L'arriscat miratge de les preferents

L’arriscat miratge de les preferents 

Un milió de persones ha perdut bona part dels seus estalvis amb aquest producte financer

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Prop d’una quarantena de persones va participar ahir a la xerrada sobre productes financers d’alt risc que va oferir Víctor García, membre de l’ADICAE, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances. La xerrada, organitzada per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament Castellar i l’ADICAE, estava adreçada a resoldre dubtes sobre productes financers com les participacions preferents.

Més d’un milió de persones s’han vist afectades per aquest tipus de producte financer d’elevat risc i venciment perpetu, que pot generar rendibilitat però també grans pèrdues en el capital invertit. “El perfil d’afectat es d’una persona de més de 60 anys, que ha invertit un mínim del 80% dels seus estalvis, sense coneixements financers ni cap tipus d’experiència prèvia en el sector, de perfil conservador”, explica Víctor García. “Els inversors no eren conscients de la controvèrsia de les preferents, que són productes de renda fixa cosa que significa que compres deute privat d’una empresa i això comporta un risc molt elevat”, explica el membre d’ADICAE. “L’empresa, ja sigui Repsol, Telefònica. La Caixa o Bankia, emet el deute amb l’objectiu de captar finançament del consumidor de manera directa. Algunes de les noves oficines dels bancs i caixes s’han fet amb els diners de les preferents”, apunta García. “Eren productes molt atractius per la seva rendibilitat, que sovint es van vendre sense informar al comprador degudament sobre la possibilitat de perdre tots els seus diners si l’empresa registrava pèrdues econòmiques”, conclou el conferenciant.

D’altra banda, el membre d’ADICAE ha posat de manifest que les participacions preferents tenen un tipus d’interès “condicionat a l’existència de beneficis distribuïbles per part de l’emissor”. García ha recomanat que abans d’invertir es demani informació per escrit del producte, i es compari amb el d’altres entitats bancàries, a més d’exigir el test de conveniència MIFID. “Cal diversificar la inversió, no prendre decisions per rumors o confidències, i consultar amb experts independents a l’entitat, tenint clar que amb els productes de renda fixa també es poden perdre diners”, afegeix García.

Entrevista a Odón Elorza, exalcalde Sant Sebastià

“Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem’”

El diputat socalista i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, obre el nou curs del grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L’exalcalde socialista de Sant Sebastià i diputat a Madrid, Odón Elorza, ha visitat la vila la tarda de dilluns per participar al grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar, en un acte que ha tingut lloc a El Mirador. 

El 21 d’octubre tindran lloc les eleccions del País Basc, les primeres que se celebraran des de l’abandonament de la lluita armada de la banda terrorista ETA fa tot just un any. El socialista posa de manifest el “clima d’il•lusió i relativa normalitat” en uns comicis que coincideixen amb un canvi de cicle. “Poder fer els actes de campanya al carrer sense risc és una situació amb la qual hem somiat. És moment de fomentar el debat, de clarificar el programa electoral de cada partit, que de vegades tenen ambigüitats calculades, per a que els ciutadans s’adrecin a les urnes amb tota la informació”, assegura Elorza.

Els sondejos apunten que la coalició de l’esquerra d’abertzale amb Bildu i d’altra banda el PNV, arrossegaran molts vots en perjudici de partits majoritaris com el PSE o el PP. Elorza confia en la “bona gestió” de Patxi López com a lehendakari per capgirar els resultats. Segons el socialista, López “no ha apostat per una política de retallades, no ha generat tensió entre les formacions polítiques basques ni el govern”. Elorza posa especial èmfasi en la fi de la lluita armada d’ETA, que va tenir lloc durant el mandat del lehendakari socialista. “No és casualitat la fi del terrorisme. El govern de Patxi López va debilitar ETA, forçant-la a abandonar la lluita armada”, puntualitza l’exalcalde de Sant Sebastià. Elorza reconeix que el nou escenari polític amb Bildu, que concorrerà a les eleccions per primera vegada, dibuixarà un nou panorama al Parlament Basc. 

Els comicis d’Euskadi coincidiran amb la campanya electoral de les eleccions del 25-N al Parlament de Catalunya. El diputat socialista assegura que aquests comicis formen part d’una “estratègia electoral de CiU que ha trobat al PSC en fora de joc”. “Artur Mas, què és el campió de les retallades, ha aconseguit que no es parli de la política de retallades que va en contra del creixement econòmic que ha dut a terme amb el suport dels populars. Ara Mas s’embolcalla amb la bandera nacionalista”, sentencia Elorza. En referència a la independència de Catalunya, el socialista confessa que “serà complicat”, i puntualitza que “el procés s’ha de fer des del diàleg i l’acord de totes les parts”. “La manifestació de l’11 de setembre demostra el descontent dels ciutadans de l’encaix de Catalunya amb Espanya, però cal evidenciar que les eleccions no són una conseqüència de la manifestació sinó d’una estratègia electoral”, comenta Elorza.“Tot i el sentiment i la passió del moment, cal pensar en clau de país, amb una consulta legal, escoltant la voluntat dels catalans, debatent sobre la reforma de la Constitució que implicaria la independència i quines conseqüències tindria . Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem' ”.

En aquest sentit, el socialista apunta que fora de Catalunya, alguns sectors “no entenen la realitat nacional de Catalunya”, i que el context actual de crisi i de govern popular “amb un interlocutor tan difícil com Rajoy que no creu en la multiculturalitat ni en una Espanya plural” ha fomentat un clima d’incomprensió.“En el fons el PP no ha cregut mai en les autonomies i així ho demostra amb polítiques recentralitzadores. Els populars estan per una Espanya més imperial”, assegura l’exalcalde de Sant Sebastià.

D’altra banda, i després de manifestacions multitudinàries com la de l’11 de Setembre a Catalunya, i la del 25 - S a Madrid, Elorza creu que amb aquestes reivindicacions públiques es posen de manifest “els dèficits de la democràcia i la desafecció política dels ciutadans”. El socialista apunta què és moment perquè “els polítics escoltin el sentiment popular i les crítiques dels ciutadans” i actuïn en conseqüència. “Hem de ser sensibles a les manifestacions i reconèixer el que fem malament. Existeix molta indignació entre els ciutadans motivada per la manca de transparència política, els casos de corrupció, les retallades i el segrest del vot a què ens ha sotmés la Troika europea que decideix i mana en molts àmbits. Els politics hem d’actuar amb honestedat i intentar resoldre aquests dèficits de la democràcia perquè el ciutadà pugui tenir un paper més actiu i ser el protagonista”, confessa el diputat socialista.

Per bruixa i remeiera (L'ACTUAL)

Violant Carnera: la 'bruixa' de Les Arenes 

 
La castellarenca, denunciada pels veïns, va ser ajusticiada a Sabadell el 1620 després de confessar que havia provocat pedregades 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L‘hivern de 1619, la castellarenca Violant Carnera no s’imaginava que la seva vida canviaria de rumb dràsticament el 17 de desembre. Eren temps de fam, de males collites per culpa de les pluges, de poderosos senyors feudals i de persecució de l’heterodòxia religiosa. “La situació era molt difícil per la població més pobra, i era propícia per a situacions de mal veïnatge, d’enveges, de problemes amb les collites i la propietat del camp”, explica Ramon Alberch, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED). És en aquest context on neixen i creixen els processos inquisitorials, per culpar a les bruixes i el Dimoni de la misèria quotidiana i acabar amb qualsevol dissidència religiosa per lligar els ciutadans al jou de l’Església. Del segle XIII al segle XVII es succeeixen milers de denúncies anònimes sobre bruixeria, amb el suport de l’Església i el sistema judicial de l’època. Només a Catalunya es van assassinar prop de 500 ‘bruixes’. “L’Església es va desvincular d’aquests processos al segle XIV, perquè no donava suport a les confessions després de coacció i tortura, i no estava a favor de les denúncies anònimes”, apunta Alberch.

El 17 de desembre, uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès van denunciar Violant Carnera per bruixeria. Se l’acusava d’enverinar l’aigua, de provocar pedregades a Castellar i els pobles de les rodalies, de mantenir contactes sexuals amb el dimoni i de blasfèmia per renegar de Déu. “Se sap molt poc sobre la seva vida privada. La documentació del judici de l’Arxiu Històric de Sabadell descriu Violant com ‘la dona del Carner’. Per tant, Carnera no seria el seu cognom sinó la feminització del cognom del seu marit”, comenta el director de l’ESAGED. “Era una dona solitària, pagesa, possiblement vídua i coneixia les propietats medicinals de les plantes per preparar remeis. Era la víctima perfecta per un procés de bruixeria”, assenyala Alberch.

Després de la denúncia, les autoritats eclesiàstiques i judicials van tancar Violant al Castell de Castellar, i la van torturar a l’Hostal d’en Ferrer de Sabadell. “La cúria de Castellar i de Sabadell tenien un pacte: els ciutadans castellarencs es jutjaven per les autoritats castellarenques tot i que el judici se celebrés a Sabadell, i aquest va ser el cas de Violant”, comenta Alberch.

Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres van acompanyar a la castellarenca en el calvari, acusades també de bruixeria i jutjades i ajusticiades a la vegada. Amb les mans lligades a l’esquena, amb cordes que els torturadors estiraven fins al límit de trencar les articulacions, Violant va demanar pietat i va decidir confessar que era una bruixa. Durant el judici, coaccionada per pràctiques que posaven a prova el llindar del dolor, va arribar a delatar una vintena de dones.

“Llançà en dita aigua de torrent (de Puig d’Aguilar) unes pólvores o metzines i encontinent amb unes vergues que ens donava el dimoni a unes i altres les collíem i trencàvem allí, batérem l’aigua perquè caigués pedra dient paraules invocant el dimoni per a que fes caure pedra que s’en emportés els fruits de la terra i aquí mateix s’alçaren grans bromes i núvols i es mogueren grans tempestes i trons i caigué moltíssima pedra pel terme de Caldes”. Amb aquestes paraules va narrar Violant al tribunal les seves activitats com a bruixa, i la seva relació amb el Dimoni que es transformava en un cabró, al que anomenava ‘Martinet’, amb el que confessava mantenir contactes sexuals.

La sentència a mort de Violant es va signar just després que reconegués que era una bruixa. “Les primeres bruixes es cremaven, però anys després es va considerar que no era necessari organitzar aquest espectacle públic i que amb penjar-les era suficient”, apunta el director de l’ESAGED. La primera forca per matar la castellarenca es va instal·lar als límits de Sabadell i Castellar però algú, de nit, la va destruir.
La primavera del 1620 van ajusticiar Violant Carnera, per ser dona, solitària, vídua i remeiera.

Entrevista a 'Deliciosa Smith', veu i baix de la Fundación Tony Manero

"Ens hem civilitzat!"

El plat fort de la nit de dissabte de la Festa Major serà la Fundación Tony Manero, que després de sis discs al mercat, actuaran per primera vegada a Castellar amb la intenció d’organitzar una multitudinària festa de disco i funk. La cita musical és aquesta nit a les 23 hores a la plaça de la Fàbrica Nova. Juan Carlos Díaz, “Deliciosa Smith”, veu i baix, de la Fundación Tony Manero, ens descobreix tots els detalls del concert.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

La Fundación Tony Manero porta gairebé dues dècades sobrevivint al mercat discogràfic. La formació ha canviat molt des dels seus inicis?

La primera actuació de la Fundació Tony Manero va ser el desembre de 1995. D’aquella formació només quedem Miguelito Superstar, Lalo López i jo. Actualment som nou músics al grup. En disset anys hem incorporat a grans professionals com Paquito Sex Machine o Ginés Brown, que també formen part del grup des de pràcticament els seus inicis.

Des de la indústria discogràfica es parla regularment de com ha afectat negativament la xarxa al món de la música, amb pèrdues milionàries. En el context actual és rentable ser músic? Es pot fer negoci?

La Fundación Tony Manero és un projecte que fem per gust, perquè ens estimem el concepte, i cuidem i mimem cada disc com els artesans. Som fidels al nostre públic i a la nostra marca. No volem prostituir el grup i per aquest motiu el temps de descans entre cada àlbum és llarg. Sabem el què volem i no tenim pressa per fer-ho. Cal puntualitzar que la majoria dels músics de la Fundación Tony Manero tenen projectes paral·lels. Si toquéssim només en un grup no podríem pagar factures, ni mantenir-nos. Alguns dels grups que han sorgit arran de la Fundación han estat Chocadelia Internacional, Los Fulanos, Disco Inferno i Cardova. Aquesta fórmula no ens va malament i ens funciona. El volum de feina va i ve, i és difícil tenir una estabilitat si no et busques la vida amb altres grups. Som empleats de la música!

La marca Fundación Tony Manero té molt registres. Des del Looking for la fiesta (2001), disc que us va donar a conèixer i que ressuscitava la música disco, passant per Click (2004) un treball molt més funk, fins a arribar al Pandilleros (2009), un àlbum que recull la BSO d’una pel·lícula fictícia, en un espectacle audiovisual concebut per representar-se als teatres. Què veurem a Castellar?

El ‘Pandilleros’ és una petita obra d’art que incloïa un còmic amb la història que explicàvem a les cançons. Va ser un treball molt minuciós però molt gratificant perquè vam crear del no res un disc amb concepció de musical perquè explicava la història d’uns personatges de carrer però molt complexos. Amb cada treball busquem la perfecció per fer créixer a la Fundación. A Castellar barrejarem les cançons més conegudes de la formació amb alguna versió i les cançons del nou disc. No patiu que no faltaran els nostres èxits per ballar i animar la festa major!

El vostre vestuari, com la música, també ha evolucionat molt en aquests vint anys.

Ens hem civilitzat! Quan ens vam fer relativament coneguts amb el single ‘Supersexygirl’ que apareixia a un spot publicitari, la nostra estètica era molt més cridanera, era un homenatge a la música disco, amb pantalons amb campana i colors llampants. El nostre darrer treball ‘Pandilleros’ no es podia presentar amb el mateix look que el ‘Looking for la fiesta’. El vestuari evoluciona amb la música, i per tant adeqüem l’estètica al disc. La roba és el nostre uniforme de treball. Intentem mantenir una imatge corporativa, de banda, però ara anem molt més còmodes. 

Quin serà el rumb de la grup. Amb Pandilleros heu deixat el llistó molt alt! 

Si als 90 fèiem un homenatge a la música dels 60-70, i al 2000 vam apostar per un so dels 80, el que toca ara és fer un disc amb aires de la dècada dels 90 però que soni 100% Fundación Tony Manero. Als altres àlbums les cançons es van gravar sense haver passat pel filtre del públic. Aquesta vegada, primer provarem les cançons en directe per veure si funcionen, la seva acollida, i per fer-les evolucionar fins saber fins a l’últim detall com volem que quedin enregistrades. Canviarem de fórmula de treball per donar-li la volta i aconseguir un nou so per a la Fundación. Encara no sabem el títol del nou disc i estem acabant de perfilar el repertori. En aquest sentit, Castellar ens ajudarà a veure com sonen en directe les noves cançons, per fer-les créixer poc a poc i aconseguir el so que busquem.

Els dinosaures són animals de sang calenta

Els dinosaures són animals de sang calenta

 
La castellarenca Meike Köhler participa en l’estudi de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que descarta la hipòtesi de l’ectotèrmia dels dinosaures 

 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

El debat que durant una cinquantena d’anys ha enfrontat a la comunitat científica per determinar si els dinosaures són animals de sang freda o de sang calenta ha arribat a la seva fi. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb l’Institut Polar de Noruega, ha trobat evidències sobre la fisiologia endotèrmica dels dinosaures.

La investigació no buscava acabar amb aquesta incògnita històrica sinó que estava adreçada a conèixer millor la fisiologia dels mamífers remugants i com afecta al seu creixement variables com la temperatura exterior, les precipitacions o la disponibilitat d’aliments i aigua, segons apunta la castellarenca Meike Köhler, investigadora d’ICREA i paleontòloga de l’ICP, que ha participat en la investigació. “La hipòtesi central dels científics que defensaven que els dinosaures són de sang freda es fonamenta en la presència d’uns anells de creixement (LAGs) als ossos dels dinosaures que són iguals als anells de creixement que es troben als rèptils i als amfibis”, explica Köhler. “Els animals de sang freda paren de crèixer quan arriba l’hivern i els de sang calenta no paren de crèixer i per tant es creia que no es dipositaven aquests anells en els seus ossos”, apunta la castellarenca. Les LAGs són anells de creixement semblants als dels troncs dels arbres.

Durant la recerca sobre mamífers com els antílops, les cabres o les vaques, els investigadors de l’ICP van observar línies d’aturada de creixement als ossos d’un centenar de remugants, animals de sang calenta, i per tant van descartar l’ectotèrmia dels dinosaures, desmuntant l’argument clau de la hipòtesi que els dinosaures podien haver estat rèptils de sang freda. La investigació demostra que les LAGs no indiquen una fisiologia ectoterma sinó que visualitzen com canvia el metabolisme d’un animal en funció dels canvis estacionals, tant si és de sang freda o calenta. Aquests canvis són una herència comuna de tots els vertebrats. Fins ara es pensava que les LAGs eren pròpies de les criatures de sang freda ja que es relacionaven amb la incapacitat de l’animal per mantenir una temperatura corporal durant l’hivern donat els escassos recursos.

El debat sobre la fisiologia d’aquests animals prehistòrics que van poblar la Terra fa més de 230 milions d’anys, ha restat obert prop de cinc dècades, sense resposta, a falta d’un estudi comparatiu entre les diferents espècies de mamífers. “Era una estudi bàsic que feia molta falta perquè durant 50 anys no s’ha fet, i des de l’ICP encara no entenem perquè. Podem suposar que els mamífers no tenen aquests anells de creixement, però això s’hauria d’haver comprovat”, apunta Kölher.

El revolucionari estudi, que s’exposarà a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, obre la porta a una important línia de treball en la conservació de la biodiversitat actual del nostre planeta. 

Entrevista a Gustavo García

"La música és un 50% de matemàtica i un 50% d’ànima"

Nascut a l’Argentina fa 42 anys, Gustavo García, és un nòmada per definició. Ha viscut a Madrid, Finlàndia, Los Angeles i Barcelona, com a músic professional. Fa més de dues dècades que també es dedica al món de la docència.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

· D’on prové el seu amor per la música?

Ja amb 5 anys, a Bragado, el pobblet on vaig néixer, vaig començar a estudiar música. Vinc d’una família molt humil, el meu pare criava cavalls, i a la meva mare li agradava cantar. Ella va projectar en mi el seu amor per la música, i em va donar suport en aquesta aventura.

· Una aventura que l’ha portat arreu del món. 

Sóc una mica nòmada! Amb 22 anys vaig agafar la guitarra i vaig marxar de l’Argentina amb el pianista Germán Kucich, per instal·lar-nos a Madrid, per seguir formant-me com a guitarrista i provar sort en aquest món. També he viscut a Finlàndia, a Los Angeles durant 7 anys i ara, des de fa 9 anys a Barcelona. Encara viatjo molt amb els meus projectes actuals.

· Projectes que l’han portat a Londres, Brussel·les, Milà, Àfrica...

I n’estic molt orgullós! Sóc el guitarrista de la cantant palestina Rim Banna, i amb ella tinc xous arreu del món. A més, actualment estic involucrat al pròxim disc del pianista Mariano Díaz, amb qui he actuat a concerts com el Festival de Jazz de Madrid 2011, i formo part del trio FatCat, amb Alberto Bonacera al baix, i David Gómez a la bateria. 

· Recentment, també ha participat com a músic a “40 El Musical”. 

Els darrers anys han estat una bogeria, treballant cada dia de la setmana. He participat a una desena de treballs discogràfics, i he col·laborat amb moltíssims músics com Tom Fowlee, Stewart Copeland, Tom McMorran, David Garfield...

· I li queda temps per ser professor de guitarra? 

Per fer classes i per seguir aprenent! La formació és molt important, i jo he tingut l’oportunitat d’estudiar a grans escoles com el Musicians Institute Of Technology de Los Angeles, i amb mestres com Joe Diorio o Scott Henderson. Des del 2007 sóc professor de guitarra de l’escola de música Torre Balada de Castellar i del Liceu de Barcelona.

· És difícil guanyar-se la vida com a músic? 

Sí, i més ara, amb la crisi, perquè la indústria aposta per productes, no per l’art! Si un jove argentí volgués venir a Espanya a provar sort, ara ho tindria molt més complicat que fa 20 anys. Tot i això, no em puc queixar perquè he pogut treballar amb molts músics de rock i de jazz. Si alguna vegada he tingut poca feina, he aprofitat per formar-me, recuperar energia i començar nous projectes.

· Què és el més important per aprendre música? 

La música és un 50% de matemàtica i un 50% d’ànima. Cal ser disciplinat, aprendre la tècnica, per després pujar a un escenari i deixar-te anar, deixar que tot flueixi i surti sol. Intento que els meus alumnes aprenguin però també que s’ho passin bé, i s’adonin dels seus progressos.

· Veu potencial en els alumnes de Torre Balada? 

Hi posen moltes ganes i se’ls ha d’explicar que les classes de música no s’acaben a Castellar, que són la porta a ensenyaments superiors, què és una professió. Amb l’adolescència alguns ho deixen, i cal treballar perquè comprenguin la música. A més, els estudis musicals públics i privats haurien de ser més assequibles perquè tothom tingués aquesta possibilitat.

· Gires internacionals, musicals, àlbums, classes... Què li queda per fer? 

Explotar la meva faceta de cantant! Aquest any me l’he pres per reprendre alguns projectes, tenir una mica de temps per viure, i si m’atreveixo, tornar a cantar. Els meus companys del FatCat m’ho han demanat, i tard o d’hora, cediré i em llançaré a la piscina. 

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?

Sóc molt sensible 

Un defecte que no pot dominar?

M’enfado moltes vegades

Quin personatge admira?

Julio Cortázar

Quin animal seria?

Un cavall 

La seva paraula preferida?

Sempre 

Quin plat li agrada més?

La pasta italiana 

Músic preferit?

Wayne Shorter 

Un color? 

Vermell

Un llibre?

‘La genealogia de la moral’, de Friedrich Nietzsche 

Una pel·lícula?

‘Apocalypse Now’, de Francis Ford Coppola

Amb qui compartiria escenari?

Si pogués, amb Miles Davis

Quatre dècades de Parc Natural (L'ACTUAL)

Quatre dècades de parc natural 
 

Sant Llorenç del Munt i de l’Obac celebra el seu 40è aniversari amb la desena edició de la Festa del Riu a Castellar del Vallès
 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Dotze poblacions formen part de les 13.691 ha del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La superfície de Castellar al parc són aproximadament unes 1.300 ha, un 9,6% de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, o el que és el mateix, un 30% del municipi. Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un parc amb vegetació típica d’ambients calcaris i morfologia de conglomerats de roca, on predominen les alzines i els pins, i l’estrat arbustiu del mediterrani. Falcons, esquirols, senglars, mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc.

El territori, actualment gestionat per la Diputació de Barcelona, va ser declarat parc natural el 1987 tot i que el 1972 ja es va incloure a un pla especial de protecció del govern com a entorn natural important del país. “En 40 anys el parc ha duplicat la seva extensió donat que s’ha revisat en dues ocasions les seves dimensions. La figura del parc natural es va crear per evitar problemes com els d’urbanització desordenada a àrees naturals, conflictes que tenien lloc a zones como Castellar, Mura o Matadepera”, explica Àngel Miño, director del parc. “Les fotografies d’abans i d’ara són molt diferents. Ha davallat molt l’activitat agrícola i forestal, i per tant ha canviat molt la vegetació. La diferència pel que fa a exuberància vegetal és molt visible”, afegeix Miño. 
 
De fet, la desaparició de zones de conreu i pastura provoca, segons Miño, que “la diversitat d’ambients forestals s’hagi reduït perquè la vegetació ha cobert aquestes àrees obertes, i com a conseqüència algunes espècies ja no troben un nínxol ecològic, com els conills i les perdius, presa per a les aus rapinyaires”. En aquest sentit, el parc lluita per mantenir els productors agrícoles que encara queden, per ampliar la diversitat de l’espai i promocionar-lo. “Mantenir l’activitat primària és una eina de difusió i desenvolupament per Sant Llorenç. Donem suport a aquestes iniciatives amb finques públiques però també privades que es troben al perímetre. Així obtenim productes fruit de l’agricultura ecològica que són de qualitat, reduïm cadenes de comercialització, i valorem la nostra riquesa en aquesta àmbit, treballant en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible”, explica el director del parc. 
 
Una altra de les problemàtiques que afecten Sant Llorenç del Munt i de l’Obac és, segons Miño, “la concentració d’afluència de persones en llocs determinats que poden provocar l’erosió de camins i obliga a realitzar tasques de conservació específiques”. “És un parc molt nostrat que la població s’estima i l’ha fet seu. Més de mig milió de persones el primer que veuen quan obren la finestra al matí és el cim de la Mola!”, afegeix Miño. “És un parc que s’ha socialitzat molt. Quan va començar el projecte de conservació molts propietaris i municipis veien el parc com una imposició de l’administració, i ara ho entenen com un valor afegit al municipi”, puntualitza el director del parc.

Per consolidar aquest canvi social, la direcció del parc aposta per iniciatives com Viu al Parc, un seguit d’activitats que s’organitzaran a cadascun del municipis que formen part d’aquest entorn natural perquè “la població entengui que el seu poble no està al costat parc, sinó què forma part del parc. Volem identificar i vincular la població amb Sant Llorenç del Munt i de l’Obac”, assegura Miño. A Castellar la celebració tindrà lloc el proper 19 de maig amb la desena edició de la Festa del Riu. A partir de les 10 del matí, l’Àrea d’Esbarjo de les Arenes acollirà un esmorzar popular, una taller de titelles a càrrec de la Companyia Binixiflat, un espectacle de teatre infantil El peixet d’or, i el lliurament de diplomes a les entitats i escoles col•laboradores al projecte Rius.

Accent vilatà al Sincrotró

 

Accent vilatà al Sincrotró 

 
La parella de científics castellarencs Francis Pérez i Montse Pont ha participat en el disseny d’un microscopi gegant d’última generació

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

La instal·lació científica més important d’Espanya, el Sincrotró Alba, ubicat al Parc de l’Alba de Cerdanyola, té un marcat accent castellarenc. Els físics Francis Pérez (46 anys) i Montse Pont (49 anys), que fa prop de 8 anys que viuen a la vila, han estats els encarregats de dissenyar aquest microscopi gegant al parc científic català. “El sicrotró ens permet fer ciència d’última generació i alta qualitat al costat de casa. És un microscopi enorme que ens ajuda a mirar dins de la matèria, i saber de què està composada”, explica Pérez. “Podem estudiar matèria sòlida, gasosa, líquida, biològica, viva, proteïnes, virus... Podem fer set experiments a la vegada en àmbits com la física, la biologia, l’estudi de les obres d’art (antiguitat, pigments), la branca tecnològica, la geologia i en pràcticament tot els camps de la ciència”, explica el físic.
El microscopi d’última generació, situat a les 340 hectàrees que conformen el Parc de l’Alba, posarà a Espanya al nivell de països com Alemanya o els Estats Units, que ja disposen de tecnologies similars. “Abans per investigar la matèria havies de sortir fora, i això comporta temps i diners. Aquestes instal·lacions ajudaran al desenvolupament científic i tecnològic del país, perquè es crearà un nucli de ciència, i les empreses del sector s’acabaran instal·lant a les immediacions com passa en altres equipaments semblants arreu d’Europa”, explica Pérez. De fet, el grup d’enginyeria i tecnologia SENER, ja ha començat a construir al Parc de l’Alba una nova seu amb una inversió de 25 milions d’euros, en una superfície de 7.5000m2. Es preveu que es creïn 350 nous llocs de treball.

UN PROJECTE EN 20 ANYS
Els orígens d’aquest projecte , que tindrà la seva prova de foc amb el primer experiment oficial el 8 de maig, es remunten a principis dels anys 90. El 1994 la Generalitat va convocar una beca sobre l’acceleració de partícules. Pérez i Pont, que en aquella època feia poc que havien acabat el doctorat en ciència de la matèria, i treballaven al Consejo Superior de Investigaciones i com a docents a la UAB respectivament, van llençar-se a la piscina per un projecte que tothom pensava que era arriscat i irrealitzable. Durant quatre anys van formar-se teòricament en petites estades a l’estranger en països com Alemanya, Japó, Estats Units, Anglaterra i França. “No va ser fins el 98 que vam tenir l’oportunitat de treballar i dissenyar un sincrotró a gran escala. Durant les estades de formació vam conèixer el responsable d’un projecte de sincrotró a Alemanya, que ens va contractar per dissenyar-lo i construir-lo. Érem els únics representants d’Espanya a l’equip. Allà ens vam conèixer!”, explica Pont. “Vam marxar a Alemanya el 98 i vam passar 7 anys vivint al país. Ha estat una experiència que ens ha canviat la vida. Els nostres fills han nascut allà”, afegeix la científica.
Paral·lelament a la construcció de les instal·lacions alemanyes, un equip de científics entre els quals es comptaven Pérez i Pont, va presentar a les autoritats espanyoles un projecte de sincrotró. “En aquell moment, el govern no estava per assumir una inversió de més de 100 milions d’euros i no estaven preparats per avaluar la nostra iniciativa”, explica Pérez. Una dècada després, l’abril del 2003, es va signar l’acord per a la construcció d’aquest equipament tecnològic d’última generació i primer nivell, que s’ha finançat a parts iguals entre el govern central i la Generalitat. El 2004, la parella científica va tornar a Catalunya, i va buscar la tranquil·litat i la proximitat de Castellar amb les instal·lacions de Cerdanyola. “Participar en la construcció de dos sincrotrons ha estat per a nosaltres un somni, i un procés molt llarg. Des de la idea inicial fins a la seva posada en marxa han passat prop de 20 anys”, explica Pont.

CRONOLOGIA
El 22 de març de 2010, Jose Luís Rodríguez Zapatero, en aquell moment president del govern central, va inaugurar el sincrotró català. A hores d’ara, després de dos anys d’ajustaments, l’equipament ja és a punt per acollir experiments i les primeres investigacions. “La nostra feina ara es centra que l’accelerador de partícules funcioni correctament les 24 hores i mantenir el bon estat de les instal·lacions”, explica Pont. “És molt difícil combinar la vida familiar amb la laboral. Tots dos tenim una agenda creuada per compaginar la feina a Cerdanyola, els congressos i els viatges, amb els nostres dos fills: l’Òscar i la Clara”, confessa la científica.
Quant a les retallades anunciades en àmbits com l’ensenyament i la investigació científica, els físics asseguren que “no afecten al funcionament del sincrotró” perquè és “un equipament estratègic per al país”, però sí als projectes d’ampliació i millora del microcospi que en aquests moments s’han paralitzat. “Pensàvem en ampliar fins a 10 els experiments que es puguin fer. Ara, però, per la situació, ens dedicarem a consolidar el que ja tenim", afegeix Pérez.

Crònica conferència d'Antoni Castells

"La medicina de l’austeritat de cop pot ser contraproduent"

L’exconseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, obre a la Sala d'Actes d'El Mirador la nova etapa del Grup de Debat Ernest Lluch

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Després de dos anys d’inactivitat, el Grup de Debat Ernest Lluch, creat pel PSC de Castellar, es posa en marxa de nou amb voluntat de “recuperar i guanyar el terreny de les idees”, segons assegura l’alcalde de la vila i membre del grup, Ignasi Giménez. El projecte socialista programarà regularment un seguit de xerrades amb personalitats d’àmbits com la política o l’economia“que hagin destacat en la defensa d’una societat més justa i igualitària, per obrir un espai de debat i reflexió a la vila”, afegeix Giménez.

L’Exconseller d’Economia i Finances, i catedràtic d’Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona, Antoni Castells, ha estat l’encarregat de reobrir el Grup de Debat amb una conferència que portava per títol “Reflexions entorn de la crisi econòmica” i que ha tingut lloc a la Sala d’Actes d’El Mirador la tarda de dijous.

Durant poc més d’una hora, Castells ha repassat la cronologia de la crisi econòmica mundial que va esclatar el 2008 i de com les directrius que es marquen des d’Europa, amb el beneplàcit d’Alemanya i França vers la resta de països, estan incidint en les mesures d’ajustament que Espanya està adoptant a través del govern central i el govern de la Generalitat.“La zona euro és el malalt del món. Europa no ha après de les lliçons del passat i de la gran depressió dels anys 30 del segle XX. Aquesta crisi és el fracàs del model neoliberal conservador”, apunta l’exconseller. Castells defensa que s’ha de trobar un equilibri entre els mercats i l’estat, “que ha de fer més contrapès per assolir la màxima sense estat no hi pot haver mercat”. Tot i el fracàs neoliberal, l’exconseller apunta que “s’ha instal·lat l’hegemonia del govern de dretes a Europa perquè els partits progressistes i d’esquerres han fet un retrocés, no han estat capaços de renovar el seu discurs i no han sabut crear un projecte que il·lusioni i arrossegui a la gent”.

Una altra de les qüestions que han centrat la xerrada inaugural del Grup de Debat Ernest Lluch ha estat la unió monetària d’Europa que segons Castells “està incompleta fins que no s’assoleixi la unió política amb una integració fiscal”. “Si no es crea un estat europeu basat en un sistema federalista haurem de retrocedir en la unió monetària perquè no ens quedarà cap més remei”, explica el catedràtic. “La unió política s’ha de fer de manera federal i no intergovernamental, com fins ara, perquè en aquests moments França i Alemanya tenen capacitat de decidir quin país s’intervé i d’incidir en els pressupostos de la resta de països, però no a l'inrevés”, puntualitza Castells. D’altra banda el ponent ha assenyalat que un altre dels problemes de la Unió Europea és la manca de creixement. “La UE aposta per l’austeritat i no pel creixement. El dèficit s’ha de reduir gradualment però mantenint el creixement, com han fet els Estats Units. La medicina de l’austeritat de cop pot ser contraproduent i produir més recessió”, explica Castells. “Espanya ha de reduir el dèficit, ha de fer l’esforç de contraure’s i Europa ha d’estimular el creixement”, comenta l’exconseller. “Espanya ha perdut competitivitat, i no ha de perdre de vista els bons fonaments econòmics de Catalunya, que representa el 30% de les exportacions espanyoles i és un motor que pot ajudar a créixer a Espanya”, apunta el catedràtic. “Necessitem més autogovern, més recursos, per ser encara més competitius”, assenyala Castells.

En referència al copagament farmacològic, i a les retallades pressupostàries que darrerament s’han aprovat des del govern central i el govern de la Generalitat, l’exconseller es mostra a favor “sempre i quan l’objectiu fonamental sigui mantenir el servei públic en camps com la sanitat i els costos es reparteixin equitativament entre tots els ciutadans”.“Si la població veu que el projecte val la pena, i que l’esforç està ben repartit, i qui més té més en paga, la gent estarà disposada a fer un sacrifici perquè tothom entén la gravetat de la situació que patim avui dia”, confessa el catedràtic.

Las "Incertezas" de Miguel Aranda

Tras demasiados años haciendo la mili en el circuito de bares y salas catalanas, con muchos conciertos a cuestas, Miguel Aranda recopila (por fin) 10 de sus “greatest hits” en "Incertezas", su álbum de debut. ¿Grandes éxitos si es un primer disco? ¡Sí! Sólo hace falta colarse en uno de sus conciertos para darse cuenta de cómo el público acompaña y corea a este muchachito de ojos claros y figura frágil. Aún me llega el eco de las palmas, el ambiente trovadoresco y el olor a primavera con el que el cantautor catalán inundó ayer el local Cara B, en el barrio de Gracia de Barcelona.

¡No os engaño! Miguel Aranda brinda por la vida en cada canción y su disco es un abanico de remedios para enfrentarse a esos días en los que “quedan cuatro amigos, la sensación de que todo es engaño”, para cerrar bares, "entrarle a las mozas”, para reconocer el milagro de enamorarse… Porque este juglar moderno tiene un “altavoz en el corazón” y sólo necesita una hebra de voz para desbordar y desarmar al personal con las letras de sus canciones.

Aranda se ha rodeado en “Incertezas” de amigos y compañeros como Mati Pando, voz del grup Tilde, que como fiel escudera dibuja unos coros indispensables para trenzar canciones como “Gato Negro”, “El desamparado”, “A la puerta del garito”, o “Los cantautores”. Javi Jareño, Miguel Ángel Bueno, Martí Soriano, Mario Vélez, Joan Baltà o Joan Berenguer, son algunos de los músicos que, a pesar de defender propuestas musicales muy diferentes, también se han dejado caer por el álbum.

El primer trabajo de este treintañero suena a Mediterráneo con toques de gipsy jazz, con la dosis justa de baladas, y coquetea de puntillas con alguna guitarra flamenca, con una pizca de sal, ironía, besos y Raval. “Incertezas” es, en definitiva, un paseo nocturno por todas las aristas de Barcelona.

¡Atentos! El 11 de mayo Miguel Aranda presentará su disco en el pub Mediterráneo de Barcelona, a las 20h, junto a La Compañía de Canciones (la gipsyband que forman Josep Catà, Xavier Caballé, Roger Ballesté) y la campanilla flamenca de Mati Pando. ¡Apuntadlo en la agenda si queréis volver a casa con una sonrisa!

Para descubrir su música:

Los cantautores, junto a Mati Pando y la Compañía de Canciones

De su milagro

http://www.myspace.com/miguelarandacantautor

Señor Mostaza se despeina en Sidecar

Arranca la primavera y la agenda de conciertos se multiplica. El buen tiempo invita desempolvar las ganas de salir de casa que muchas veces aplaca el invierno... Empieza la época de cervecita, terraza, ropa ligera y música en directo. A las puertas de los grandes festivales, a veces Barcelona, ciudad que últimamente ha perdido el pulso de la música en directo de pequeño formato debido a la estricta legislación que penaliza este tipo de actividad si no se tiene licencia de discoteca, apuesta por grupos de gran calidad como Señor Mostaza. Estos valencianos no suelen hacer muchos conciertos al año por lo que la cita del 23 de marzo en la Sala Sidecar era casi casi obligada.

Hace poco más de un año que Señor Mostaza, capitaneado por Luís Prado, estrenaba nuevo disco “Podemos sonreír”, una apuesta valiente, positiva y con un sonido extraordinariamente bueno que se cuela en la BSO del día a día con una facilidad pasmosa. ¡Es un disco para llevarlo siempre en la guantera del coche, y si hace un día soleado, escucharlo con los altavoces a punto de reventar! “Somos poco prácticos” y “Mundo interior”, los discos anteriores de la formación también tienen grandes perlas como “Frecuéntame”, “Todo me recuerda a ti”, “Mundo interior”, "Ahora comprendo bien" o “Momento Garci”. Podéis echarle un vistazo a la discografía completa en Spotify o en http://www.srmostaza.com.

Si tuviera que describir con pocas palabras el concierto del viernes pasado sería: enérgico y puro espectáculo. Nunca vi a nadie despeinarse tan bien en el escenario. Y es que Luís Prado, al piano, con su melena beatliana, bailaba, saltaba, cantaba, sonreía y como buen showman te invitaba a su particular fiesta en la Sala Sidecar. Tiene mérito clavar los temas casi como en la grabación, con una voz impecable, una exhibición de profesionalidad y buen ambiente entre los componentes de la banda, con el “terremoto Prado” en acción, brincando y soltando alguna que otra patada al aire (sí, sí, no es broma...) mientras sus manos no se apartaban del piano. Seguro que sus caras os suenan, porque algunos de los músicos participa y colabora habitualmente con Miguel Ríos o M-Clan. Por ejemplo, Prado se encargó de componer la canción de la gira de despedida de Miguel Rios, "Bye bye Rios".

Durante el bolo, el público estuvo entregado desde el minuto 0, gracias a un telonero de lujo, el ex selenita Carlos Cros, acostumbrado a calentar el ambiente en conciertos de Love of Lesbian y Sidonie, por lo que recibió sin reservas a la banda valenciana, con ganas de quemar calorías a ritmo de verdaderos himnos Mostaza como “Regresos inesperados”. Por cierto, Carlos Cros, con un sonido en ocasiones cercano a Los Secretos pero con su punto “indiemoderno”, también es de esos músicos que te atrapa si andas algo despistado y receptivo con canciones como “No más lágrimas” o "Costa dorada".

Siguiendo con Señor Mostaza, el concierto, repaso de los grandes hits de la banda, pero incluyendo casi todos los temas del “Podemos sonreír”, fue ‘in crescendo’ canción a canción, con versiones como “Vídeo killed the radio star”, o "Bipolaridad", “Ojalá pudieras ser”, y  "Demasiado bueno para ser real", tres temas propios a cuál más “cañero” y “buenrollista”, que encadenaron y con los que acabaron el concierto, dejando a la concurrencia con ganas de más.

Como es lógico y normal, para los fans faltaron temas como el que da título al último álbum, “Podemos sonreír”, pero de eso se trata, de concentrar en un par de horas tres discos muy completos. Como compensación de lujo, el grupo presentó “Delitos y faltas”, uno de los temas que formará parte del nuevo disco que grabarán a lo largo del 2013.


Otra de las sorpresas de la noche, a parte de Carlos Cros, son los precios en barra de la Sala Sidecar. Si locales como Luz de Gas, uno de los principales enclaves del Barnasants 2012, cuentan con precios prohibitivos y una cerveza cuesta 7€, Sidecar tiene precios sorprendentemente asequibles para la noche barcelonesa: refresco o cerveza, 3,5€. Buena música y precios razonables. ¿Se puede pedir más? Pues sí, y en esta ocasión, hasta es posible. Es de agradecer como los miembros de la banda se dejaron caer por el local después del concierto, dispuestos a atender a fans y curiosos que aquella noche se acercaron a Sidecar y descubrieron a una de las bandas valencianas más completa y de calidad de las que ahora mismo asoman la cabeza por el panorama musical. ¡Mucha suerte Señor Mostaza, y muchos más discos!

Entrevista a Albert Rivera, Ciutadans

"Per superar la crisi calen reformes profundes i no retallades”

El president de Ciutadans Albert Rivera presenta a Castellar del Vallès la seva campanya 'Nacionalisme és crisi'

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Ciutadans ha donat el tret de sortida a la seva campanya Nacionalisme és crisi a Castellar del Vallès amb el secretari general, Matias Alonso, el responsable de l’agrupació de C’s al municipi, José Rosales, i el president del partit, Albert Rivera amb la presència d’una cinquantena de persones que es van apropar la tarda de dijous a la Sala d’Actes d’El Mirador. Durant prop de 90 minuts, Rivera ha defensat que el govern de la Generalitat “només persegueix la independència i la construcció nacional, que de moment ja ha costat 2.500 milions d’euros”.

Segons el president de Ciutadans el nacionalisme és crisi perquè “gasta i no ingressa, perquè Catalunya s’ha convertit en una regió incòmoda, problemàtica en qüestions laborals, fiscals, burocràtiques i lingüístiques, i que per aquest motiu les empreses opten per altres zones del país que les reben amb els braços oberts”.

Rivera ha criticat durament les retallades autonòmiques en sanitat i educació. “Tenim una hora menys en l’educació pública, hi ha hospitals comarcals que tanquen per torns, apagades hospitalàries com si això fos Cuba”, assegura Rivera. “Es destinen 260 milions d’euros menys en educació mentre es destinen 387 milions a mitjans de comunicació públics, 30 milions d’euros a doblar pel·lícules al català o 560 milions en Consells Comarcals”, afegeix el president de Ciutadans. Rivera apunta que “amb dades com el 32% del fracàs escolar o el dèficit públic, el govern és incapaç de fer autocrítica perquè només tenen com a objectiu la construcció nacional enlloc d’altres prioritats”.

El president de C’s considera que la Generalitat, “menteix quan diu que ens hem d’estrènyer el cinturó i fa retallades en salut o educació mentre aprova uns pressupostos on hi ha partides destinades a la construcció nacional amb l’objectiu d’aixecar fronteres amb diner públic”. Rivera ha manifestat que “a Catalunya no sortirem de la crisi gastant diners en més nacionalisme i més separació sinó amb unió”.

Rivera defensa que és el moment d’una “rebel·lió cívica i democràtica dels ciutadans perquè Catalunya sigui més democràtica i moderna, i que la crisi només es superarà si es fan reformes profundes i no retallades”.