Sospechoso 5: Señor Mostaza

Sospechoso 5: Señor Mostaza 

Vuelvo a Radio 3, al programa Todos Somos Sospechosos, con la ficha policial de... Señor Mostaza! Son los primeros criminales confesos y reivindican en su último disco sus DELITOS Y FALTAS. Si quieres darte un paseo por su música... srmostaza.bandcamp.com

Taps Solidaris per a l'Adrià

Taps Solidaris per a l’Adrià

 
Mila Méndez busca finançament per a la recerca d’una cura definitiva de la Distròfia Muscular Duchenne, malaltia que pateix el seu fill de 3 anys

Rocío Gómez, per L'Actual 

La Mila Méndez és la mare de la Paula, de 10 anys, i de l’Adrià, de 3 anys. La Paula estudia cinquè de primària a l’escola Bonavista i l’Adrià hauria d’haver començat P3 aquest curs però encara va a l’escola bressol El Coral. El mes de juny passat, quan es va sotmetre a una rutinària operació de carnots, li van detectar Distròfia Muscular de Duchenne. És una malaltia minoritària, un transtorn genètic que no té una cura definitiva i que redueix l’esperança de vida dels infants a un màxim de 25 anys. L’atenció als pacients, que pateixen degeneració muscular, es limita a millorar la seva funcionalitat i qualitat de vida a través de sessions de fisioteràpia i psicomotricitat. “No ens ho podíem creure. És una malaltia que no es detecta a simple vista. Ens van dir que amb 7 anys ja no podria caminar i hauria d’anar amb cadira de rodes. És un sotrac molt fort que encara estem paint però no ens podem quedar a casa i hem de lluitar per l’Adrià”, explica Mila Méndez.

Durant els mesos d’estiu la castellarenca es va posar en contacte amb l’associació Duchenne Parent Project (http://www.duchenne-spain.org), una entitat sense ànim de lucre integrada per pares i mares d’infants amb Distròfia Muscular de Duchenne i de Becker d’arreu de l’estat. L’entitat recapta fons per promoure la recerca científica per trobar una cura per a la malaltia i millorar l’atenció als infants, a banda de ser un espai de trobada per a les famílies.

Mila s’ha bolcat per aconseguir finançament per a Duchenne Parent Project. Amb aquest objectiu, ha posat en marxa Taps Solidaris, una campanya de recollida de taps de plàstic que porta a una plataforma de reciclatge de Sentmenat que els compra a 20 cèntims els quilo. De moment ja ha recollit 300 quilos. Els diners que recapta s’ingressen íntegrament al compte de l’associació. L’escola bressol El Coral i l’escola Bonavista han donat suport des del principi a la mare castellarenca tant en la recollida de taps com en l’organització d’esdeveniments com berenars solidaris. “L’única esperança pel meu fill és que trobin un medicament que pari la malaltia, i és per això que lluitaré fins el final. No vull diners per a mi. Penso en tots els nens que com l’Adrià no bufaran més de 25 espelmes”, explica la mare.

Quant als taps, es guarden a un local cedit per l’Ajuntament, on Mila classifica i tria els que són aptes per al reciclatge. La castellarenca valora la bona voluntat dels ciutadans però reconeix que el triatge i recollida de plàstic, que assumeix amb l’ajuda d’algunes mares de l’AMPA del Bonavista i un voluntari de Creu Roja, és una feina inabastable. “Necessito que més persones m’ajudin en aquesta tasca. No disposo de cotxe, i trigo molt de temps. Seria una gran ajuda”, afegeix Méndez.

Comerç Castellar també s’ha adherit a la campanya Taps Solidaris i ha habilitat dos punts de recollida: la Pastisseria Andreví (C/Prat de la Riba, 32) i el Celleret de Castellar (av. Sant Esteve, 49). D’altra banda, l’escola bressol El Coral dedicarà la festa de fi de trimestre del 20 de desembre a un taller solidari de decoració nadalenca que tindrà el preu d’un euro.

Sospechoso 4: La nit de trovadores

Sospechoso 4: La nit de trovadores 

Les llega el turno, en las fichas policiales de 'Todos somos sospechosos' de Radio 3, al colectivo más gamberro de los que han pasado por el programa: los cantautores. Ellos son los Nueve Gatos de la ‘Nit de Trovadores’ y se reúnen dos domingos al mes para tramar canciones en el Cafè de les Delícies de Barcelona. No os dejéis engañar. Bajo esa apariencia de mininos inofensivos se esconde la esencia del crimen... 

Entrevista a Vicenç Villatoro

“Hi ha qui veu el genocidi jueu com un episodi menor”

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro parla sobre camps de concentració i literatura en una xerrada a la Sala d'Actes d'El Mirado

Rocío Gómez, per L'Actual 

L’escriptor, periodista i exdirector de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va participar la tarda de dimecres passat al cicle de conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Perspectives de futur’, que organitza el Servei Educatiu del Vallès Occidental VIII, amb la xerrada ‘Literatura concentracionària: memòria, experiència i exemple’ a la Sala d’Actes d’El Mirador. La Segona Guerra Mundial, i en concret, els camps de concentració, ha esdevingut un gènere narratiu per a la literatura i el cinema. “És un gènere amb empremta catalana, amb protagonistes com Joaquim Amat-Piniella”, explica Villatoro. “És una literatura que té per objectiu el testimoni, i o bé la creació literària de caràcter global a través d’una experiència extrema”, puntualitza l’escriptor.

D’altra banda, Villatoro recorda que el pas del temps porta a l’oblit, un dels riscos de la nostra relació amb el passat, “que crea indefensió davant del futur i també injustícia amb les víctimes”. L’oblit conviu amb la banalització i fins i tot amb la negació de fets històrics com el genocidi jueu. “Hi ha gent que diu que no va passar, que nega el genocidi, o que el converteix en un episodi menor de la Segona Guerra Mundial”, afegeix l’escriptor.

En aquest sentit, el periodisme recull els testimonis i els records, malgrat que, com reconeix Villatoro, en ocasions, “la línia que separa la seva funció social de difondre els fets, perquè la ciutadania pugui interpretar-los, es difumina amb articles carregats d’opinió”. En paraules del periodista: “els fets són sagrats i les opinions lliures, però ara sembla que els fets també són lliures”.

Després d’abandonar la direcció de l’Institut Ramon Llull, Villatoro està immers en la seva faceta d’escriptor, recuperant la història del seu avi andalús que va arribar a Terrassa amb 60 anys, des de Castro del Río, a Còrdova. A temps parcial, però, continua exercint de periodista. “El que més acostuma a agradar-me és allò que no estic fent. Quan estic escrivint tinc ganes de tornar a embolicar-me i ser periodista. Però això, passa molt a la vida”, confessa l’escriptor.

Entrevista a Nati Suils - Violència Masclista -

“A ningú li agrada assumir que és una víctima”

Cada dilluns, al Servei d’Assessoria Jurídica a El Mirador, l'advocada Nati Suils escolta els testimonis de castellarenques que necessiten suport legal i poden estar en risc de patir una situació de violència masclista. 

Rocío Gómez, per L'Actual

· Com arrenca la conversa amb les usuàries?

Parlen dels seus problemes de parella, m’expliquen que voldrien separar-se... I a partir d’aquí es relaxen i sorgeix la veritable conversa. Algunes usuàries venen derivades de Serveis Socials amb el problema detectat.

· L’estereotip d’usuària amb perfil socioeconòmic i cultural baix, és un mite, oi?

La violència pot sorgir a qualsevol nivell econòmic i cultural. L’element comú de les dones que pateixen violència masclista és que arriben amb l’autoestima destrossada. Les seves parelles les han debilitat psicològicament, fent que siguin totalment dependents. 

· Un estudi recent de la Universitat Complutense de Madrid assegura que el 60% d’adolescents ha rebut insults masclistes al telèfon mòbil. 

De fet, s’ha detectat que un percentatge alt de noies de 13  i 14 anys han estat assetjades i controlades per les seves parelles a través de les xarxes socials i missatgeria com WhatsApp. No són conscients que no és una conducta normal. També es pot exercir violència masclista amb aquestes tecnologies.  No ens hem de relaxar perquè no hem guanyat la partida a la violència masclista. Encara són necessàries les campanyes de sensibilització.

· Com podem detectar si algú del nostre entorn pateix aquest tipus de violència?

Sobretot a través de la conversa, en el cas que no sigui evident. Els maltractadors controlen les víctimes, les allunyen de les seves famílies i amics, i fan que creguin que no valen res. Debiliten la víctima i el seu entorn.

· Els agressors acostumen a fer  xantatge amb els fills i la dependència econòmica.

Per això és molt important que les dones estudiïn i treballin, per tenir independència econòmica. Moltes dones creuen que no tenen cap altra sortida. “És el pare dels meus fills”. Aquesta frase sovint ho justifica tot perquè se senten culpables davant la possibilitat que acabi a la presó o els imposin un multa, que finalment, acabin pagant elles.  Això malauradament fa que en ocasions els perdonin i tornin al costat d’una persona que les està agredint. És una manipulació constant.

· Quan podem trucar al 016 ?

En qualsevol cas perquè  l’orientaran i li donaran suport. No han de tenir por, les podem ajudar. Si no s’atreveixen a anar a Serveis Socials, que ho comuniquin a la família, amics, veïns... A algú que faci de contacte amb l’administració, que les ajudi a formalitzar la denúncia, a trobar suport psicològic. Han de buscar ajuda, soles és complicat perquè han d’assumir que són víctimes i a ningú li agrada assumir aquesta situació. I finalment, tot i que costi, el pas definitiu és separar-se. Existeix el torn d’ofici i la justícia gratuïta depenent dels seus ingressos

Crónica debut 'Las Deudas de Medea'

Foto: Decoferba Fotografía

Deudas pagadas

Rocío Gómez, para Canciondeautor.es 

“Porque si me empleo a fondo, confieso (a veces), existo”. Así inauguraba Olga Domínguez el estreno de ‘Las Deudas de Medea’, proyecto de fusiona las canciones del álbum de debut de Toni Jiménez, ‘Deudas y Dolores’, con el libro de poemas de Domínguez, ‘Medeidades’.

El 15 de noviembre, la noche del primer viernes de bufanda y abrigo, el pub ‘Oncle Jack’ de L’Hospitalet, escenario habitual del Festival Acróbatas, acogió los primeros pasos de estas ‘deudas’ que ahora ya están pagadas. De hecho, uno de los puntos fuertes del Festival, que ha soplado este año ocho velas, es la fusión casi perfecta de las dos disciplinas, música y poesía, dándole al público algo más que pan y circo, ofreciendo espectáculos de paladar fino y calidad, pero fáciles de digerir.

Y esa fue, precisamente, la virtud de ‘Las Deudas de Medea’. Durante algo más de hora y media, ante un público pegado a cada verso y cada estrofa, aparcando por una noche el smartphone, y conteniendo la respiración, el binomio Domínguez-Jiménez alternó protagonismo escénico, acompañándose el uno al otro, pero dejando espacio a la creación más individual. El amor, el desamor, la soledad, la vida, crecer, vivir, morir… Los grandes temas universales que unen e identifican al ser humano desfilaron por el ‘Oncle Jack’, con paso firme, haciendo el camino hacia el mundo interior de los espectadores. Mientras la poetisa de Barcelona recitaba y a veces explicaba detalles del origen de alguno de los textos, fruto de sus viajes al continente africano (Tanzania, Ghana o Marruecos), Toni Jiménez la acompañaba con su guitarra nueva (pero domada) e incluso llegó a recitar, con ella, el leit motiv de alguna de las ‘Medeidades’. Pero el folk-rocker de Sant Boi, con la melancolía encajada en la garganta, también se adueñó del escenario compartiendo canciones que ya son verdaderos himnos entre sus fans cómo ‘Paracaídas’, ‘Nochevieja’, o ‘Truco de escapismo’. Concentración, profesionalidad, y corazón contenido, fueron los platos principales del menú de la noche.

¿Pero qué sería de una buena cena sin el postre?

Las perlas de la noche llegaron con los poetas Cysko Muñoz y Esteve Bosch, que colaboraron en las ‘Deudas de Medea’ completando el elenco. Más que recitar interpretaron desde las entrañas sus textos trasnochados, sobretodo Bosch, con unos versos dedicados a Lorca que lograron poner en pie a parte del público, con las manos rotas de tanto aplaudir. La energía desbordante, sin freno y sin intención de ponerlo, continuó con el cantautor Javi Jareño, más en forma que nunca a nivel vocal y al que últimamente podemos ver en proyectos tan recomendables como ‘La Nit de Trovadores’ en el Cafè de les Delícies. Jareño, al que invitaron a colaborar por sorpresa y sin previo aviso, a traición consentida, interpretó su versión musicada del poema de Olga Domínguez, “¿Quién salva a los héroes?”.

La primera vez de ‘Las Deudas de Medea’, fue cálida, a ratos contenida y a ratos desabrochada, un proyecto que esperamos que eche raíces y crezca sano, fuerte y… ¡Libre!

Aquí versión para canciondeautor.es

Hacemos un trío

¿Hacemos un trío?

Toni Jiménez, Miguel Aranda y Miguel Ángel Bueno llegan a la Fada Ignorant más gamberros que nunca. Después de su primera gira conjunta por algunas salas catalanas durante el verano, los tres cantautores planean el asalto a la capital andorrana cargados de música y energía. Además de cruzar canciones, en ‘¿Hacemos un trío?’, las guitarras tendrán parejas de lujo como el ukelele y la harmónica, además de algún invitado sorpresa. Pop-folk,rock, un pizca de blues y poesía, para la noche del 29 de noviembre en 'La Fada Ignorant'.

Toni Jiménez y Miguel Ángel Bueno, vienen con sus últimos trabajos discográficos bajo el brazo: “Deudas y Dolores” y “Manual Para Astrónomos Aficionados”. Miguel Aranda, que ultima los detalles de su segundo LP que nacerá en invierno, gracias a una exitosa campaña de crowdfunding, presentará por primera vez en directo sus nuevas canciones en Andorra.

Para descubrir su música:

www.deudasydolores.com

http://miguelangelbueno.bandcamp.com

http://www.myspace.com/miguelarandacantautor

Cooperativa d'Estalvi de Sabadell

Jordi Mercader, economista: "La societat encara es refia d’un model de banc que ha fracassat"

La Cooperativa d'Estalvi de Sabadell es presenta als castellarencs de la mà del laboratori d'idees d'ERC, la Pedra Fina

Rocío Gómez, per L'Actual 

El laboratori d’idees d’ERC, la Pedra Fina, reempren el curs amb la presentació de la Cooperativa d’Estalvi de Sabadell. És una proposta que tot just dóna les primeres passes per a constituir-se i començar a operar. Un dels seus impulsors, l’economista i consultor Jordi Mercader, va ser l’encarregat de presentar aquesta iniciativa, dijous passat, a la Sala d’Actes d’El Mirador davant d’una quarantena de persones. 

Sota el lema, "recuperant l’esperit de la caixa de casa nostra”, aquesta nova modalitat d’entitat d’estalvis que proposen des de la cooperativa té com a objectiu principal dinamitzar el crèdit, canalitzar els diners dels petits estalviadors cap a les pymes i els autònoms, per ajudar a les empreses dels teixits productius locals a tirar endavant els seus projectes. En aquest sentit, els socis no concediran préstecs personals com és el cas d’una hipoteca o l’adquisició d’un cotxe. Els diners s’adreçaran a desenvolupar i finançar projectes empresarials. “És un cooperativa on la gent diposita una part del seu estalvi, que no sigui significativa. Els estalvis estaran retribuïts amb un interès adequat, el mateix per a tothom, i sabran que aquests diners aniran a parar a préstecs d’empreses locals. A més, un comitè format per experts i per gent de la localitat, decidirà a qui se li concedeix el préstec. Sotmetrem a criteri humà unes decisions que ara s’estan prenent amb altres criteris com l’amiguisme”, assegura l’economista. 

D’altra banda, Mercader posa especial èmfasi en què tothom qui forma la cooperativa no té afany de lucre.“Tots els que estem a la cooperativa no cobrem, exceptuant 3 o 4 persones que s’hi dedicaran 8 hores al dia, que tindran sous fixats per la junta rectora, més baixos dels que es cobren a la banca. Farem públics els sous perquè actuem amb transparència”, explica l’economista. “No hi ha lucre personal. Això neix de la societat civil amb ànim de revertir-ho a la societat civil. No hi ha ni partits polítics ni gent que pretén enriquir-se”, afegeix el Mercader.

Durant la conferència a la Sala d’Actes d’El Mirador, l’economista va recordar l’evolució de les entitats bancàries des del seu naixement fins l’esclat de la crisi econòmica. “El sistema s’ha pervertit en els últims trenta anys. Durant 100 anys la Caixa de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Terrassa havien funcionat bé”, explica l’impulsor de la cooperativa, que lamenta que malgrat “la desconfiança que generen les operacions dels bancs entre els ciutadans, la societat encara es refia d’un model de banc que ha fracassat i que ha esfondrat milers de famílies”.

Sospechoso 3: Yossarian

Ficha policial de los sospechosos n.3: Yossarian

En el programa Todos Somos Sopechosos, de Radio 3, nos abrocharemos los cinturones y pedimos pista para aterrizar porque en la siguiente FICHA POLICAL cogemos un avión hacia Inglaterra para descubrir los primeros pasos de Yossarian, una banda británica que se gestó en Madrid, y que fue invitada por Vince Power, el responsable del FIB, a tocar en el prestigioso festival de Hop Farm. Aunque acaban de hacer su primera visita a Barcelona y a Madrid, en unos meses planean volver. Quieren hacerse un hueco en el escaparate de la música indie más internacional, y cuentan con una poderosa arma para conseguirlo: su álbum de debut, ‘The Little We Know’, que han editado en inglés y también en castellano.

Para saber más... www.yossarian.com

Sospechoso 2: Tilde

Ficha policial de los sospechosos n.2: Tilde 

TILDE es la primera de las bandas organizadas que protagoniza las fichas policiales de 'Todos Somos Sopechosos'.  El programa més gamberro de las noches de Radio 3 recibe la visita de esta banda bilbao-sevillana-barcelonina que acaba de editar en formato digital el EP 'Padre', con el sello independiente ‘Siete Señoritas Gritando’. Aún quedan dos semanas para ser cómplices a través de VERKAMI de su mejor delito: editar en VINILO su último disco. 

Ahora que ya conoces su modus operandi, para escuchar su música música... BANDCAMP 

¡Nos leemos y nos escuchamos muy pronto!

Sospechoso 1: Carlos Siles

Ficha policial del sospechoso n.1: Carlos Siles 

La primera de mis 'fichas policiales' para el programa 'Todos somos sospechosos' de Radio 3 es de... Carlos Siles. En el 2009 sacó su primer disco “Cuantas veces he intentado que juegues conmigo”, y este año, vuelve a la carga con “Doce maneras de esperar el final” de Flor y Nata Records. Siles se ha colado en medios especializados como Indie Rock y Mondo Sonoro, y ha secuestrado para su último disco a Gabriel Marijuán, batería de Tulsa, y a Marina Francisco, ‘la chica’ de Love of Lesbian en su videoclip. Os invito a que descubráis a este músico made in Granada, ultrafan de los Beatles.  

Para escuchar un poquito más de lo que canta y escribe Carlos Siles: http://carlossiles.bandcamp.com/

¡Salud y música, sospechosos!

Crònica JM Espinàs

"La novel·la em va deixar d'interessar"

Josep Maria Espinàs omple l’Auditori en la sessió inaugural de L’Aula d'Extensió Universitària

Rocío Gómez, per L'Actual

Josep Maria Espinàs va obrir dimarts passat el curs de l’Aula d’Extensió Universitària, en una conferència oberta que va tenir lloc en un Auditori Miquel Pont sense cap cadira buida. A petició de l’escriptor, que acaba de publicar el recull de 36 anys d’articles als diaris Avui i El Periódico, “La vida articulada”, la primera de les sessions de L’Aula va adoptar un format d’entrevista. 

Des de l’escenari, assegut en companyia d’un membre de la junta de l’entitat, en un sofà blanc, les primeres preguntes de la trobada es van centrar en la seva trajectòria professional. Amb l’humor i la ironia abraçades a cada paraula, Espinàs va explicar que tot i que inicialment la seva vida professional s’encaminava cap a l’advocacia, d’una manera natural el decurs dels esdeveniments el van portar a agafar la tinta i la ploma com a eines de treball, primer com a novel·lista i després com a articulista i narrador d’una època. “Em vaig trobar fent això, i quan em van donar el Premi Sant Jordi tant jove, vaig plegar. La novel·la em va deixar d’interessar, és molt més interessant la realitat que el que jo pugui pensar, que té poca importància. Vaig decidir divertir-me veient el món, observar la realitat de la diversitat humana, el que m’ha aportat tranquil·litat d’esperit”, explica Espinàs. “La meva vida literària és improvisada, no em proposo escriure sobre res. He volgut escriure sobre temes sense saber-ho. M’hi he trobat”, afegeix l’escriptor. Després d’una perllongada oda a la improvisació, va narrar algunes anècdotes sobre la relació d’amistat que va establir amb Camilo José Cela després de treballar plegats a l’editorial Destino i del seu viatge a peu que després es traduiria en el llibre 'Viatge al Pirineu de Lleida’: “vaig conèixer la persona, no el personatge, que era molt més interessant”. 

Deixant de banda la seva faceta d’escriptor, Espinàs també va ser un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó a principis dels anys 60. De fet, va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges, i va traduir i enregistrar cançons de George Brassens. “Sempre m’ha interessat la cançó, sobretot francesa. A Biarritz vaig entrar a un casino i vaig descobrir cantant a Brassens. Vaig intentar comprar discos a Barcelona però només en vaig trobar un”, explica l’escriptor. Malgrat la seva importància en la posada en marxa de la Nova Cançó, Espinàs puntualitza que quan es va consolidar va abandonar-la perquè només volia assegurar-se “que tiraria endavant”, i creia que la seva reputació com a escriptor podria donar un impuls a la proposta. 

La política i el context polític i social de Catalunya també van tenir un espai a la xerrada. Així, en paraules d’Espinàs, “és millor no mirar la Catalunya d’avui i donar espai per mirar la Catalunya de demà”. “Si miro la Catalunya d’ara em desanimo i em vull reservar l’espai de ser optimista”, afegeix l’articulista.

Si bé era coneguda la trajectòria musical i literària del protagonista de la sessió, una pregunta realitzada pel públic va desvetllar que Espinàs també havia treballat com a fotògraf i fins i tot havia guanyat guardons per les seves instantànies. “Abans la fotografia era molt més fàcil, però més complicada: t’ho jugaves tot en un clic”, confessa l’escriptor. Entre els aplaudiments d’un Auditori entregat a les històries d’un altre temps que explicava el mestre de la narrativa, aquest va decidir cloure la xerrada amb un últim acudit: “Una vegada em van preguntar com era capaç de fer tantes coses diferents i jo vaig respondre que sóc un home de fer feines. Quan s’ha de fer una cosa, la faig. Però ho vaig deixar perquè em pagaven molt poc”.

Todos somos sospechosos

Todos somos sospechosos

A partir de octubre me incorporo al equipo de TODOS SOMOS SOSPECHOSOS de radio3 con una sección que hemos bautizado como LA FICHA POLICIAL.

Mi objetivo es entrevistar a sospechosos de crear. Me explico. Sospechosos de componer canciones, hacer fotografías, pintar, diseñar, escribir, recitar... Busco a sospechosos de cometer muchísimos delitos culturales. Me interesan, sobretodo, los que empiezan a delinquir (primeros discos, primeros conciertos, primeras exposiciones) aunque también les guardaré un espacio a los que son gamberrillos y reincidentes desde hace ya algún tiempo.  

TODOS SOMOS SOSPECHOSOS suena cada noche en radio3 a partir de las 3 de la mañana. ¡Es un programa para insomnes, noctámbulos, con mucho cine, novela negra, música y erotismo! Como dice su presentadora, Laura González, en este programa cabe todo lo que no cabe en la radio de día. ¡Ya me entendéis! Jejejeje Para los que viven de día y no de noche, existe la opción podcast a través de la web o la app de RNE para Android y iPhone, app que puedo constatar que funciona de maravilla.

Si crees que eres sospechoso, y te apetece tener una ficha policial, envíame la prueba del delito (disco, maqueta, poemas, diseño, etc) a producciones.mandalina(a)gmail.com 

Nos leemos y escuchamos pronto.

Objectiu Motegui

Objectiu Motegui 

Dos pilots catalans recorren els prop de 22.000 quilòmetres que uneixen Barcelona i Tòquio en Montesa Impala

“Amb Montesa arribarà”. Aquest era el lema de la Montesa Impala, moto catalana que presumia de resistència, de ser gairebé indestructible. Els pilots Edu Cots i Carles Humet, excompanys de l’equip de ralli Yamaha que a principis dels 90’ va aconseguir guanyar el campionat d’Espanya, l’han posat a prova aquest estiu recorrent prop de 22.000 km, en un viatge que els ha portat des de Barcelona fins a Tòquio.

Després d’entrar en contacte amb el mític model de moto a través del Motor Club Impala i rodar-la per terrenys com Xile i el Marroc, Humet, afincat a Sant Feliu del Racó, va voler fer un pas endavant amb Cots, i fer un viatje més llarg coincidint amb el 30è aniversari de la compra de Montesa (Barcelona) per part d’Honda (Tòquio). Amb aquest objectiu els dos pilots van comprar dues Impala 2, que van restaurar i condicionar. “Amb una moto antiga el viatge comença molt abans, gairebé 5 mesos, perquè l’has de preparar. De fet, no et queda més remei que aprendre mecànica per poder resoldre contratemps”, explica Humet.  

Des de l’1 de juny i fins el 22 d’agost, 53 dies en què van creuar una desena de països, amb una mitjana d’uns 450 quilòmetres al dia. Els moments més durs van ser però, al principi de l’aventura o fins i tot es van plantejar abandonar després d’una avaria a Itàlia. “Vam començar amb molts problemes. Se’ns van espatllar les Impala moltes vegades. La sort que vam tenir és que es van espatllar a Europa. A Ucraïna, després de 5.000 km, ens vam adonar que el problema estava amb les culates que estaven comprimides i s’escalfaven”, comenta el pilot.

Mil i una anècdotes han marcat l’aventura dels dos pilots que ratllen els seixanta anys. Han dormit a la residència de l’equip olímpic rus, van travessar amb èxit Tòquio sense cap mapa ni GPS, i a Budapest van conèixer per casualitat al campió mundial de Dragster, una celebritat a Hongria. “El dragster es fa amb motos d’acceleració, de 0 a 100 km en un segon. Buscant un taller de motos a Budapest vam entrar al d’en Zabb, el campió del món, sense saber-ho. Quan li vam explicar que volíem arribar fins a Tòquio, es va fer seguidor nostre de seguida. De fet, va avisar a Moto Review, una televisió hongaresa que ens va entrevistar”, narra Humet.

El pilot santfeliuenc posa de manifest els contrastos entre els països que han travessat, passant per “l’amabilitat de la gent i la bellesa del paisatge” d’Eslovènia, “l’estrès i mala conducció dels italians”, la “normalitat malgrat tot” de Txernòbil o “l’hospitalitat” dels hongaresos. “Alguns russos van a comprar al mercat amb un mesurador de radiació, d’altres es banyen sense problemes al riu. La vida segueix, i ells ho han entès”, confessa el pilot.

Després de més de vint mil quilòmetres, de superar pluges torrencials a Sibèria i una trobada motera a Vladivostok on van acabar esdevenint els protagonistes per la raresa de les Impala, van arribar a Nagoya, on els esperava un altre amant d’aquest model de moto, en Nobuo Nakamura, que els va ajudar a descobrir el país nipó. De Nagoya a Tòquio, i de Tòquio a Twing Ring Motegui, a la línia d’arribada a l’Honda Collection Hall. “Les motos s’han quedat al museu d’Honda, i ens les retornaran després del GP de Japó. Vam fer una juguesca amb els pilots d’Honda, Dani Pedrosa i Marc Màrquez, que si ho aconseguíem ells farien una carrera tots dos sols amb les Impala al circuit de Motegui”, conclou Humet.

3,2,1... ¡Enfoca! ¡Dispara!

Periodistas multimedia, como en los multiversos de Terry Pratchett. Escribimos, maquetamos, diseñamos, actualizamos webs, hacemos guiones, somos técnicos de sonido, comunity managers… Y ahora… ¡También somos fotógrafos, cámaras y montadores! Por exigencias del guión, y con sumo placer y expectación, septiembre será el pistoletazo de salida en mi nueva faceta de redactora que incorpora la fotografía y el vídeo. Es un reto que me ofrece la posibilidad de seguir aprendiendo, de descubrir nuevos lenguajes periodísticos para enriquecer mi manera de explicar la actualidad. ¡3,2,1… Enfoca y dispara!

Hace 15 días que me lancé a la piscina y me compré mi primera cámara reflex: una CANON 600 D con un 18-55 IS II. La cámara es muy intuitiva, ágil y cómoda, plenamente apta para convertirse en un nuevo apéndice de mi cuerpo como ya lo son el i-phone o el portátil. Aún sabiendo que el objetivo base es de corto alcance, justito para situaciones de interior con poca luz, los resultados al aire libre son bastante buenos y sorprendentes, incluso captando atardeceres. En la redacción también usamos el mismo modelo pero con un teleobjetivo que nos permite cazar muchos más detalles escondidos a primera vista.

Aquí os dejo mis primeros pasos fotográficos de una ‘canonista’ tan primeriza como entusiasta. 

1.- Puerto de Gruissan (Languedoc-Francia)

2.-Noria de Carcassonne 

3.-LM Cupcakes de Narbonne

4.-Limoux (Atención a las ventanas que esconden desconocidos)

Presentació de l'Anuari Mèdia.cat

"A les redaccions hi ha línies vermelles que no es poden creuar”

El periodista Roger Palà presenta a Cal Gorina l’Anuari Mèdia.cat, un recull de quinze reportatges d’investigació finançats amb micromecenatge

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

El que no és portada d’un diari també és notícia. Sota aquesta premissa va néixer fa 3 anys l’Anuari Mèdia.cat impulsat pel grup de periodistes Ramon Barnils. L’Anuari és una publicació que un cop a l’any recull una quinzena de reportatges d’investigació, 15 històries que s’escapen del corrent informatiu que engoleix la rutina de les redaccions dels mitjans de comunicació però que podrien haver estat portada. El coordinador del projecte, Roger Palà, va presentar la tarda de dimarts l’edició del 2012 a Cal Gorina. Enguany, l’Anuari, que incorpora tres reportatges més que en les edicions anteriors, s’ha finançat gràcies al micromecenatge amb 430 aportacions.

Entre els reportatges d’investigació del 2012 es troben “Els negocis catalans a les dictadures àrabs”, “Nou ministres de Franco sobreviuen a Fraga”, o “10.000 milions de beneficis en plena crisi”. Aquest últim reportatge desvetlla que bona part de les empreses catalanes que han obtingut més guanys en temps de crisi, han presentat expedients de regulació d’ocupació o han acomiadat treballadors. “Endesa, Agbar o la Caixa són algunes de les empreses que encapçalen el rànquing de les 20 empreses dels Països Catalans que han obtingut més beneficis i han acomiadat treballadors. La última reforma laboral del PP permet tenir beneficis i acomiadar gent”, puntualitza el periodista.

Un altre dels reportatges de l’Anuari es centra a l’empresa d’auditories Deloitte, que ha triplicat la seva facturació en dos anys. “En els últims dos anys, el seu volum de contractes ha augmentat fins els 41 MEUR. Aquest augment coincideix amb l’entrada de Mas a la Generalitat, i el fitxatge de l’exresponsable de comunicació de CiU, David Madí per Deloitte”, assegura el coordinador de l’Anuari.

D’altra banda, Palà reconeix que la precarietat laboral dels periodistes, la sobre informació que desinforma, i l’autocensura dels professionals, són alguns dels condicionants dels silencis mediàtics. “Cada cop hi ha menys treballadors a la redacció, tenim més informació per gestionar i hi ha temes que es queden al marge de l’actualitat que cobreixen els mitjans. La majoria de mitjans reprodueixen els mateixos temes però amb el seu vernís”, afegeix el periodista. Així mateix, Palà posa de manifest que “l’autocensura és més poderosa que la censura. No existeix cap òrgan censor tot hi que hi ha línies vermelles a les redaccions que no es poden creuar. No cal que siguem herois sempre però sí hem de provar de creuar-les alguna vegada”. El coordinador de l’Anuari també demana als ciutadans que siguin exigents i crítics amb els mitjans de comunicació, però que també reconeixin el bon periodisme. “Encara que ens diguin el contrari, el periodisme, ara més que mai, és molt important”, sentencia Palà.

L’Anuari Mèdia.cat es pot descarregar gratuïtament www.media.cat/anuari . Al mateix portal web es pot consultar les llibreries on es distribueix la seva versió impresa.

Entrevista a Dolors Montserrat

“TEB desenvolupa una funció social què és difícil que l’administració assumeixi” 

La diputada al Parlament del PP, Dolors Montserrat Culleré, visita TEB Castellar i fa parada a la vila en la campanya Dret a saber

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

La diputada al Parlament del PP, Dolors Montserrat Culleré, ha visitat la tarda de dilluns les instal·lacions de TEB Castellar per descobrir la feina que duu a terme la cooperativa així com també per conèixer la situació econòmica de l’empresa en àmbits com les subvencions, i copsar les necessitats més urgents de l’ens, per tal de fer-les arribar al Parlament de la Generalitat.

En aquest sentit, la cooperativa de la vila ha traslladat a Montserrat els obstacles en la mobilitat d’alguns dels seus treballadors per arribar al centre, problemes que no resol el transport públic. Tot i disposar de parades d’autobús a una distància relativament curta del centre de treball, la diputada ha assegurat que és una distància difícil de cobrir pels treballadors de TEB perquè bona part d’ells tenen dificultats per caminar. D’altra banda, Montserrat ha lloat la feina que duu a terme TEB “cabdal per la societat, perquè desenvolupa una funció social que és difícil que l’administració assumeixi i doni continuïtat”. La diputada també ha fet especial èmfasi perquè el govern municipal tingui en compte a TEB a l’hora d’atorgar contractes, licitacions i encarregar serveis a empreses externes que podrien assumir cooperatives com la castellarenca. A més, Montserrat ha estès la mà a TEB i ha posat de manifest la voluntat del PP d’oferir a l’empresa l’assessorament d’alguns diputats populars experts en política social per resoldre dubtes i conèixer les novetats legislatives que sorgeixen en aquest àmbit perquè “centres com el castellarenc necessiten el suport de totes les institucions i els polítics".

D’altra banda, la parlamentària popular ha explicat que els pressupostos de la Generalitat també preocupen TEB “perquè el govern no té capacitat econòmica per atendre polítiques socials” i destaca que han estat prorrogats enlloc d’aprovar-ne de nous, a banda de culpar CiU de “no tenir la voluntat de tancar-los però sí d’aplicar retallades i d’instal·lar-se en una queixa permanent contra Madrid”. “Estem fent una bona oposició a un govern que no governa, sotmès a la pressió d’ERC que diu que la única solució per sortir de la crisi és la independència”, afegeix la diputada.

Després del recorregut per les instal·lacions de TEB, Montserrat ha fet parada a la seu del PP de Castellar per donar a conèixer la campanya Dret a saber, que recorre les poblacions catalanes. “Els ciutadans han de poder preguntar i saber a quins mitjans de comunicació es destinen les subvencions o perquè no es prioritzen qüestions socials”, explica la parlamentària, que també vol desmentir que “Madrid no inverteix a Catalunya, qüestió que demostra l’ajuda per al pagament de factures pendents a proveïdors dels ajuntaments o les inversions en infraestructures”.

Quant a l’escàndol sobre el suposat finançament il·legal del PP i els sobresous als alts càrrecs del partit que ha destapat l’extresorer dels populars, Luís Bárcenas, Montserrat expressa el seu suport a Mariano Rajoy: “fem costat al president d’Espanya i del nostre partit, és una persona honorable. En un any hem avançat molt amb les mesures que s’han aplicat, i existeixen indicadors com la prima de risc que anem pel bon camí”. La diputada popular assegura que “creu a la justícia, què és qui haurà de determinar que hi ha de cert” en les acusacions que ha vessat Bárcenas, i posa de manifest que aquest procés no alterarà l’agenda dels populars perquè seguiran “treballant per sortir de la crisi, per crear llocs de treball, perquè la pobresa no sigui tan ferotge a casa nostra”.

Entrevista a Eva Arderius de BTV

 "La imatge té molt de poder i això m’ha enganxat" 

Aquesta castellarenca de 34 anys, malalta de periodisme i addicta a Apple, va començar les seves passes professionals a Ràdio Castellar. Ara es cola a les llars barcelonines cada vespre a partir de les 20 h a BTV.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

· Quan vas notar el cuquet del periodisme?
Sempre havia volgut ser periodista, ho tenia molt clar, des que col·laborava a la revista de l’escola. És totalment vocacional. Quan vaig començar la carrera, a través d’un company, vaig contactar amb Ràdio Castellar i hi vaig començar a treballar. M’hi vaig estar 6 anys!

· M’imagino que deus tenir moltes anècdotes d’aquesta etapa!
Abans érem al carrer Torras, i teníem una impressora que anava molt lenta, línia per línia. Sempre arribàvem justos a l’informatiu, esbufegant, esperant que sortissin els papers. Eren mitjans molt rudimentaris però aprenies molt. Trèiem els talls d’una cinta de casset! També recordo els programes especials de Festa Major i de les eleccions, amunt i avall amb la unitat mòbil. Ens ho passàvem molt bé.

· Després de 14 anys a la professió, com veus el futur del periodisme?
M’agradaria ser optimista però no puc. Ara tot va molt ràpid, tens molta informació i això és bo, malgrat que de vegades no paeixes bé les notícies. Si un altre mitjà obre amb una notícia és difícil esperar a contrastar-la perquè pot semblar que vas per darrere, però s’ha de fer. Les notícies pugen, exploten i desapareixen molt ràpid. D’altra banda, hem de reivindicar que el periodisme és necessari ara més que mai. Passem per un sotrac i molts periodistes s’estan quedant al voral.

· Les xarxes socials contribueixen a aquesta immediatesa.
Tothom pot fer de periodista i difondre una notícia a través de Twitter o Facebook. Nosaltres hem de saber filtrar-ho, embolicar-ho, interpretar-ho i comunicar-ho als ciutadans. Hem de fer de seleccionadors i dir allò què és veritat o no, i contrastar les informacions que ens arriben. El rigor és molt important.

· Quina notícia no t’agradaria donar?
La majoria de notícies que dono no m’agrada donar-les perquè tenen a veure amb gent que ho està passant molt malament. Cada dia parlem de desnonaments, famílies sense recursos i casos de malnutrició infantil, i no m’agrada. Eren gent com nosaltres als quals els ha atrapat l’onada de la crisi, i tots ens hi podem trobar. Estem més a prop de qui pateix un desnonament que de qui es pot comprar un iot.

· Com s’aconsegueix la credibilitat a la televisió?
El més important és que quan dónes una notícia has de saber de què parles. Si et traguessin el teleprompter hauries de poder seguir explicant què ha passat sense llegir. Has de preparar-te les coses, dedicar-hi temps, no posar-te davant de la càmera a última hora sinó estar tota la tarda sabent l’evolució de les notícies... Si saps de què parles transmets credibilitat.

· L’estilisme també influeix, oi?
És molt important però no és el més important. Si veus algú que surt a la televisió malament o porta alguna cosa que et crida l’atenció, estàs més atent a això que al que t’està explicant. Has de sortir bé però sense cridar l’atenció més que la notícia.

· Has estat a Ràdio Castellar, COM Ràdio i BTV. Què prefereixes ràdio o televisió?
A la televisió a més de l’àudio també tens l’escriptura i la imatge. Ara que he descobert la imatge, m’agrada, m’hi sento còmode. La imatge té molt poder i això m’ha enganxat.

· Què li diries a la nova fornada de periodistes?
Que no defalleixin, és un moment complicat però quan un és bo i té moltes ganes de treballar segur que troba un forat. No és una feina per qui busqui progressar econòmicament i tenir una vida molt plàcida. Els periodistes treballem moltes hores i no sempre vivim bé.

11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pot dominar?
Impaciència i tossuderia
Quin animal seria?
Un gat
La seva paraula preferida?
Periodisme
Algú a qui admiri?
Steve Jobs
Quin plat li agrada més?
Qualsevol que cuini la meva mare
Músic preferit?
Love of Lesbian
Un color?
Vermell
Un llibre?
‘Memorias líquidas’, d’Enric González
Una pel·lícula?
Prefereixo les sèries, com ‘Homeland’
Un comiat
Fins ara