crea indefensió davant del futur i també injustícia amb les víctimes”. L’oblit conviu amb la banalització i fins i tot amb la negació de fets històrics com el genocidi jueu. “Hi ha gent que diu que no va passar, que nega el genocidi, o que el converteix en un episodi menor de la Segona Guerra Mundial”, afegeix l’escriptor.

En aquest sentit, el periodisme recull els testimonis i els records, malgrat que, com reconeix Villatoro, en ocasions, “la línia que separa la seva funció social de difondre els fets, perquè la ciutadania pugui interpretar-los, es difumina amb articles carregats d’opinió”. En paraules del periodista: “els fets són sagrats i les opinions lliures, però ara sembla que els fets també són lliures”.

Després d’abandonar la direcció de l’Institut Ramon Llull, Villatoro està immers en la seva faceta d’escriptor, recuperant la història del seu avi andalús que va arribar a Terrassa amb 60 anys, des de Castro del Río, a Còrdova. A temps parcial, però, continua exercint de periodista. “El que més acostuma a agradar-me és allò que no estic fent. Quan estic escrivint tinc ganes de tornar a embolicar-me i ser periodista. Però això, passa molt a la vida”, confessa l’escriptor.

Entrevista a Nati Suils - Violència Masclista -

“A ningú li agrada assumir que és una víctima”

Cada dilluns, al Servei d’Assessoria Jurídica a El Mirador, l'advocada Nati Suils escolta els testimonis de castellarenques que necessiten suport legal i poden estar en risc de patir una situació de violència masclista. 

Rocío Gómez, per L'Actual

· Com arrenca la conversa amb les usuàries?

Parlen dels seus problemes de parella, m’expliquen que voldrien separar-se... I a partir d’aquí es relaxen i sorgeix la veritable conversa. Algunes usuàries venen derivades de Serveis Socials amb el problema detectat.

· L’estereotip d’usuària amb perfil socioeconòmic i cultural baix, és un mite, oi?

La violència pot sorgir a qualsevol nivell econòmic i cultural. L’element comú de les dones que pateixen violència masclista és que arriben amb l’autoestima destrossada. Les seves parelles les han debilitat psicològicament, fent que siguin totalment dependents. 

· Un estudi recent de la Universitat Complutense de Madrid assegura que el 60% d’adolescents ha rebut insults masclistes al telèfon mòbil. 

De fet, s’ha detectat que un percentatge alt de noies de 13  i 14 anys han estat assetjades i controlades per les seves parelles a través de les xarxes socials i missatgeria com WhatsApp. No són conscients que no és una conducta normal. També es pot exercir violència masclista amb aquestes tecnologies.  No ens hem de relaxar perquè no hem guanyat la partida a la violència masclista. Encara són necessàries les campanyes de sensibilització.

· Com podem detectar si algú del nostre entorn pateix aquest tipus de violència?

Sobretot a través de la conversa, en el cas que no sigui evident. Els maltractadors controlen les víctimes, les allunyen de les seves famílies i amics, i fan que creguin que no valen res. Debiliten la víctima i el seu entorn.

· Els agressors acostumen a fer  xantatge amb els fills i la dependència econòmica.

Per això és molt important que les dones estudiïn i treballin, per tenir independència econòmica. Moltes dones creuen que no tenen cap altra sortida. “És el pare dels meus fills”. Aquesta frase sovint ho justifica tot perquè se senten culpables davant la possibilitat que acabi a la presó o els imposin un multa, que finalment, acabin pagant elles.  Això malauradament fa que en ocasions els perdonin i tornin al costat d’una persona que les està agredint. És una manipulació constant.

· Quan podem trucar al 016 ?

En qualsevol cas perquè  l’orientaran i li donaran suport. No han de tenir por, les podem ajudar. Si no s’atreveixen a anar a Serveis Socials, que ho comuniquin a la família, amics, veïns... A algú que faci de contacte amb l’administració, que les ajudi a formalitzar la denúncia, a trobar suport psicològic. Han de buscar ajuda, soles és complicat perquè han d’assumir que són víctimes i a ningú li agrada assumir aquesta situació. I finalment, tot i que costi, el pas definitiu és separar-se. Existeix el torn d’ofici i la justícia gratuïta depenent dels seus ingressos

Crónica debut 'Las Deudas de Medea'

Foto: Decoferba Fotografía

Deudas pagadas

Rocío Gómez, para Canciondeautor.es 

“Porque si me empleo a fondo, confieso (a veces), existo”. Así inauguraba Olga Domínguez el estreno de ‘Las Deudas de Medea’, proyecto de fusiona las canciones del álbum de debut de Toni Jiménez, ‘Deudas y Dolores’, con el libro de poemas de Domínguez, ‘Medeidades’.

El 15 de noviembre, la noche del primer viernes de bufanda y abrigo, el pub ‘Oncle Jack’ de L’Hospitalet, escenario habitual del Festival Acróbatas, acogió los primeros pasos de estas ‘deudas’ que ahora ya están pagadas. De hecho, uno de los puntos fuertes del Festival, que ha soplado este año ocho velas, es la fusión casi perfecta de las dos disciplinas, música y poesía, dándole al público algo más que pan y circo, ofreciendo espectáculos de paladar fino y calidad, pero fáciles de digerir.

Y esa fue, precisamente, la virtud de ‘Las Deudas de Medea’. Durante algo más de hora y media, ante un público pegado a cada verso y cada estrofa, aparcando por una noche el smartphone, y conteniendo la respiración, el binomio Domínguez-Jiménez alternó protagonismo escénico, acompañándose el uno al otro, pero dejando espacio a la creación más individual. El amor, el desamor, la soledad, la vida, crecer, vivir, morir… Los grandes temas universales que unen e identifican al ser humano desfilaron por el ‘Oncle Jack’, con paso firme, haciendo el camino hacia el mundo interior de los espectadores. Mientras la poetisa de Barcelona recitaba y a veces explicaba detalles del origen de alguno de los textos, fruto de sus viajes al continente africano (Tanzania, Ghana o Marruecos), Toni Jiménez la acompañaba con su guitarra nueva (pero domada) e incluso llegó a recitar, con ella, el leit motiv de alguna de las ‘Medeidades’. Pero el folk-rocker de Sant Boi, con la melancolía encajada en la garganta, también se adueñó del escenario compartiendo canciones que ya son verdaderos himnos entre sus fans cómo ‘Paracaídas’, ‘Nochevieja’, o ‘Truco de escapismo’. Concentración, profesionalidad, y corazón contenido, fueron los platos principales del menú de la noche.

¿Pero qué sería de una buena cena sin el postre?

Las perlas de la noche llegaron con los poetas Cysko Muñoz y Esteve Bosch, que colaboraron en las ‘Deudas de Medea’ completando el elenco. Más que recitar interpretaron desde las entrañas sus textos trasnochados, sobretodo Bosch, con unos versos dedicados a Lorca que lograron poner en pie a parte del público, con las manos rotas de tanto aplaudir. La energía desbordante, sin freno y sin intención de ponerlo, continuó con el cantautor Javi Jareño, más en forma que nunca a nivel vocal y al que últimamente podemos ver en proyectos tan recomendables como ‘La Nit de Trovadores’ en el Cafè de les Delícies. Jareño, al que invitaron a colaborar por sorpresa y sin previo aviso, a traición consentida, interpretó su versión musicada del poema de Olga Domínguez, “¿Quién salva a los héroes?”.

La primera vez de ‘Las Deudas de Medea’, fue cálida, a ratos contenida y a ratos desabrochada, un proyecto que esperamos que eche raíces y crezca sano, fuerte y… ¡Libre!

Aquí versión para canciondeautor.es

Hacemos un trío

¿Hacemos un trío?

Toni Jiménez, Miguel Aranda y Miguel Ángel Bueno llegan a la Fada Ignorant más gamberros que nunca. Después de su primera gira conjunta por algunas salas catalanas durante el verano, los tres cantautores planean el asalto a la capital andorrana cargados de música y energía. Además de cruzar canciones, en ‘¿Hacemos un trío?’, las guitarras tendrán parejas de lujo como el ukelele y la harmónica, además de algún invitado sorpresa. Pop-folk,rock, un pizca de blues y poesía, para la noche del 29 de noviembre en 'La Fada Ignorant'.

Toni Jiménez y Miguel Ángel Bueno, vienen con sus últimos trabajos discográficos bajo el brazo: “Deudas y Dolores” y “Manual Para Astrónomos Aficionados”. Miguel Aranda, que ultima los detalles de su segundo LP que nacerá en invierno, gracias a una exitosa campaña de crowdfunding, presentará por primera vez en directo sus nuevas canciones en Andorra.

Para descubrir su música:

www.deudasydolores.com

http://miguelangelbueno.bandcamp.com

http://www.myspace.com/miguelarandacantautor

Cooperativa d'Estalvi de Sabadell

Jordi Mercader, economista: "La societat encara es refia d’un model de banc que ha fracassat"

La Cooperativa d'Estalvi de Sabadell es presenta als castellarencs de la mà del laboratori d'idees d'ERC, la Pedra Fina

Rocío Gómez, per L'Actual 

El laboratori d’idees d’ERC, la Pedra Fina, reempren el curs amb la presentació de la Cooperativa d’Estalvi de Sabadell. És una proposta que tot just dóna les primeres passes per a constituir-se i començar a operar. Un dels seus impulsors, l’economista i consultor Jordi Mercader, va ser l’encarregat de presentar aquesta iniciativa, dijous passat, a la Sala d’Actes d’El Mirador davant d’una quarantena de persones. 

Sota el lema, "recuperant l’esperit de la caixa de casa nostra”, aquesta nova modalitat d’entitat d’estalvis que proposen des de la cooperativa té com a objectiu principal dinamitzar el crèdit, canalitzar els diners dels petits estalviadors cap a les pymes i els autònoms, per ajudar a les empreses dels teixits productius locals a tirar endavant els seus projectes. En aquest sentit, els socis no concediran préstecs personals com és el cas d’una hipoteca o l’adquisició d’un cotxe. Els diners s’adreçaran a desenvolupar i finançar projectes empresarials. “És un cooperativa on la gent diposita una part del seu estalvi, que no sigui significativa. Els estalvis estaran retribuïts amb un interès adequat, el mateix per a tothom, i sabran que aquests diners aniran a parar a préstecs d’empreses locals. A més, un comitè format per experts i per gent de la localitat, decidirà a qui se li concedeix el préstec. Sotmetrem a criteri humà unes decisions que ara s’estan prenent amb altres criteris com l’amiguisme”, assegura l’economista. 

D’altra banda, Mercader posa especial èmfasi en què tothom qui forma la cooperativa no té afany de lucre.“Tots els que estem a la cooperativa no cobrem, exceptuant 3 o 4 persones que s’hi dedicaran 8 hores al dia, que tindran sous fixats per la junta rectora, més baixos dels que es cobren a la banca. Farem públics els sous perquè actuem amb transparència”, explica l’economista. “No hi ha lucre personal. Això neix de la societat civil amb ànim de revertir-ho a la societat civil. No hi ha ni partits polítics ni gent que pretén enriquir-se”, afegeix el Mercader.

Durant la conferència a la Sala d’Actes d’El Mirador, l’economista va recordar l’evolució de les entitats bancàries des del seu naixement fins l’esclat de la crisi econòmica. “El sistema s’ha pervertit en els últims trenta anys. Durant 100 anys la Caixa de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Terrassa havien funcionat bé”, explica l’impulsor de la cooperativa, que lamenta que malgrat “la desconfiança que generen les operacions dels bancs entre els ciutadans, la societat encara es refia d’un model de banc que ha fracassat i que ha esfondrat milers de famílies”.

Sospechoso 3: Yossarian

Ficha policial de los sospechosos n.3: Yossarian

En el programa Todos Somos Sopechosos, de Radio 3, nos abrocharemos los cinturones y pedimos pista para aterrizar porque en la siguiente FICHA POLICAL cogemos un avión hacia Inglaterra para descubrir los primeros pasos de Yossarian, una banda británica que se gestó en Madrid, y que fue invitada por Vince Power, el responsable del FIB, a tocar en el prestigioso festival de Hop Farm. Aunque acaban de hacer su primera visita a Barcelona y a Madrid, en unos meses planean volver. Quieren hacerse un hueco en el escaparate de la música indie más internacional, y cuentan con una poderosa arma para conseguirlo: su álbum de debut, ‘The Little We Know’, que han editado en inglés y también en castellano.

Para saber más... www.yossarian.com