"L’obsessió per educar de vegades ens paralitza ”
Entrevista a Carles Capdevila, director del diari 'ARA', que
va passar dijous passat per Castellar per participar en el cicle de
conferències 'L'educació com a motor de canvi social'
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
El periodista i escriptor va participar dijous passat al
cicle de conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Crisi? Quina
crisi?’, que organitza el Servei Educatiu Vallès Occidental VIII amb la
col·laboració de l’Ajuntament. Capdevila va oferir una conferència sobre ‘Com
educar amb humor’.
· Quan va descobrir l’humor com a eina per educar?
Educar amb bon humor és una vocació que tinc, una de les
meves passions. He intentat barrejar les diferents facetes que tinc com a
guionista de programa d’humor de tv, les conferències, ser escriptor i pare. He
creuat el meu ofici amb la meva necessitat d’aprendre a educar. Cada cop sóc
més pare i m’interesso més pel tema. Tinc 4 fills de 17, 15, 10 i 4 anys.
· Per a què fa servir l’humor?
Com a teràpia, per superar les coses que em passen al dia a
dia! Hem de desfogar-nos, i riure’ns de nosaltres mateixos. Ridiculitzar-nos a nosaltres
mateixos ens ajuda a riure dels erross que cometem i a buscar una sortida. Hem
d’agafar distància irònica d’aquesta obsessió per educar que de vegades ens
paralitza.
· Aquest tarannà pot conviure amb les normes i la
disciplina?
Sí! La ironia és molt educadora. Abans era més tolerant però
el pare d’adolescents es torna conservador per naturalesa perquè surt l’instint
de protegir. Hem de recuperar alguns sentits elementals: el sentit comú, el
sentit del ridícul i el sentit de l’humor. No només defenso el sentit de
l’humor sinó també l’espontaneïtat, la naturalitat i tenir clar el rol que
jugues a la família. El pare ha de ser pare, però a més de renyar ha d’entendre
el seu fill.
· Tens bon humor?
Tinc molt mal humor! Els catalans tenim moltes raons per
estar emprenyats, però hem d’aprendre a desdramatitzar i tenir una actitud
positiva. Els emprenedors són els que detecten un problema i busquen una
sortida. Els altres són els emprenyadors. Amb totes les retallades que s’han
fet a l’Ensenyament els professors són els que necessiten més humor. Quan més
motius tens per estar desanimat, quan menys recursos tens, és el moment de ser
més positiu.
· Els periodistes tenen motius per estar desanimats?
Érem un quants periodistes que nos ens agradava què estava
passant amb el periodisme. Pots queixar-te i no fer res, o provar-ho. Els
diaris s’han de reinventar i nosaltres a l’ ‘ARA’ hem apostat per les xarxes
socials i les eines multimèdia. A la premsa tradicional li costa
reconvertir-se. En aquests dos anys ens hem posicionat, i estem a prop de
diaris que porten molt de temps. Vivim un moment en què es demana immediatesa i
rigor, amb molta competència i molta informació, i això de vegades va en contra
dels mitjans que publiquen notícies poc contrastades.
