sábado, 29 de junio de 2013

Dinar, sortir i dormir a Castellar



On dinem? Què fem? On dormim? 


L'ACTUAL us recomana alguns dels establiments, restaurants, i cites culturals més destacades de Castellar del Vallès 


Rocío Gómez, per L'ACTUAL 


UN TAST DE PRODUCTES DE PROXIMITAT
Carrer Lleida, 12. Aquesta és l’adreça del restaurant més conegut de Castellar, Frutos, què des del 1958 té el conill ‘a l’ajillo’ com a clar protagonista de la seva carta, i que rep comensals de les rodalies del Vallès però també d’Alemanya, Suïssa, Andorra o França. Per un preu d’uns 20 euros, podreu gaudir d’un menú complet, tot i que també es poden fer comandes de conill per emportar per poc més de 16 euros. Per trobar taula un diumenge us recomanem que reserveu amb uns dies d’antelació. A banda de la seva especialitat, Frutos també prepara plats que compten amb molts adeptes com la cua de bou a la Cordovesa o el llom adobat, i carn a la brasa. A partir de setembre ampliaran el negoci amb Koniklos, botiga a la xarxa especialitzada en productes delicatessen com sobrassada de conill sense greixos. Alguns comerços de la vila i grans magatzems ja s’han interessat per aquesta innovadora proposta nascuda a Castellar.


Si el que busqueu són productes de temporada i de proximitat, heu de dirigir les vostres passes cap al restaurant Garbí del xef Carles Calsina, el president de Cuina Vallès, i que es troba al carrer Barcelona, 52. Flors de carbassó farcides de bacallà, steak tartar o productes ‘made in’ Castellar com el tomàquet de montgrí amb ventresca de tonyina i mongetes del ganxet amb botifarra blanca i negra, són alguns dels plats que podreu degustar a la carta. Garbí compta amb una àmplia selecció de vins per maridar els plats tot i que també disposa de la cervesa artesana del Vallès Bleder amb variants com Drac, Presen o Cova de Drac. El menú té un preu aproximat de 35-40 euros.


També destaca poderosament a l’oferta gastronòmica de Castellar el restaurant Airesol, a l’avinguda Airesol s/n. D’estètica impecable, amb vistes a la muntanya i terrassa acollidora, aquest restaurant de cuina de mercat i catalana, brilla amb plats com l’arròs d’espardenya, i el llamàntol o el bacallà. El menú de tapes, que compta amb especialitats com l’esqueixada amb guacamole, amanida d’espinacs amb formatge de cabra o xapata de pernil serrà, entre d’altres, és també una bona opció per completar un àpat. Tot i que el preu mitjà per persona és d’uns 27 euros, Airesol també disposa d’un menú diari més econòmic per 12,5 euros.


CASTELLAR AL CARRER
L’any comença amb el BRAM!, la mostra de cinema a Castellar que té lloc al mes de febrer. Pel·lícules de caire social, premiades per la crítica, que van més enllà del circuit comercial i que es projecten a preus populars. Març arriba amb una de les cites més arrelades a la vila però també a la comarca: la Setmana del Pallasso. Després de 10 edicions, els millors espectacles de clown per a grans i petits fan estada a Castellar. També al març, per Sant Josep, patró de la vila, s’organitza una fira de productes artesans i de proximitat amb gairebé un centenar de parades. La primavera arriba a la vila amb els amants del motor i del custom, que envaeixen l’Espai Tolrà el tercer cap de setmana d’abril amb l’Speedfest, una trobada d’exhibició de cotxes i motos de models clàssics i americans. Després de l’estiu, la primera quinzena de setembre els carrers de Castellar s’engalanen per acollir més d’un centenar d’activitats de la Festa Major. L’octubre porta a la vila la Mostra gastronòmica, amb una quinzena d’establiments que presenten i ofereixen degustacions d’especialitats culinàries, delicatessen i cata de vins de bodegues de la vila.


LUXE I BONES VISTES
Malgrat que Castellar es troba molt a prop de Sabadell i Terrassa, ciutats amb més oferta per pernoctar, també compta amb petits oasis on dormir i reposar després d’una agenda repleta d’activitats. L’agència Catalunyacasas.com, que va néixer ara fa 7 anys comandada per la canadenca Dawn Buckler, disposa d’una trentena de cases de luxe, completament equipades, amb piscina i vistes a la natura, amb serveis opcionals de neteja, jardineria o mainadera. La majoria de turistes que s’hi allotgen són estrangers, d’Alemanya, Anglaterra, França o els EUA, i busquen comoditat i tranquil·litat per gaudir d’activitats esportives a l’aire lliure i de la gastronomia de Catalunya, a una distància relativament curta de Barcelona per si volen apropar-se més al Mediterrani i als atractius de la capital.


DIVERSIÓ AL BOSC
L’empresa que explota la masia Can Juliana, que va néixer el 2006, és un còctel d’oci, esport i aventura en un entorn natural. Al bell mig del bosc, al km 2 de la carretera de Sant Feliu, Can Juliana programa activitats per a grups tan variades com gimcanes, paintball, parc d’aventura, laberint multijocs, o tir amb arc, per a grans i petits. La masia també disposa de servei de restaurant, organitza casals d’estiu, i també ofereix la possibilitat de llogar alguns espais dels equipaments per a festes sorpresa o casaments.


També allunyat del nucli urbà, al Serrat del Vent s/n, es troba Binomio Ecuestre, un centre eqüestre i escola d’equitació que organitza activitats com coaching per adquirir i millorar aptituds de lideratge, campus d’estiu per a infants i que també rep visites escolars. Binomio Ecuestre milita amb èxit a l’àmbit de la gastronomia amb dos restaurants i àmplies terrasses, amb el garrí a la Segoviana, el ‘chuletón’ i el pop a la gallega com a plats recomanats. Les més de 5 hectàrees d’instal·lacions, que tot just es van inaugurar fa un parell d’anys, també acullen casaments i altres tipus de celebracions a banda d’espectacles eqüestres com Corcelium.

viernes, 28 de junio de 2013

El Castellar més turístic



El Castellar més turístic 
 
Brots Cultura ens recomana cinc rutes per racons com la masia Can Casamada, Sant Feliu del Racó, el nucli antic o el castell de Clasquerí 


Rocío Gómez, per L'ACTUAL 


Castellar del Vallès és un enclavament turístic? A l’hora de planejar on passem les nostres vacances sovint ens deixem emportar per destinacions que protagonitzen anuncis, capitals que marquen tendència, fent una aposta segura per no arriscar o buscant turisme de sol i platja. Però de vegades poblacions com Castellar del Vallès poden amagar racons que paguen la pena.

Castellar està situat al nord del Vallès Occidental, a poca distància de les capitals de la comarca: a 7 km de Sabadell i a 11 km de Terrassa, fet que connecta la vila amb els principals centres neuràlgics d’activitat industrial, comercial i d’oci de la zona. Amb poc més de 23.400 habitants, un dels atractius del territori és el paisatge que el conforma, perquè la natura és un dels veïns més destacats d’aquesta població.


De fet, un 30% de la vila forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, un parc amb conglomerats de roca on predominen les alzines, els pins i l’estrat arbustiu del Mediterrani. Falcons, esquirols, senglars, mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc. La voluntat de la direcció del parc és vincular i identificar els ciutadans de les dotze poblacions que integren Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, perquè visquin, gaudeixin i estimin el parc com una proposta més d’oci. Així, iniciatives com el programa Viu el Parc, organitzar rutes per descobrir la riquesa del territori o apostar per mantenir algunes finques del perímetre que es dediquen a l’agricultura ecològica, contribueixen a fer del parc natural un actiu indispensable i també a socialitzar-lo.


Però aquells que facin estada a Castellar no sempre hauran de disposar de calçat esportiu perquè si bé un 82% del terme municipal el conformen terrenys no urbanitzables, boscos i muntanya, el patrimoni cultural i històric també representa una petja gran en la riquesa de la població. L’entitat de difusió cultural Brots Cultura ens recomana una ruta en cotxe que comença al Castell de Clasquerí. Després de prendre la carretera C-1415 en direcció a Terrassa, trobarem a l’esquerra una camí que senyalitza l’entrada al castell. Malgrat estar tancat al públic, és molt recomanable passejar per les rodalies d’aquest castell que data de l’any 912. Des de Clasquerí ja es divisa l’ermita de Castellar Vell, la propera parada de la ruta que també es troba seguint la C-1415, i que ens descobreix Castellar Vell, el nucli originari del municipi.


Una altra de les propostes de Brots Cultura és la ruta del Ganxet. Des de la Ronda Llevant en direcció a Sentmenat a mà dreta apareix un camí asfaltat que arriba a la Masia de Can Casamada i a la seva agrobotiga. Després d’estacionar el cotxe a les rodalies de Can Casamada, podem dirigir les nostres passes cap a l’ermita de Sant Pere Ullastre i la masia Sant Pere. Ambdues masies estan en actiu i cultiven un dels productes més emblemàtics de la regió i amb denominació d’origen castellarenca: la mongeta del ganxet.


D’altra banda, el nucli urbà també ofereix una ruta molt atractiva. Sortint de la plaça de la Fàbrica Nova comença una passejada pel llegat dels Tolrà, família que gestionava bona part de les fàbriques tèxtils que van enriquir i modelar Castellar, i que va aixecar alguns dels edificis més reconeguts de la vila entre els quals destaca l’església de Sant Esteve i el Palau Tolrà, casa pairal de la família i que actualment acull l’Ajuntament.


Deixant de banda la ruta Tolrà, el nucli antic ens porta a creuar la plaça Major, pujant unes escales fins al carrer de la Mina per arribar a Cal Targa, la casa on estiuejava el president de la Generalitat Lluis Companys, i punt de trobada de la celebració de la Diada de Catalunya cada 11 de setembre. Al mateix carrer, al número 9-11 es troba la casa Ribas, seu de l’Arxiu d’Història de Castellar. Si enfilem el carrer del Puig de la Creu arribarem a l’Era d’en Petasques, al peu del Puig de la Creu, un mirador excepcional del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.


La darrera ruta que proposa Brots Cultura i que porta per nom ‘Castellar i l’estiueig’, ens porta als nuclis de Sant Feliu del Racó i les Arenes, destinacions d’estiu preferides de les famílies benestants de Sabadell i Terrassa. A Sant Feliu s’amaguen construccions residencials d’estil modernista a banda d’una petita església romànica. L’ascens amb cotxe a l’altra àrea residencial, a Les Arenes, culmina amb un itinerari senyalitzat per les edificacions més destacades tant pel que fa a la història com pel valor arquitectònic. Al costat de l’ermita de les Arenes, després d’un revolts, està situat un aparcament on podem deixar el cotxe per gaudir de la panoràmica i la tranquil·litat d’una de les portes d’entrada al parc natural

jueves, 20 de junio de 2013

Una oportunitat a la maleta


Una oportunitat a la maleta


Més de 200 castellarencs han establert la seva residència fora del país, xifra que ha augmentat un 50% en quatre anys 
Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

205 castellarencs han decidit fer la maleta i marxar de la vila per iniciar una nova vida. Darrere d’aquesta xifra s’amaga una radiografia de la situació del país en àmbits com l’economia i l’ensenyament. La majoria de castellarencs que han canviat de rumb busquen millorar la seva qualitat de vida, cobrir les mancances laborals i formatives que a hores d’ara dibuixen un futur incert.

L’IDESCAT revela que les dades del 2013 pel que fa a castellarencs que ja no resideixen a la vila ha augmentat un 50% en els últims 4 anys, data clau en l’esclat generalitzat de la crisi. Així, Argentina, França i els EUA encapçalen la llista de països que acullen la fuga de castellarencs. Alemanya, Suïssa, Andorra i Regne Unit, també han esdevingut una nova fàbrica d’oportunitats però en aquest cas en un marc estrictament europeu.


Però aquesta xifra no només parla de la història d’alguns catalans que d’una revolada lluiten per reescriure el seu futur. També formen part d’aquests dos centenars de ciutadans aquells que van deixar enrere el seu país d’origen per establir-se a Castellar, i finalment han desfet les seves passes per tornar a la casella de sortida. En total, 73 són les persones que han abandonat el padró castellarenc i han tornat al seu país d’origen. De fet, la majoria d’immigrants que han tornat a casa provenien d’Amèrica del Sud, concretament d’Argentina, Mèxic i Brasil. Aquesta mobilitat també es trasllada als ciutadans d’una altra comunitat autònoma, una quinzena de persones que van decidir emigrar a Castellar del Vallès, i que han tornat a establir-se al seu lloc de naixement.


SAN FRANCISCO I MINNESOTA: CIUTATS D'ACOLLIDA

En Jordi Pérez va marxar el 2006, amb 29 anys, a viure i treballar com a químic al SRI Internacional de San Francisco, abans de l’esclat de la crisi. Tot i que només volia fer un parèntesi d’un any a l’estranger, ara no es planteja tornar a Castellar a curt termini. “Quan vaig marxar amb la meva dona tenia ofertes de feina, l’economia estava bé, encara hi havia oportunitats a Catalunya”, explica el químic castellarenc. El Jordi, que reconeix que ja és mig americà, assegura que la crisi també ha afectat els EUA però no amb la intensitat que fueteja a Espanya. “Només ens arriben notícies bones d’Espanya en l’esport. La resta sempre són dolentes, que diuen que el país està a la cua d’Europa”, explica Pérez. Malgrat la filosofia americana que “tot giri entorn a la feina”, el químic assegura que gaudeix d’una bona qualitat de vida i que només troba a faltar de Castellar la seva família. Amb tot, recomana a la nova fornada de ciutadans que fugen de la crisi que “intentin veure el cantó positiu, que aprenguin un idioma i la cultura del país”.

L’11 de juliol Joan García agafarà l’avió cap a Minneapolis. Té 36 anys i treballa al Centre d’Estudis Demogràfics. Diplomat en Estadística i Doctor en Demografia, és un afortunat, i ell ho reconeix, perquè als EUA l’espera un contracte laboral de dos anys al Minnesota Population Center. “És una bona oferta professional per completar la meva formació i aprendre anglès. Minneapolis és un lloc molt fred, una ciutat desconeguda però pot ser un bon lloc per viure”, explica el castellarenc. Les retallades en ensenyament han afectat severament als projectes de recerca de les universitats del país, i García assegura que cada cop és més difícil accedir a un postdoctorat a Catalunya. “Als EUA retallen menys en R+D, universitats i en perfils d’alta qualificació que no pas a Espanya”, explica el castellarenc. “Els que van marxar a fer el postdoctorat el 2007 sabien que podrien tornar i treballar”, afegeix el demògraf. “D’aquí dos anys no sé quina serà la situació tot i que tinc previst tornar al meu lloc de treball”, conclou García.

viernes, 7 de junio de 2013

Entrevista al Pare Manel




"Parlar de Déu amb la panxa buida és més difícil" 


El mediàtic Pare Manel, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2009, tanca el cicle de xerrades 'Stop' organitzat pel Grup 3 


Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El sacerdot Manel Pousa, conegut com a Pare Manel, va cloure la tarda de dijous el cicle de xerrades organitzat pel Grup3 ‘Stop! Tu què penses de la situació actual? I què en dius? Més d’un centenar de persones es van apropar a El Mirador per escoltar les seves reflexions al voltant de la crisi.

El Pare Manel destaca pels projectes d’ajuda als col·lectius en risc d’exclusió social als barris barcelonins de Verdum i Roquetes, centrats sobretot en l’àmbit de la infància i la joventut, i reclusos de diverses presons, que vehicula a través de la fundació Pare Manel. Amb l’objectiu de recaptar fons per a l’entitat, any rere any, el sacerdot organitza una gala benèfica que enguany ha comptat amb el suport d’artistes com Andrea Motis, Manel Fuentes, Sílvia Pérez Cruz, Joan Manel Serrat o el Mag Lari . La 17a edició de l’espectacle, que va tenir lloc al BTM, el passat 4 de juny, va aplegar 1.900 espectadors. “Els artistes s’entreguen a fons i fan la seva millor actuació. Estem molt satisfets perquè sempre comptem amb el suport de molta gent que col•labora amb els nostres projectes”, explica Manel. “El 80% dels nostres recursos els destinem als projectes dels infants amb activitats extraescolars com equips de futbol i bàsquet, ludoteca, tallers, casals o psicomotricitat, i també als joves que es troben a l’atur per a la seva reinserció laboral”, afegeix el mossèn.


Els ciutadans que busquen aixopluc a la Fundació Pare Manel augmenten dia rere dia. La crisi fueteja especialment als que menys capacitat econòmica tenen i els condemna a dedicar els seus esforços a la supervivència. “Cáritas i Creu Roja han triplicat els àpats que ofereixen cada dia. El problema de la immigració s’agreuja, cada cop hi ha més sense papers. Augmenta la demanada però tenim menys recursos”, explica el sacerdot. En aquest sentit, la reinserció dels reclusos que surten de la presó és pel mossèn “una assignatura pendent”. “Hi ha cinc persones que han sortit de la presó que viuen amb mi, i alguns que tenen permís penitenciari que dormen i mengen a casa. Tota ajuda és poca, a molts no els espera ningú, no tenen família”, assegura el Pare Manel.

 

El sacerdot, nascut a Granada el 1945, es va ordenar amb 31 anys. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d’Honor de Barcelona per la seva vocació d’ajuda als menys afavorits. “La meva família, que no és practicant, em va ensenyar a compartir amb qui menys en té. Mai he pogut separar l’evangeli de l’acció social, però reconec que parlar de Déu amb la panxa buida és difícil perquè la gent no pot entendre aquest Déu”. De fet, el mossèn reivindica que els sectors de poder de l’esglèsia i els creients “segueixin l’exemple de Jesús, que estava al costat de la gent exclosa per la societat com ara els pobres, les prostitutes, els homosexuals i els drogoaddictes. Eren els seus preferits”. “Hi ha moltes més coses que ens uneixen de les que ens separen, totes les famílies discuteixen però al cap i a la fi, són família. Tots necessitem ajuda, i tothom ha d’aprendre a ajudar”, conclou el Pare Manel.

Pel cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 han passat ponents com 'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i la metgessa i monja benedictina, Teresa Forcades, la conferenciant que més públic va aplegar superant l’aforament de l’Auditori amb 400 persones.

lunes, 3 de junio de 2013

Crònica xerrada del cardiòleg Ramon Brugada





"La mort sobtada és un assassí silenciós" 


El cardiòleg i degà de la Facultat de Medicina de Girona, Ramon Brugada, desvetlla els avantatges de ser un municipi cardioprotegit 



Rocío Gómez, per L'ACTUAL


“Salvar la vida d'una persona que pateix un infart és qüestió de 10 minuts”, així de contundent es va mostrar el doctor Ramon Brugada, que la tarda de dilluns va oferir una xerrada a l'Auditori Miquel Pont sobre la seva experiència com a responsable del projecte de desfibril·lació pública de la demarcació de Girona.

La conferència va arribar de la mà de l'anunci públic que Castellar serà el quart municipi cardioprotegit -fora de les comarques gironines- de Catalunya. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la donació de 30.000 euros de l'Associació de Veïns d'El Racó, quantitat que es materialitzarà en 12 desfibril·ladors. De fet, tant l'alcalde de la vila, Ignasi Giménez, com la presidenta de l'entitat, Marta Martí, presents durant el col·loqui, van posar de manifest la importància de comptar amb aquests dispositius als principals espais públics de la vila perquè poden ser l'element clau per a salvar vides. “Sembla inaudit que una iniciativa com aquesta sorgeixi d'una associació, i hem donar les gràcies per les seves ganes, il·lusió i empenta”, va assegurar l'alcalde.


El cardiòleg de l'Hospital Josep Trueta i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Ramon Brugada, va explicar que el cor més perfecte és el dels atletes perquè “són més grans i gruixuts per rebre i poder impulsar més sang, i més lents per tenir més temps per obrir-se”. “El cor és una màquina perfecta i si fem esport es torna més eficient, però de vegades falla. Si deixa de bategar i comença a tremolar, el cervell falla i les neurones moren perquè la sang no arriba al cervell”, va assegurar Brugada. En aquest sentit el cardiòleg va revelar algunes dades significatives com per exemple que la mort sobtada mata cada any 8.000 individus, produint 10 vegades més morts que els accidents de trànsit. “La mort sobtada cardíaca és un assassí silenciós. Els problemes cardíacs afecten totes les edats: nadons, esportistes o gent gran. El 30% de les persones que pateix un infart moren, la meitat abans d'arribar a l'hospital. Només a Espanya es produeixen 70.000 infarts”, va explicar Brugada.


Les causes d'una mort sobtada poden ser d'origen genètic però també poden estar relacionades amb els hàbits de salut. En aquest sentit el sedentarisme, una alimentació poc equilibrada o fumar són factors de risc per patir una malaltia coronària. Per prevenir una mort sobtada o un infart, que el cardiòleg va definir a tall d'exemple gràfic com un “tapament de canonades”, cal apostar per millorar els hàbits de salut, fer exercici sota control mèdic, tenir en compte antecedents familiars de mort sobtada, continuar amb la recerca mèdica i la seva translació als pacients així com també reivindicar i consolidar la desfibril·lació pública. “És important conscienciar als infants en l'esport, els bons hàbits, i fer revisions mèdiques que incloguin electrocardiograma. Cada cop hi ha més obesitat i ja trobem malalties coronàries en persones de 30 anys”, va afegir el doctor.


Si les mesures de control i prevenció fallen, els dispositius de desfibril·lació pública esdevenen indispensables. “Hem d'aconseguir que salvar una vida gràcies a un desfibril·lador públic deixi de ser notícia. Quan el cor s'atura i comença a tremolar comença un compte enrere de 10 minuts. El primer minut encara tenim moltes opcions de salvar la persona, el minut 9 la probabilitat és força més baixa”, va sentenciar Brugada.


Després d'exposar la seva experiència en l'àmbit de la recerca de les malalties coronàries i de les morts sobtades inexplicades que són el 15% de les autòpsies on no es troba cap causa de la mort, el cardiòleg va detallar la lluita dels metges per aconseguir la proliferació de municipis cardioprotegits a la demarcació de Girona. “Una de les fites que hem aconseguit després de 3 anys ha estat que el decret sobre aquests dispositiues es modifiqui perquè qualsevol ciutadà en cas d'emergència pugui fer ús dels desfibril·ladors públics. Abans només els podien fer servir persones qualificades i amb formació. La desobediència d'aquesta norma estava penada amb una multa”, apunta Brugada.


Així, a Girona per cada 1.500 habitants s'instal·larà un d'aquests dispositius a un espai públic. El servei està coordinat amb el Servei d'Emergències Mèdiques. Sota el protocol ACTUA DEAs, la rutina d'ús comença per avaluar la consciència de l'individu, una trucada a emergències, aplicar el desfibril·lador i esperar l'ambulància. “És molt important la divulgació de l'existència dels dispositius i l'entrenament dels ciutadans. A Girona es formaran cada any estudiants de més de 16 anys per actuar en una situació d'emergència. Si en un equipament municipal o al carrer algú pateix un infart disposarem d'una nova generació compromesa i formada per actuar. De moment ja portem 8 vides salvades”, va corroborar el doctor. La conferència es va cloure amb uns vídeos explicatius del funcionament dels desfibril·ladors així com també una demostració simulada dels dispositius que properament s'instal·laran al municipi.