"La imatge té molt de poder i això m’ha enganxat"
Aquesta castellarenca de 34 anys, malalta de periodisme i addicta a
Apple, va començar les seves passes professionals a Ràdio Castellar. Ara
es cola a les llars barcelonines cada vespre a partir de les 20 h a
BTV.
· Quan vas notar el cuquet del periodisme?
Sempre havia volgut ser periodista, ho tenia molt clar, des que col·laborava a la revista de l’escola. És totalment vocacional. Quan vaig començar la carrera, a través d’un company, vaig contactar amb Ràdio Castellar i hi vaig començar a treballar. M’hi vaig estar 6 anys!
· M’imagino que deus tenir moltes anècdotes d’aquesta etapa!
Abans érem al carrer Torras, i teníem una impressora que anava molt lenta, línia per línia. Sempre arribàvem justos a l’informatiu, esbufegant, esperant que sortissin els papers. Eren mitjans molt rudimentaris però aprenies molt. Trèiem els talls d’una cinta de casset! També recordo els programes especials de Festa Major i de les eleccions, amunt i avall amb la unitat mòbil. Ens ho passàvem molt bé.
· Després de 14 anys a la professió, com veus el futur del periodisme?
M’agradaria ser optimista però no puc. Ara tot va molt ràpid, tens molta informació i això és bo, malgrat que de vegades no paeixes bé les notícies. Si un altre mitjà obre amb una notícia és difícil esperar a contrastar-la perquè pot semblar que vas per darrere, però s’ha de fer. Les notícies pugen, exploten i desapareixen molt ràpid. D’altra banda, hem de reivindicar que el periodisme és necessari ara més que mai. Passem per un sotrac i molts periodistes s’estan quedant al voral.
· Les xarxes socials contribueixen a aquesta immediatesa.
Tothom pot fer de periodista i difondre una notícia a través de Twitter o Facebook. Nosaltres hem de saber filtrar-ho, embolicar-ho, interpretar-ho i comunicar-ho als ciutadans. Hem de fer de seleccionadors i dir allò què és veritat o no, i contrastar les informacions que ens arriben. El rigor és molt important.
· Quina notícia no t’agradaria donar?
La majoria de notícies que dono no m’agrada donar-les perquè tenen a veure amb gent que ho està passant molt malament. Cada dia parlem de desnonaments, famílies sense recursos i casos de malnutrició infantil, i no m’agrada. Eren gent com nosaltres als quals els ha atrapat l’onada de la crisi, i tots ens hi podem trobar. Estem més a prop de qui pateix un desnonament que de qui es pot comprar un iot.
· Com s’aconsegueix la credibilitat a la televisió?
El més important és que quan dónes una notícia has de saber de què parles. Si et traguessin el teleprompter hauries de poder seguir explicant què ha passat sense llegir. Has de preparar-te les coses, dedicar-hi temps, no posar-te davant de la càmera a última hora sinó estar tota la tarda sabent l’evolució de les notícies... Si saps de què parles transmets credibilitat.
· L’estilisme també influeix, oi?
És molt important però no és el més important. Si veus algú que surt a la televisió malament o porta alguna cosa que et crida l’atenció, estàs més atent a això que al que t’està explicant. Has de sortir bé però sense cridar l’atenció més que la notícia.
· Has estat a Ràdio Castellar, COM Ràdio i BTV. Què prefereixes ràdio o televisió?
A la televisió a més de l’àudio també tens l’escriptura i la imatge. Ara que he descobert la imatge, m’agrada, m’hi sento còmode. La imatge té molt poder i això m’ha enganxat.
· Què li diries a la nova fornada de periodistes?
Que no defalleixin, és un moment complicat però quan un és bo i té moltes ganes de treballar segur que troba un forat. No és una feina per qui busqui progressar econòmicament i tenir una vida molt plàcida. Els periodistes treballem moltes hores i no sempre vivim bé.
11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pot dominar?
Impaciència i tossuderia
Quin animal seria?
Un gat
La seva paraula preferida?
Periodisme
Algú a qui admiri?
Steve Jobs
Quin plat li agrada més?
Qualsevol que cuini la meva mare
Músic preferit?
Love of Lesbian
Un color?
Vermell
Un llibre?
‘Memorias líquidas’, d’Enric González
Una pel·lícula?
Prefereixo les sèries, com ‘Homeland’
Un comiat
Fins ara
Sempre havia volgut ser periodista, ho tenia molt clar, des que col·laborava a la revista de l’escola. És totalment vocacional. Quan vaig començar la carrera, a través d’un company, vaig contactar amb Ràdio Castellar i hi vaig començar a treballar. M’hi vaig estar 6 anys!
· M’imagino que deus tenir moltes anècdotes d’aquesta etapa!
Abans érem al carrer Torras, i teníem una impressora que anava molt lenta, línia per línia. Sempre arribàvem justos a l’informatiu, esbufegant, esperant que sortissin els papers. Eren mitjans molt rudimentaris però aprenies molt. Trèiem els talls d’una cinta de casset! També recordo els programes especials de Festa Major i de les eleccions, amunt i avall amb la unitat mòbil. Ens ho passàvem molt bé.
· Després de 14 anys a la professió, com veus el futur del periodisme?
M’agradaria ser optimista però no puc. Ara tot va molt ràpid, tens molta informació i això és bo, malgrat que de vegades no paeixes bé les notícies. Si un altre mitjà obre amb una notícia és difícil esperar a contrastar-la perquè pot semblar que vas per darrere, però s’ha de fer. Les notícies pugen, exploten i desapareixen molt ràpid. D’altra banda, hem de reivindicar que el periodisme és necessari ara més que mai. Passem per un sotrac i molts periodistes s’estan quedant al voral.
· Les xarxes socials contribueixen a aquesta immediatesa.
Tothom pot fer de periodista i difondre una notícia a través de Twitter o Facebook. Nosaltres hem de saber filtrar-ho, embolicar-ho, interpretar-ho i comunicar-ho als ciutadans. Hem de fer de seleccionadors i dir allò què és veritat o no, i contrastar les informacions que ens arriben. El rigor és molt important.
· Quina notícia no t’agradaria donar?
La majoria de notícies que dono no m’agrada donar-les perquè tenen a veure amb gent que ho està passant molt malament. Cada dia parlem de desnonaments, famílies sense recursos i casos de malnutrició infantil, i no m’agrada. Eren gent com nosaltres als quals els ha atrapat l’onada de la crisi, i tots ens hi podem trobar. Estem més a prop de qui pateix un desnonament que de qui es pot comprar un iot.
· Com s’aconsegueix la credibilitat a la televisió?
El més important és que quan dónes una notícia has de saber de què parles. Si et traguessin el teleprompter hauries de poder seguir explicant què ha passat sense llegir. Has de preparar-te les coses, dedicar-hi temps, no posar-te davant de la càmera a última hora sinó estar tota la tarda sabent l’evolució de les notícies... Si saps de què parles transmets credibilitat.
· L’estilisme també influeix, oi?
És molt important però no és el més important. Si veus algú que surt a la televisió malament o porta alguna cosa que et crida l’atenció, estàs més atent a això que al que t’està explicant. Has de sortir bé però sense cridar l’atenció més que la notícia.
· Has estat a Ràdio Castellar, COM Ràdio i BTV. Què prefereixes ràdio o televisió?
A la televisió a més de l’àudio també tens l’escriptura i la imatge. Ara que he descobert la imatge, m’agrada, m’hi sento còmode. La imatge té molt poder i això m’ha enganxat.
· Què li diries a la nova fornada de periodistes?
Que no defalleixin, és un moment complicat però quan un és bo i té moltes ganes de treballar segur que troba un forat. No és una feina per qui busqui progressar econòmicament i tenir una vida molt plàcida. Els periodistes treballem moltes hores i no sempre vivim bé.
11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pot dominar?
Impaciència i tossuderia
Quin animal seria?
Un gat
La seva paraula preferida?
Periodisme
Algú a qui admiri?
Steve Jobs
Quin plat li agrada més?
Qualsevol que cuini la meva mare
Músic preferit?
Love of Lesbian
Un color?
Vermell
Un llibre?
‘Memorias líquidas’, d’Enric González
Una pel·lícula?
Prefereixo les sèries, com ‘Homeland’
Un comiat
Fins ara
