jueves, 20 de septiembre de 2012

Per bruixa i remeiera (L'ACTUAL)


Violant Carnera: la 'bruixa' de Les Arenes 
 
La castellarenca, denunciada pels veïns, va ser ajusticiada a Sabadell el 1620 després de confessar que havia provocat pedregades 


Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L‘hivern de 1619, la castellarenca Violant Carnera no s’imaginava que la seva vida canviaria de rumb dràsticament el 17 de desembre. Eren temps de fam, de males collites per culpa de les pluges, de poderosos senyors feudals i de persecució de l’heterodòxia religiosa. “La situació era molt difícil per la població més pobra, i era propícia per a situacions de mal veïnatge, d’enveges, de problemes amb les collites i la propietat del camp”, explica Ramon Alberch, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED). És en aquest context on neixen i creixen els processos inquisitorials, per culpar a les bruixes i el Dimoni de la misèria quotidiana i acabar amb qualsevol dissidència religiosa per lligar els ciutadans al jou de l’Església. Del segle XIII al segle XVII es succeeixen milers de denúncies anònimes sobre bruixeria, amb el suport de l’Església i el sistema judicial de l’època. Només a Catalunya es van assassinar prop de 500 ‘bruixes’. “L’Església es va desvincular d’aquests processos al segle XIV, perquè no donava suport a les confessions després de coacció i tortura, i no estava a favor de les denúncies anònimes”, apunta Alberch.

El 17 de desembre, uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès van denunciar Violant Carnera per bruixeria. Se l’acusava d’enverinar l’aigua, de provocar pedregades a Castellar i els pobles de les rodalies, de mantenir contactes sexuals amb el dimoni i de blasfèmia per renegar de Déu. “Se sap molt poc sobre la seva vida privada. La documentació del judici de l’Arxiu Històric de Sabadell descriu Violant com ‘la dona del Carner’. Per tant, Carnera no seria el seu cognom sinó la feminització del cognom del seu marit”, comenta el director de l’ESAGED. “Era una dona solitària, pagesa, possiblement vídua i coneixia les propietats medicinals de les plantes per preparar remeis. Era la víctima perfecta per un procés de bruixeria”, assenyala Alberch.


Després de la denúncia, les autoritats eclesiàstiques i judicials van tancar Violant al Castell de Castellar, i la van torturar a l’Hostal d’en Ferrer de Sabadell. “La cúria de Castellar i de Sabadell tenien un pacte: els ciutadans castellarencs es jutjaven per les autoritats castellarenques tot i que el judici se celebrés a Sabadell, i aquest va ser el cas de Violant”, comenta Alberch.


Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres van acompanyar a la castellarenca en el calvari, acusades també de bruixeria i jutjades i ajusticiades a la vegada. Amb les mans lligades a l’esquena, amb cordes que els torturadors estiraven fins al límit de trencar les articulacions, Violant va demanar pietat i va decidir confessar que era una bruixa. Durant el judici, coaccionada per pràctiques que posaven a prova el llindar del dolor, va arribar a delatar una vintena de dones.


“Llançà en dita aigua de torrent (de Puig d’Aguilar) unes pólvores o metzines i encontinent amb unes vergues que ens donava el dimoni a unes i altres les collíem i trencàvem allí, batérem l’aigua perquè caigués pedra dient paraules invocant el dimoni per a que fes caure pedra que s’en emportés els fruits de la terra i aquí mateix s’alçaren grans bromes i núvols i es mogueren grans tempestes i trons i caigué moltíssima pedra pel terme de Caldes”. Amb aquestes paraules va narrar Violant al tribunal les seves activitats com a bruixa, i la seva relació amb el Dimoni que es transformava en un cabró, al que anomenava ‘Martinet’, amb el que confessava mantenir contactes sexuals.

La sentència a mort de Violant es va signar just després que reconegués que era una bruixa. “Les primeres bruixes es cremaven, però anys després es va considerar que no era necessari organitzar aquest espectacle públic i que amb penjar-les era suficient”, apunta el director de l’ESAGED. La primera forca per matar la castellarenca es va instal·lar als límits de Sabadell i Castellar però algú, de nit, la va destruir.
La primavera del 1620 van ajusticiar Violant Carnera, per ser dona, solitària, vídua i remeiera.