Entrevista Marta Márquez

"M’han arribat a dir que em paguen per estar contenta"

És la nova cara del programa ‘Así nos va’ de la Sexta. Aquesta castellarenca aficanda a Madrid també ha participat a projectes de TV com “El plan perfecto” o “Guasap” i ha protagonitzat anuncis de Coca-cola o Playskool

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

· Com és el teu dia a dia al programa de la Sexta?
Si no tinc cap reportatge, arribo a plató a les 11 del matí. Després passo per maquillatge i perruqueria. Llegim el guió per si hi ha algun canvi i dinem tot l’equip junt. A les 14 hores fem la darrera reunió i a les 15:30 hores comença el programa. Quan acaba el programa si tinc reportatge em quedo i no arribo a casa fins a les 23 hores. De vegades faig jornades de 12 hores!

· Creus que els espectadors saben la feina que hi ha al darrere d’‘Así nos va’?
No se n’adonen. És molta feina sobretot si és un programa diari, de dilluns a divendres. De vegades la gent no ho valora i algunes persones que em paren pel carrer m’han arribat a dir que em paguen per estar contenta, i que això ho pot fer tothom!

· És difícil sortir davant de la càmera sempre amb un somriure?
Sí, sobretot quan tens un mal dia o males notícies personals. Has de sortir i donar-ho tot. Estàs en directe i no es pot notar que estàs preocupada. Quan tens un bon dia tot és més fàcil!

· Tens algun ritual abans d’entrar a plató?
Entro al programa amb la cançó “Shut up and let me go” de Ting Tings. Vaig demanar que me la posessin perquè em motiva molt i em posa de molt bon humor.

· La relació entre companys és tan bona com sembla a la TV?
He participat a altres projectes on sí que es notaven enveges. El periodisme és un món molt competitiu, sobretot si és TV i treballes amb imatge. Al principi estava espantada perquè és una cadena gran, una productora gran... Però estic molt contenta amb l’equip perquè m’he trobat amb una gran família! La gent és molt normal i ens ajudem entre companys. De fet passo més hores allà que a casa meva. És la meva segona casa.

· Per què vas marxar de Catalunya a Madrid?
A Catalunya se m’acabaven les opcions i vaig decidir arriscar-me i provar sort a Madrid. Al setembre farà 4 anys que hi visc. Si em sortís alguna cosa a Catalunya tornaria encantada. El que ens dediquem a això hem d’estar entre Madrid i Barcelona.

· Et ve de gust provar altres mitjans a banda de la TV?
Sempre he volgut treballar a la TV i ja fa 9 anys que m’hi dedico. Em sento molt còmoda amb les càmares. També em vindria de gust fer ràdio, i si surt un projecte interessant ho provaré. A premsa de moment no m’hi veig.

· Quin és el projecte que més il·lusió t’ha fet fer?
‘Así nos va’. Costa molt arribar aquí. Es passen molts nervis i molts càstings, però val la pena. També em quedaria amb el programa que vaig presentar abans a Energy, ‘El plan perfecto’. Era un programa tipus “callejeros” però sobre estacions d’esquí. Cada cap de setmana en visitàvem una. Va ser increïble i el vaig gaudir molt.

· Quin t’agradaria que fos el pas següent?
M’agradaria que ‘Así nos va’ durés moltíssim perquè un programa diari dóna per aprendre molt i agafar molta experiència. D’aquí uns anys voldria presentar un programa d’entreteniment. És molt dur dedicar-se al periodisme. Les feines cada cop es paguen pitjor per la crisi, però ser periodista sempre ha estat molt complicat. De fet, el primer dia de carrera ens van dir: “benvinguts a la feina de l’atur”.

· Tornaràs a fer publicitat?
El que m’agrada és comunicar, fer reportatges. presentar... Si surt alguna feina de publicitat, com a complement, per què no?

11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Tinc molta paciència
Un defecte que no pot dominar?
Sóc molt exigent
Quin animal seria?
Un gos
La seva paraula preferida?
“Folso”
Quin periodista admires?
Núria Roca
Quin plat li agrada més?
Risotto
Músic preferit?
Vetusta Morla
Un color?
El vermell
Un llibre?
“Tan fuerte, tan cerca”, de Jonathan Safran
Una pel·lícula?
Grease
Un comiat
Fins aviat

Crònica xerrada Pere Aragonés - ERC

"No som independentistes només pel dèficit fiscal"

El diputat al Parlament per ERC Pere Aragonés va oferir una xerrada a Castellar en el marc de la campanya "2014 Decidim LLibertat"

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El diputat al Parlament per ERC Pere Aragonés ha fet parada a Castellar del Vallès en el marc de la campanya “2014 Decidim llibertat” amb xerrada sobre el camí cap a la independència que ha tingut lloc el vespre de dimarts a la Sala Lluís Valls Arenys d’El Mirador.

Una trentena de persones va participar a la xerrada del diputat republicà especialitzat en economia i un dels redactors de la Llei de Consultes del Parlament de Catalunya, que va incidir sobre els mites i realitats de la Catalunya actual i d’un futur país independent. “El diferencial entre els diners amb que contribuïm amb Espanya i dels que disposem és de més de 17.000 MEUR, com tot el PIB d’un país com Xipre. El problema no és el sostre de dèficit sinó el dèficit fiscal”, sentenciava Aragonés. “A sanitat la Generalitat destina 8.000 MEUR, 6.700 a ensenyament i 2.300 a protecció social. La suma és menor a la xifra de dèficit fiscal, que podríem definir com la quota que paguem per formar part d’Espanya. El 8,5% de la nostra riquesa se’n va però no torna”, afegeix el parlamentari.

El context econòmic que dibuixa el 2012, amb una xifra d’atur sense precedents amb grans masses de població en risc d’exclusió social fa que segons el ponent el diferencial es noti molt més. “Durant un anys hem suportat aquest esforç i les mancances perquè eren anys de bonança. A efectes fiscals i tenint en compte l’espoli a què ens sotmeten, som una colònia”, apuntava Aragonés. “La crisi visualitza que no hi ha encaix possible com a nació dins de l’estat Espanyol”, diu el ponent.

El republicà, però, va voler deixar clar que la independència no està només vinculada a l’economia. “No som independentistes només pel dèficit fiscal, no és l’origen de la nostra identificació nacional però sí una de les causes. La manifestació de l’11-S és un dels màxims exponents d’aquest moviment sense un sol lideratge, amb un lideratge col·lectiu”, afegia el parlamentari, que va reconèixer que en les darreres dècades el sentiment independentista i el suport a una república catalana ha crescut exponencialment. De fet, els resultats de les eleccions al Parlament de novembre passat on ERC va passar de 10 a 21 diputats, són per Aragonés, un exemple d’aquest canvi de rumb social.

El parlamentari republicà va assegurar que ara és el moment de marcar el full de ruta per aconseguir la independència en un procés democràtic, per crear “un nou país per a tothom, amb educació i salut públiques, una república democràtica, ètica i transparent, amb un sistema equilibrat i sostenible basat en el diàleg social”. Així, Aragonés assegura el camí per un estat passarà per 6 etapes: la declaració de sobirania del Poble de Catalunya, obrir el diàleg amb l’estat sobre com s’exercirà el dret a decidir via referèndum, aprovar la Llei de Consultes, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, convocar una consulta i proclamar la República Catalana. “La nostra força no vindrà de tenir un estat que ens apadrini de cop i volta, ni de la força bruta. La nostra força serà la voluntat majoritària d’aconseguir un estat independent de manera democràtica”, reivindicava el ponent. “La independència serà un èxit si la reconeixen els altres estats no només si la proclamem. Ha de quedar clar que es fa per la voluntat de la gent”, conclou Aragonés.

Crònica xerrada Teresa Forcades (L'ACTUAL)

"El perill és creure que no tenim alternativa"

La metgessa, teòloga i monja benedictina Teresa Forcades pren l’Auditori Municipal amb prop de 400 persones en la penúltima xerrada del Grup3 sobre la crisi 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Èxit rotund de participació a la penúltima xerrada del cicle de conferències “Stop! Tu què penses de la situació actual? I què en dius?” que organitza el Grup 3 i que ha estat protagonitzada per la teòloga, metgessa i monja benedictina Teresa Forcades.

Una vuitantena de persones no han pogut fer-se amb una de les butaques de l’Auditori d’El Mirador, que ple de gom a gom, esperava el vespre de dijous amb impaciència l’arribada de Forcades, que ha fet entrada al recinte quan faltava un quart per les 8 del vespre. De fet, els ciutadans que no han pogut entrar a l’Auditori han decidit esperar a Forcades a la plaça del Mercat, on la ponent ha atès pacientment les demandes ciutadanes. La monja, que es negava a començar la xerrada si no hi podien assistir les vuitanta persones que es concentraven a les portes de l’Auditori, ha cedit en un principi a les exigències d’aforament. Després de la introducció i presentació de l’acte dels membres del Grup3, Forcades ha pres la paraula entre aplaudiments i ha baixat de l’escenari per apropar-se a tots els ciutadans que volien accedir a l’Auditori amb la intenció de fer la xerrada des del passadís perquè així també la poguessin escoltar. Amb un audiència pacient i còmplice de la “rebel·lió” de la monja, s’ha instal·lat un altaveu per fer arribar la paraula de Forcades fins al vestíbul de la planta baixa d’El Mirador. Però la ponent encara no estava satisfeta i ha demanat que obrissin l’accés perquè tothom pogués entrar a l’Auditori . “Si no hi cabem, marxarem a l’església”, anunciava Forcades. Així, amb l’ajuda de la Policia Local que ha fet acte de presència per gestionar “l’overbooking” de la sala, s’han instal·lat una cinquantena de cadires a l’escenari.

Acumulant mitja hora de retard i amb el públic a la butxaca, Teresa Forcades ha començat la xerrada amb una crítica voraç al capitalisme, com a “aliança del poder econòmic i polític”. Anunciant una “crítica ètica del sistema perquè el sistema diu un cosa i fa una altra” la teòloga ha exposat que les lleis que regulen els mercats ho fan en funció d’uns interessos, afavorint només una minoria. “Si l’especulació financera és la font més gran de beneficis, per què no està taxada i no contribueix? Com és que vendre el pa està taxat i intercanviar diners no?”, es preguntava retòricament Forcades. “El rescat, el transvasament de diners d’Europa cap a l’Estat Espanyol, s’hauria d’anomenar estafa. El Banc Central Europeu dóna els diners a una banc intermediari a un 1%, i aquest banc a l’Estat Espanyol al 7%”, assegurava la ponent. La lògica capitalista i el lliure mercat, “que no es regula sol, sinó què és una dictadura financera” giren al voltant de “l’explotació i l’avarícia” en un sistema que “no tracta les persones amb la dignitat que ens mereixem”, puntualitzava Forcades.

Després de posar els arguments sobre la taula i la crítica al sistema capitalista, la teòloga ha defensat la proposta que impulsa conjuntament amb el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el Procés Constituent.“No som només dues persones que volem fer avaluació i crítica radical del sistema, estem convençuts que hi ha moltes persones més. És el moment de fer passos ja no simbòlics sinó transformadors, en un procés pacífic i democràtic per aconseguir una societat que respecti la dignitat de les persones”, va apuntar Forcades. El procés constituent, que passa per “canviar la consciència del poble, la mobilització ciutadana i el canvi de model amb el canvi de la constitució”, segons la teòloga, s’articula a través de 4 eixos: la recuperació de la subjectivitat política, la unitat de la diversitat, la urgència i “tornar a fer la revolució, després de fer-la”.

Quant a la subjectivitat política la impulsora del procés constituent ha assenyalat que “cal compartir la situació amb els pobles, crear assemblees locals, i si qualla, culminar el procés amb unes primàries per escollir representants de la candidatura, amb el compromís que l’endemà de guanyar les eleccions es convoqui una assemblea constituent per canviar el marc i les regles del joc”. Forcades ha assegurat que “la violència no pot contenir i controlar la societat si no va acompanyada de la ideologia”. “El perill és creure que no tenim alternativa. Els canvis de justícia social venen de baix”, concretava la teòloga. Fent servir la història sobre la Torre de Babel que narra la Bíblia, la monja benedictina ha definit la unitat en la diversitat com un sistema que no passi per la normalització i la uniformització sinó que “cadascú formi part de la unitat com una peça única, amb les seves particularitats”. D’altra banda, la revolució pacífica i democràtica, “ha d’arribar amb urgència però no amb precipitació i amb la consciència que mentre parlem hi ha gent que l’estan fent fora de casa i que estan perdent la seva feina”. “El gener de 2013 a Catalunya existia un 30% de pobresa, gent que no arriba a final de mes, i un 12 % de misèria, gent que fa cua per poder menjar. No és una situació de normalitat per entretenir-nos a pensar en utopies socials”, inquiria al públic de l’Auditori Forcades.

El darrer eix per arribar al canvi de model social radical amb el procés constituent és “fer la revolució per després tornar-la a fer”. Forcades ha reivindicat que és una bona oportunitat per crear una societat més participativa en la comunitat perquè “la revolució és el punt de partida i no el punt i final”. “El que falla és delegar els afers comuns en algú altre que se’n cuidi. Hem de canviar de manera de viure, on després del canvi social els ciutadans trobin un espai on la seva opinió compti, una societat dinàmica on prenguem responsabilitat a través de les assemblees locals”, conclou la ponent.

Una hora després del tret de sortida de la conferència, es va obrir un torn de debat amb els participants, d’una hora més de durada, el colofó daurat d’una inusual, sorprenent i extensa xerrada de Teresa Forcades. El cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 culminarà el proper dijous 6 de juny amb la ponència del Pare Manel, que clourà aquesta proposta de debat i reflexió sobre el context actual que ha comptat amb la participació d'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.

Entrevista a Santi Soto, especialista en agricultura ecològica

"És més fàcil exportar productes ecològics que distribuir-los al país"
 

L'especialista en agricultura ecològica Santi Soto enceta les xerrades del Mes Temàtic de l'Alimentació d'El Mirador

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

En el marc del Mes Temàtic d’El Mirador, dedicat enguany a l’alimentació, l’assessor d’agricultura ecològica Santi Soto ha ofert a la Sala d’Actes la xerrada “Com aconseguir l’autonomia alimentària en agricultura ecològica. El ponent ha convidat als assistents a reflexionar sobre el model actual de producció, el pes de la globalització i la importància d'apostar per la qualitat dels productes que provenen de l'agricultura ecològica.

Com definiria l’agricultura ecològica?
És la producció d’aliments de gran qualitat organolèptica sense utilitzar productes químics sintètics. Això es nota perquè tenen més gust i vitamines! L’agricultura convencional fa servir molts productes químics com herbicides per tractar malalties i plagues. Part d’aquesta toxicitat es trasllada als aliments. Fa 70 anys no existien aquests productes i hem de tornar als avantatges d’aquest modus vivendi de treballar la terra i menjar de la terra.

Els nostres avis tenien, per tant, autonomia alimentària?
Abans el 80% de la població vivia del camp però l’evolució de la humanitat ens ha fet perdre autonomia però guanyar altres coses per viure. Ara coneixem noves tècniques d’agricultura ecològica, coneixements que podem incorporar, barrejar dos móns perquè sorgeixi un de nou sobretot en el context actual. La crisi ha de ser entesa com una oportunitat per canviar a un altre model de creixement.

Fruites i verdures poden ser aptes per al consum sense productes químics?
I tant! L’ús dels productes químics ha evolucionat molt perquè l’ésser humà funciona a cop de prova i error. No fa tant que vam descobrir els productes químics! Al principi només es feien servir amoníacs i no sabien la toxicitat que tenien. Després es va inventar un altre producte per contrarestar el seu efecte, i així successivament. Ara podem lluitar contra plagues i malalties amb productes naturals com per exemple les ortigues.

La rendibilitat econòmica s’imposa a la qualitat del producte.
Europa i els EUA busquen produir aliments al Tercer Món perquè són més barats sobretot per la mà d’obra. Volen beneficis i produir el màxim de productes! Però ara ens trobem en un punt de creuament perquè els productes químics i el gasoil cada cop són més cars. Malgrat això, els preus dels productes convencionals encara són força més barats que els que provenen de l'agricultura ecològica.

Quina és la diferència de preu?
Entre un 30 i 40%. És molt difícil competir perquè la producció agrícola convencional està subvencionada. La globalitat fa que s’exportin grans quantitats de menjar d’una banda a un altra del planeta, inutilitzant la vida agrícola i rural del país. Per exemple, a Senegal enlloc de l’agricultura autòctona és més fàcil trobar pomes que es podrien produir a Girona. Aquestes fruites no es quedaran a Senegal sinó que es produeixen directament per a l’exportació. Gràcies a aquest sistema els supermercats tenen qualsevol producte a qualsevol època de l’any, mantenint un preu estable per als consumidors però sense respectar l’estacionalitat. El consumidor, que cada cop té menys diners, si té l’oportunitat l’aprofita.

Com lluiten els productors que aposten per un sistema ecològic contra tots aquests factors en contra?
Exportant. El mercat intern és més fluix, distribuir al país és més car. De fet Catalunya és un gran exportador d’agricultura ecològica al centre d’Europa a països com Alemanya, Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca. Són països que consumeixen moltes verdures ecològiques, fruits secs com l’ametlla, olis o vins. Hi ha gent que els consumeix perquè s’han posat de moda però també hi ha molta gent que està molt conscienciada amb els problemes que comporta la globalització.

Si finalment optem per consumir productes ecològics, on els podem trobar?
Tot i que signifiqui invertir més temps, el més fàcil és localitzar els productors locals o bé les cooperatives agrícoles de la zona, i comprar directament. També es poden trobar a algunes grans superfícies que ja els comencen a incorporar. D'altra banda, cal reflexionar perquè existeixen molts terrenys desaprofitats sense conrear, solars que on no es onstruirà perquè s’ha enfonsat la indústria de la construcció i que es podrien recuperar per a l’agricultura urbana. De fet aquesta tendència ja s’ha implantat a moltes zones dels EUA. Hem de recuperar la producció agrícola de cada nació!

#laplataforma, el rostre dels desnonats

Guardó pel documental #laplataforma de l'ong SICOM

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona també premiarà les PAH per seva defensa dels drets socials

Rocío Gómez

El drama dels desnonaments esquitxa cada dia les pàgines de les principals capçaleres. Milers de persones han perdut i estan en risc de perdre el seu habitatge, renunciant de manera forçada  a disposar d’un sostre que els protegeixi i els ofereixi un futur més confortable. A banda dels organisme institucionals de Benestar Social, els primers que van estendre una mà, acompanyant i assessorant als afectats per un procés d’execució hipotecària van ser les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El teixit associatiu es va regenerar amb un nou tipus d’entitat que aplega activistes i afectats, que  encaixen les mans en defensa d’un dels drets socials més importants: el d’un habitatge digne.

El documental #laplataforma elaborat per l’ong de professionals de comunicació SICOM, narra el naixement de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca arreu de Catalunya així com també les seves reivindicacions principals com la dació en pagament i el lloguers socials. La cinta rebrà el guardó al millor llargmetratge al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona el 26 de maig, premi conjunt amb les PAH, per la tasca que estan duent a terme en la defensa dels drets socials.

El tret de sortida de la gravació de #laplataforma va ser un primer contacte amb Ada Colau, la portaveu més mediàtica de les PAH, que va donar suport al projecte. “Hem tractat l’origen d’aquest moviment des del naixement de V de Vivienda, donant veu a les seves reivindicacions com la ILP, defensant la dació en pagament, els lloguers socials i l’ocupació de pisos buits dedicats a l’especulació”, explica Josep Cabayol, president de l’ong i productor executiu del documental #laplataforma.

Fins el 2011, SICOM s’havia centrat en l’àmbit de la cooperació internacional. Degut a la crisi, però, els objectius de l’ong van canvia de rumb. “Volem sensibilitzar, contribuir i fomentar el debat democràtic a Catalunya. Davant l’ofensiva per privatitzar drets essencials de les persones i necessitats com és el cas de l’habitatge o la sanitat, hem decidit fer documentals al voltant d’aquestes temàtiques”, apunta Cabayol.

#laplataforma no és l’únic documental que ha preparat SICOM. De fet, ara estan actualitzant “El negoci de la vida”, cinta que aborda les conseqüències de les retallades en l’àmbit de la sanitat. Els periodistes de l’entitat segueixen de ben a prop les noves mesures adoptades des del govern central i la generalitat, que dia a dia, segons apunta Cabayol, “fracturen l’estat del benestar”. “A hores d’ara hi ha més de 600.000 persones sense atenció sanitària perquè a Catalunya s’està aplicant el ‘decretazo’ de’n Rajoy, produint un ‘apartheid sanitari’ del qual encara no tenim dades de les conseqüències reals. És un fet un molt greu i l’hem d’explicar”, conclou el president de SICOM.